El govern espanyol va oferir un pacte a Mas abans del 9-N, segons Homs

L’ex-conseller de Presidència Francesc Homs va explicar ahir en la declaració davant el Tribunal Suprem espanyol que el govern de Rajoy havia ofert a la Generalitat un acord abans de la consulta del 9-N. Segons que ha explicat avui en una entrevista a Catalunya Ràdio, va declarar que dies abans del 9-N una persona que parlava en nom del govern espanyol s’havia posat en contacte amb ell per proposar-li que si el dia de la votació el govern no sortia públicament a analitzar el resultat de la consulta l’executiu de Rajoy no emprendria cap actuació contra la Generalitat.

Homs no ha revelat el nom de la persona que havia fet la trucada, però ha dit que era una proposta ‘surrealista i ridícula’. Ahir, tanmateix, va admetre davant el magistrat que no podia provar aquest contacte. Però la proposta, opina, demostra que ‘això del dret va segons la conveniència’ del govern espanyol: ‘Si et portes bé, no hi ha cap problema i si no, n’hi ha.’ I afegeix: ‘Algú en nom del govern espanyol em va fer arribar aquest missatge, i això demostra que hi ha hagut arbitrarietat en la presentació i en l’acceptació de la querella.’

Homs ha reiterat que la voluntat del govern de la Generalitat no era desobeir el TC, sinó obeir el mandat del Parlament de Catalunya i fer possible allò que volia la ciutadania. ‘Nosaltres vam complir la pròpia llei i el mandat del parlament, perquè també hi ha una llei que estableix que el govern té l’obligació de facilitar l’exercici de la participació ciutadana i la llibertat ideològica.’

No acatarà ‘políticament’ la sentència
Ahir, després de declarar davant el Suprem, Homs va insistir que no acataria ‘políticament’ la sentència que emetessin els tribunals contra el procés participatiu del 9-N. ‘Políticament, no acatarem les decisions d’un procés polític i no jurídic sense les garanties que ha de tenir’, va subratllar. Segons ell, la sentència condemnatòria del cas ‘ja ha estat dictada’, en una mostra més de ‘l’arbitrarietat i el seguidisme dels interessos del PP’ que es pot palesar en les principals institucions de l’estat espanyol, incloses les de justícia. ‘Quan ets en un judici que qualifiques de polític, vol dir que el dret no compta. La defensa només pot ser política’, va reblar.