‘Història mundial de Catalunya’: les singularitats catalanes projectades enfora i les influències rebudes

Ahir es va presentar Història mundial de Catalunya, la gran aposta del Grup 62 d’aquest Nadal. És un volum de 950 pàgines, dirigit per l’historiador Borja de Riquer, que aplega alguns dels fets de la història de Catalunya que s’han projectat cap enfora i alguns altres que són influències rebudes. 124 temes que expliquen d’una manera original fets determinants de la història del país, escrits per noranta-vuit especialistes de disciplines diverses: historiadors, escriptors, periodistes, musicòlegs…

Borja de Riquer va voler deixar ben clar que no era pas un recull d’anècdotes, ans al contrari: els fets que s’hi relaten són significatius, tot i que no són canònics, per a explicar esdeveniments més generals. La proposta ha forçat els autors de cada tema a fixar el focus en aspectes particulars per il·lustrar fets universals. Ahir Riquer en posava un exemple: La Història mundial de Catalunya no té una entrada que digui ‘Guerra Civil’, però, en canvi, s’hi refereix i l’explica a partir de tres articles: un sobre els informes dels cònsols estrangers, per entendre com es veia la guerra de fora estant i quins interessos hi tenien els altres països; un altre article sobre els bombardaments de l’aviació italiana del 1937 sobre Catalunya, que implica la internacionalització de la guerra; i un altre sobre els avenços en medicina de guerra que feren els metges catalans durant la guerra de 1936-39, que després s’aplicaren durant la Segona Guerra Mundial. Són tres episodis rellevants, que des de fets particulars mostren fets generals. A l’hora de fer la tria, hi ha prevalgut la singularitat dels temes i que siguin fets nous, d’estudi o descoberta recents.

La Història mundial de Catalunya  neix de l’èxit del volum Histoire mondiale de la France, publicat pel medievalista Patrick Boucheron, que ha tingut una gran repercussió, tant entre els lectors (se n’han venuts més de cent mil exemplars), com entre intel·lectuals i polítics. Després d’aquest fenomen, ha aparegut la Storia mondiale dell’Italia i el tercer volum és el referit a Catalunya.

Josep Ramoneda, president del consell d’administració del Grup 62 i impulsor del projecte, explicava ahir que el llibre té, per una banda, la voluntat de recordar que tota la història és mestissa, que tota comunitat ha rebut i ha donat, i que l’exohistòria és la vida que garanteix d’escapar de les fabulacions patrioteres que abunden a Europa. També va citar Montaigne: ‘Sota l’impuls del que alguns anomenen la tercera globalització, són evidents els indicis de canvi de paradigma. Com a l’època de Montaigne, tenim la sensació que “el nostre món acaba de trobar-ne un altre”.’

La Història mundial de Catalunya ha comptat amb quatre assessors, cadascun dedicat a una època històrica: Miquel Molist (prehistòria), Isabel Rodà (època antiga), Josep M. Salrach (època medieval) i Joaquim Albareda (època moderna), a més de Borja de Riquer, encarregat de l’època contemporània. Cada expert va destacar ahir alguns dels temes tractats en el seu àmbit d’estudi.

En la prehistòria es parla per exemple d’una de les troballes més recents, extraordinària: el conjunt de pintures rupestres de la Vall II a Capçanes, al Priorat, que és un dels testimonis documentals més colpidors de l’art rupestre d’Europa, perquè mostra per primera vegada la matança d’un grup d’individus. Un altre article tracta de les mines de variscita de Gavà, que, segons Miquel Molist, explica que la mineria fou una invenció dels primers pagesos ramaders i agricultors.

De l’època antiga, Isabel Rodà va destacar l’escultura de l’Esculapi, importantíssima, trobada a les ruïnes d’Empúries. Una estàtua grega original de les darreries del segle II aC, contemporània de la Venus de Milo, però amb braços. També es mostra la importància de Tàrraco: durant dos anys, en època d’August, Tàrraco i Roma foren els epicentres de l’imperi.

De l’època medieval, entre molts temes, Josep M. Salrach destaca la història de les dones que van governar Catalunya, sobretot durant el segle X, XI i XII. També l’aparició de la llengua catalana, abans de les Homilies d’Organyà, amb el Memorial de Greuges. S’explica com comença la construcció d’Europa per mitjà de les batalles de Navas de Tolosa, Muret i Bouvines; i un article ben atractiu narra l’entrada triomfal d’Alfons el Magnànim a Nàpols, que va durar tot un dia, i, a partir del simbolisme que s’hi va desplegar, es diu que va ser l’entrada també de l’humanisme.

En l’apartat de l’època moderna, Joaquim Albareda explica que al segle XVIII Catalunya va fent via cap a l’especialització econòmica i les estructures de mercat, que la conduiran a la industrialització al segle XIX, tot i que és l’època en què perd el marc jurídic. També hi ha un article que exemplifica el naixement de la premsa i la creació de l’opinió pública, per mitjà de la història de l’impressor Rafael Figueró. I es parla sobre el divorci de les dones catalanes al segle XVIII, formes de separació que es van acabar imposant, perquè en aquella època les dones ja tenien un paper important en la realitat productiva de la societat. En aquest apartat hi ha dos articles dels desapareguts Eva Serra i Josep Fontana. Aquest últim parla sobre la figura d’Antoni de Capmany, que va inventar la història econòmica, fet que no s’ha tingut en compte en la historiografia espanyola.

Les entrades de l’època contemporània ocupen gairebé la meitat del llibre i s’hi estudien molts aspectes, tan variats com la transformació de Barcelona amb el pla Cerdà, la mort d’Enric Granados i el modernisme musical, tan important com els altres modernismes; el paper del restaurant el Bulli i el començament de l’era Cruyff amb el 0-5 al Bernabéu.

Entre els autors dels articles, hi trobem també Albert Garcia Espuche, Anna Sallés, Antoni Batista, Antoni Furió, Daniel Giralt-Miracle, Fèlix Fanés, Francesc Vilanova, Hilari Reguer, Jordi Coca, Josep M. Muñoz, Lola Badia, Manuel Forcano, Maria Campillo, Marie Costa, Mary Nash, Pilar Vélez, Sergi Pàmies, Stefano M. Cingolani, Teresa Cabré i Xavi Ayén.