Els minaires guarden un minut de silenci pels dos companys morts aquest mes, ahir a Manresa (fotografia: Adiva Koenigsberg)

Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

Els tres-cents cinquanta minaires que ahir al matí es van concentrar a la plaça Major de Manresa ploraven la mort de dos companys, Pau Camp (quaranta-cinc anys) i Àngel Mielgo (cinquanta-cinc), morts dins la mina de sal de Vilafruns en només un mes. Colgats per pedres i sostres que els van caure damunt. ‘Fa vint anys que sóc a la mina, i no havia vist mai una cosa així’, deia Valls, company dels difunts. Però els rostres dels minaires, molts amagats rere caretes per la covid-19, també reflectien una altra preocupació: la mina de Vilafruns pot tenir els dies comptats. És una mina tocada de mort. Els plans de l’empresa propietària, ICL, se saben de fa temps, és el conegut pla Fènix, que consisteix a tancar la mina de Vilafruns i traspassar l’activitat a la de Súria. Si fins ara cada mina produïa mig milió de tones de sal per a productes agrícoles, la idea és que l’any 2023 la mina de Súria en faci un milió tota sola i la de Vilafruns tanqui.

‘La mina de Vilafruns s’ha de tancar. Va haver-hi una demanda d’una associació de veïns, la Rampinya, perquè la muntanya del Cogulló, on s’aboca el material sobrant, contamina. És un material no ecològic. Europa va dir que la mina ja no podia posar ni un gram més de material sobrant damunt aquesta muntanya. Per això es va acordar de tancar Sallent. És el pla Fènix’, afirma Josep Rueda, secretari general de CCOO de la comarca. ‘En canvi, l’altra mina, la de Súria, converteix el material sobrant en sal de taula i això fa que ecològicament tingui sortida, a diferència de Vilafruns’, afegeix. ‘Aquí la sensació generalitzada és que la mina de Sallent té data de caducitat’ diu Santi Calvo, minaire de fa vuit anys a Vilafruns, i membre de la Intersindical.

La mort de Pau Camp encén la mobilització a la mina

‘L’empresa deixa d’invertir en seguretat, perquè, total, la mina acabarà tancant. I això es transforma en accidents’, diu Máximo de la Torre (CGT), ara minaire retirat, secretari general de la CGT a Vilafruns, un dels històrics. Aquesta idea, que la manca de seguretat ha afectat la mina amb menys futur, era compartida per la majoria dels minaires consultats ahir per VilaWeb.

‘L’empresa et dirà que al final el Pla Fènix és bo, perquè passarà els treballadors de Vilafruns cap a la mina de Súria. Però, en el fons, volen subcontractar la majoria de la plantilla. Pensa que el pla Fènix va començar fa vuit anys o deu, quan la plantilla d’aleshores tenia quaranta anys de mitjana. Ara arriben a cinquanta anys. I els miners ens retirem a cinquanta-dos. Per tant, tota aquella gent que va veure néixer el pla Fénix ara està jubilada i els llocs nous són subcontractats. Allò mateix que van fer a Vilafruns, ho faran a Súria: subcontractar.’

Josep Rueda ho veu amb més bons ulls: ‘Encara sort que vam convèncer el jutge que el tancament de la mina de Vilafruns per danys ecològics no podia ser immediat. Sindicats, empreses i administració vam convèncer al jutge que si més no esperéssim al 2023. Així podem fer el traspàs de l’una mina a l’altra.’

La muntanya del Cogulló creix amb el material sobrant de la mina (fotografia: Adiva Koenigsberg).

La mina, aturada tres setmanes

Després dels dos morts d’aquest darrer mes, el conseller delegat d’ICL, Carles Aleman, va anunciar divendres que la mina de Vilafruns tancava per estudiar mesures de seguretat. L’empresa va emetre un comunicat en què parlava d’aturada indefinida a Vilafruns. Els minaires parlen de tres setmanes. Segons ells, a la mina de Vilafruns ara no s’extreu sal, i només hi entren treballadors a fer tasques de seguretat. Les mateixes fonts expliquen que el responsable de relacions laborals de l’empresa, el senyor Lavin, ja no hi treballa. ‘Després del segon mort, n’han posat un altre. Ja fa anys que tenim pla Fènix, i ja han liquidat la plana major. No en queda cap, dels antics. I tots sabem que és per la mala gestió’, afegeix Josep Rueda.

Aquesta aturada de l’empresa ha fet que la vaga indefinida que s’havia de fer ahir s’hagi anul·lat. Es va substituir per una vaga d’un sol dia. ‘No té sentit una vaga indefinida en una mina tancada’, diu Santi Calvo, minaire i membre de la Intersindical-CSC, el sindicat que pressionava més per una vaga indefinida.

ERTO a la vista

La major part dels treballadors de la mina de Vilafruns, inclosos els dos minaries morts, són subcontractats, molts per Montajes Rus. Una minoria treballa directament per a la propietària ICL. En una reunió entre Montajes Rus i els treballadors dilluns a la tarda, es va acordar, segons les fonts sindicals consultades, que s’aturava l’activitat a Vilafruns durant tres setmanes. ‘Els treballadors gastarem tres dies de les nostres vacances la primera setmana i per als altres dies es preveu que Montajes Rus faci un ERTO per causes productives.’

‘Una pluja de pedres’

Ahir a la plaça de Manresa, els minaires tenien una obsessió, la seguretat. ‘Hem hagut de normalitzar situacions que no ho són, com ara treballar sota una pluja de pedres a les galeries’, diu Santi Calvo. ‘Entenem que vulguin fer una aturada per a fer reformes i millores. Però si ara tanquen la mina, hi haurà guerra. El pla Fènix se suposa que implicava tancar la mina el 2014. I encara hi som’, afirma. ‘Aquí en quinze dies han perdut la vida dues persones. La mina està abandonada de fa anys. Però de material bé en treuen. S’han estalviat el manteniment i no hi han invertit. Això s’ha de resoldre. Hi ha dues morts. I no pot ser que no passi res, que tot continuï igual. Hi ha una gran preocupació’, diu Pep Berga, de la CGT. Ahir, a la plaça de Manresa, sota un cel encapotat que va anar deixant que el sol, de mica en mica, acabés triomfant, minaires com Lluís Vinyes, vuit anys de miner, Valls, trenta anys de miner, o Rubén Gamoa, president del comitè d’empresa d’ICL, expressaven a VilaWeb com havien viscut aquests dies.

Visita a l’ajuntament

Una representació dels treballadors encapçalada per Rubén Gaona, president del comitè d’empresa d’ICL, va ser rebuda a l’Ajuntament de Manresa pel nou batlle de la ciutat, Marc Aloy, i pel batlle de Sallent, Oriol Ribalta, que els van mostrar suport. ‘Política, això és política’, deien alguns companys a la plaça. Els dies vinents les investigacions en curs per dictaminar les raons dels dos accidents s’han de fer públiques. I la posició de direcció i plantilla podria canviar segons les conclusions.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.