I ara què podran fer amb l’amnistia els jutges, els fiscals i els represaliats?

  • Amb l'entrada en vigor de l'amnistia comença una nova batalla legal dels represaliats per a fer-la valer, i d'alguns jutges per a torpedinar-la

Josep Casulleras Nualart
30.05.2024 - 21:40
Actualització: 31.05.2024 - 10:21
VilaWeb

Tan bon punt la llei d’amnistia entri en vigor, amb la publicació al BOE, ja començarà a tenir efectes. Quan arribi aquest moment, els jutges que tenen entre mans causes amb beneficiaris de la llei haurien de començar el procediment per a arxivar-les totes, deixar sense efecte les condemnes i esborrar tots els antecedents penals. I aixecar totes les mesures cautelars que hi tinguin dictades, incloses les ordres de detenció. De beneficiaris d’aquesta amnistia n’hi ha uns mil sis-cents, segons el recompte d’Òmnium Cultural, incloent-hi aquells que han estat represaliats per la via penal (que són la majoria, cap a un miler), per la via administrativa i per la via comptable.

Dos mesos per a aplicar-la

Tan bon punt s’aprovi la llei d’amnistia els jutges l’hauran de tramitar de manera “preferent i urgent” i abans de dos mesos. Això vol dir arxivar els procediments oberts, deixar sense efecte les condemnes i eliminar els antecedents penals, havent donat audiència prèviament a les parts implicades. Els recursos que es puguin presentar contra l’aplicació de l’amnistia no suspendran pas aquest termini de dos mesos.

Això ho haurien de fer els jutges mateixos d’ofici, o a instància d’alguna de les parts. De manera que, per evitar dilacions, les defenses d’alguns dels represaliats ja tenen pensat d’afanyar-se a demanar l’aplicació de l’amnistia als seus representats tan bon punt la llei entri en vigor.

El paper cabdal de la fiscalia

I en relació amb això pot ser cabdal el paper de la fiscalia, que és l’acusació principal, o bé l’única, en la immensa majoria de les causes afectades per l’amnistia. La fiscalia general de l’estat fa mesos que va recollint informació per tenir una llista de totes les causes i tots els represaliats que s’inclourien dins de l’amnistia, segons fonts coneixedores d’aquestes gestions consultades per VilaWeb. De manera que és previsible que el fiscal general de l’estat, Álvaro García Ortiz, dicti alguna instrucció als fiscals perquè donin compliment de la llei quan entri en vigor.

Si l’acusació ho demana, els jutges no tindran arguments per a oposar-s’hi, però és clar que hi ha causes, i entre aquestes les més mediàtiques, en què també hi ha acusacions particulars i acusacions populars, representades per l’extrema dreta. I són precisament aquests casos on hi ha els jutges més renuents a aplicar l’amnistia.

I restarà per veure què acabarà fent la fiscalia del Tribunal Suprem amb una possible instrucció en aquesta línia, atès el tarannà més dur que han tingut aquests fiscals fins ara, desmarcant-se fins i tot de la posició de la fiscalia general, en relació amb les causes del Primer d’Octubre i del Tsunami Democràtic. De moment, ja han expressat el seu criteri contrari a aplicar l’amnistia sobre la causa contra l’1-O per malversació, és a dir, que no s’haurien d’amnistiar ni Carles Puigdemont, ni Toni Comín ni Lluís Puig (i, per tant, no els haurien d’aixecar les ordres de detenció vigents), ni Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull, inhabilitats encara per la condemna del Suprem.

Però no solament hi pot haver friccions amb aquesta fiscalia, perquè l’associació majoritària de fiscals va arribar a signar un manifest contra l’amnistia, al costat d’associacions de jutges i més funcionaris de l’estat.

Ordres de detenció fora?

Quan entri en vigor, immediatament, la llei d’amnistia diu que han de restar sense efecte i s’han de retirar totes les mesures cautelars que hi hagi vigents contra els beneficiaris. I en les causes obertes encara sobre el procés d’independència això vol dir, a la pràctica, la retirada de les ordres de detenció que el Tribunal Suprem manté contra el president Carles Puigdemont, els consellers Toni Comín i Lluís Puig i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, tots exiliats.

