El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Per a demostrar l’existència de l’èter Albert Michelson i Edward Morley van dissenyar el 1887 un experiment molt enginyós: mitjançant una lent semiplatejada dividien un raig de llum monocromàtic en dos feixos que viatjaven en direccions perpendiculars, recorrent dos camins òptics de la mateixa longitud. Amb un sistema d’espills els feien convergir en un únic punt, en el qual s’haurien d’observar patrons d’interferència si la velocitat de la llum en cadascuna de les direccions es veia alterada de manera diferent pel vent de l’èter que produiria el moviment de la Terra al voltant del Sol. Però no es van observar les interferències.

No està clar fins a quin punt el resultat negatiu de l’experiment de Michelson i Morley va influir en el desenvolupament de la teoria especial de la relativitat d’Albert Einstein el 1905, però per descomptat va contribuir de manera decisiva a fer que la noció de la constància de la velocitat de la llum guanyara una àmplia i ràpida acceptació. Anys més tard, en el marc de la teoria general de la relativitat, Einstein va postular l’existència de les ones gravitacionals, encara que pensava que mai es podrien detectar.

En efecte, els objectes molt massius i que es mouen molt ràpidament produeixen oscil·lacions del teixit de l’espai-temps que poden arribar a detectar-se, però que han resultat molt elusives: han passat més de cent anys des que es van postular les ones gravitacionals fins que per fi s’han detectat directament i per a fer-ho s’ha utilitzat precisament un interferòmetre de Michelson. Els dos braços del LIGO (Laser Interferometer Gravitational-Wave Observatory) fan 4 quilòmetres –els originals de Michelson i Morley només 11 metres– i pel seu interior viatgen làsers a la velocitat de la llum. Si en un moment donat les ones gravitacionals produeixen una deformació tal que un dels braços s’estira i l’altre s’encull es produirà una interferència i s’hauran detectat les ones gravitacionals. La dificultat tècnica és enorme, ja que és com mesurar que un pal de 1021 metres s’enculla uns mil·límetres.

El 15 de setembre de 2015 LIGO va donar un resultat positiu i va revelar que el que hi havia postulat Einstein existia, obrint una nova finestra per a observar l’univers: segons sembla aquestes interferències les hauria produït la col·lisió de dos enormes forats negres a més de mil milions d’anys llum de distància. Ningú en la Terra ho va notar. Bé, ningú no: LIGO estava atent, ho va detectar i li ho va explicar als científics que des de feia dècades esperaven ansiosos escoltar aquell murmuri.

Llegiu l’article sencer a la web de Mètode.

Vicent J. Martínez. Catedràtic d’Astronomia i Astrofísica. Observatori Astronòmic de la Universitat de València.

Què és Mètode?

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.