I avui tornarem a dormir al ras, mirarem les estrelles, que també hi són encara

  • Crònica personal d'una nit i un dia de dignitat i solidaritat als col·legis del referèndum d'autodeterminació

VilaWeb
Pere Cardús
30.09.2017 - 20:59
Actualització: 30.09.2017 - 21:28

Una setantena de persones han dormit al gimnàs de l’escola Bisbat d’Egara de Terrassa. I moltes més hi dormiran aquesta nit. Unes quantes desenes més han passat la nit a les escoles La Roda i Lanaspa-Giralt, també a la ciutat vallesana. Tendes d’acampada al pati, racó d’intendència, arrossada per dinar, provisions per a sopar, activitats tot el dia, explicadors de contes, música, balls, bastoners, taller de castellers, pilota, taules per pintar, jocs de cucanya… Caldrà passar-hi una altra nit. Aquesta que precedirà el referèndum que obre la porta a la llibertat de Catalunya. La crida més contundent: a les cinc de la matinada tothom ha de ser al col·legi on ha de votar per impedir que sigui precintat.

Bastoners que animen la vetlla dels col·legis (Autor: P.C.).

Hi ha escoles amb comunitats molt organitzades i d’altres que no tant. També n’hi ha que han optat per estratègies diferents. I com que tenien les claus d’entrada assegurades, han concentrat la convocatòria aquest vespre i nit. És el cas de l’Escola Pia, a la mateixa ciutat que les anteriors, que ha estat oberta tot el dia, però sense necessitar una presència constant. Aquest vespre la cosa ja ha canviat i la convocatòria d’una missa, un sopar de germanor i un bivac per a passar-hi la nit haurà congregat desenes de persones al centre.

Tot el dia ha estat una festa. I un exemple d’autoorganització. Pares, avis i veïns han fet torns, àpats, jocs, activitats i la resposta a qualsevol possible agressió en reunions improvisades. Les informacions confuses, els rumors i les falsedats també han fet acte de presència en aquestes converses. No és fàcil contenir les trampes que corren pel Whatsapp. Com tampoc tot un estat amb les seves armes no és capaç de dissoldre tot un poble en moviment.

Menjar, beguda i clavells, a punt (Autor: P.C.).

Les àvies del bloc de pisos del davant que ahir van baixar menjar, llet calenta i galetes per als nens que es quedaven a dormir. Aquell senyor que viu sol però que ha carregat el cotxe al supermercat perquè no faltés res als qui resistiran als col·legis. El grup de joves que s’ha dedicat a penjar cartells als carrers amb informació de l’adreça del col·legi on havien de votar els veïns. L’acordionista que ha passat el dia animant la mainada i ordenant balls divertits. La parella que s’ha ofert a desplaçar gent cap als col·legis on en faltava més. Els qui no hi podien ser però oferien sacs, coixins i tendes. L’amic que m’ha abraçat amb llàgrimes als ulls per tota la lluita que ens ha costat.

Imparable. És la paraula que ara mateix ha d’adjectivar el poble català. Consignes a tota hora de resposta pacífica, però ferma. Aquell ‘vo-ta-rem’ de les manifestacions és ara una decisió i no una expressió ni una reivindicació. Les xarxes bullen. Els grups familiars, d’amics, de feina… són una eina més que treu fum. Protegir urnes, butlletes i col·legis. Any 2017. Cor de la Unió Europea. La lliçó és tremenda. Una nit al davant. Difícil. Incerta. Nerviosa. Curta. La conversa no era cap altra. Què passarà aquesta matinada. Sí, la matinada altra vegada. Quan la (in)justícia actua de matinada…

Tendes al pati d’un col·legi electoral (Autor: P.C.).

Arriben fotografies de l’activitat als col·legis de tot el Principat. L’emoció dels qui passen les hores tancats als col·legis explota quan n’arriba una de nova. ‘No sabem si es podrà votar a tot arreu. Esperem que sí. Però és evident que el resultat ha de ser el mateix. Perquè ara ja som independents. Ja hi som, després de tants anys.’ Als col·legis hi he vist molts desconeguts, molts joves, molts demòcrates que no volen deixar passar l’agressió, però també alguns veterans amb les seves cicatrius de tantes batalles mig perdudes, mig guanyades. I avui tornarem a dormir al ras, mirarem les estrelles, que també hi són encara.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any