La retirada de les ordres de detenció s’ha de fer de seguida fins i tot si el jutge vol presentar preguntes al Tribunal de Justícia de la UE o al Tribunal Constitucional, amb dubtes sobre l’aplicació de l’amnistia als casos concrets que tingui a les mans. Aquestes preguntes pre-judicials, en cas de formular-se, aturaran l’aplicació de l’amnistia als beneficiaris, tant si són els exiliats –que, tanmateix, haurien de veure retirades les seves ordres de detenció– com si són els ex-presoners polítics condemnats.

Això vol dir que aquells qui encara compleixen una condemna d’inhabilitació (no pas de presó, perquè van ser indultats), Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull, la mantindran fins que el TJUE no resolgui o no refusi les preguntes pre-judicials que li puguin arribar del Suprem.

Mai cap pregunta d’aquesta mena no pot aturar l’aplicació general de la llei d’amnistia, que cada jutge ha d’analitzar i ha d’aplicar cas per cas.

Els dubtes dels jutges i les preguntes al TJUE i al TC

És possible, doncs, que alguns jutges vulguin presentar qüestions d’inconstitucionalitat al TC o bé pre-judicials al TJUE sobre la compatibilitat d’amnistiar uns fets concrets, sobre unes persones determinades, amb el dret de la Unió i amb la constitució espanyola. Ara per ara, les causes en què sembla més clar que pot passar això són les del Suprem i de l’Audiència espanyol contra el Primer d’Octubre, per malversació, i contra el Tsunami Democràtic i contra els CDR en l’operació Judes, per terrorisme.

Tot i que la llei ha acabat tenint un text que ha mirat de cobrir totes les possibles escletxes, els jutges d’aquests tribunals –Pablo Llarena, Manuel Marchena, Manuel García-Castellón o Alfonso Guevara– podrien aferrar-se a les exclusions que la llei preveu sobre investigats per terrorisme (en els casos de vulneracions greus dels drets humans comesos de manera intencionada) i per malversació (en els casos d’enriquiment personal amb benefici patrimonial), per més que no encaixin en les causes esmentades. Perquè aquests jutges són en peu de guerra contra la llei i poden mirar de torpedinar-la com sigui.

Les multes i les sancions

Una línia vermella del PSOE: que l’amnistia no obrís cap via de retorn de les multes i sancions pagades ni a procediments d’indemnització. I així consta a la llei, en l’article setè: “L’amnistia […] no donarà el dret de percebre cap indemnització de cap mena ni generarà drets econòmics de cap mena en favor de cap persona.” I afegeix: “Tampoc no donarà el dret de la restitució de les quantitats abonades en concepte de multa.”

Hi consta una sola excepció, afegida durant el procediment d’esmenes: es podran retornar les multes imposades en aplicació de la llei mordassa, i hi ha centenars d’afectats. Però amb condicionants: que no siguin les imposades per infraccions molt greus i que “l’administració que va imposar la sanció consideri que hi concorren criteris de proporcionalitat.”

Els represaliats no podran reclamar, doncs, responsabilitats a l’estat per haver-los represaliat; perquè aquesta amnistia no és cap reconeixement de culpa de l’estat per haver comès vulneracions de drets fonamentals, ni per haver-se excedit, ni per haver reprimit l’exercici de drets i llibertats. Per això la porta d’Estrasburg roman oberta, per a qui vulgui i pugui explorar-la fins al final.

La lluita per a ser amnistiats: assessorament i recursos jurídics

Per tot plegat, just quan entri en vigor l’amnistia comença un camí de lluita per a una bona part dels beneficiaris d’aquesta amnistia, per a fer-la valer. El col·lectiu d’advocats d’Alerta Solidària posarà a disposició els seus recursos per a assessorar els represaliats en les causes que hi ha encara obertes, i Òmnium Cultural prepara una sindicatura d’assessorament i acompanyament, amb un equip d’advocats, als beneficiaris de l’amnistia que els calgui.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any