A mitjan anys vuitanta el grup Mecano va llançar dins el seu àlbum Ya viene el sol (1984) la cançó ‘Hawaii-Bombay’, que es va fer ràpidament popular. La lletra jugava amb el tòpic del Hawaii paradisíac i s’hi sentia una afirmació, amb sospir inclòs: ‘¡Cuando podré ir a Hawaii, ay!’. Hawaii i Bombai, sentenciava la cançó, ‘son de lo que no hay’ (encara que temo que Bombai hi era més per la rima que per la consideració de paradís que en poguessin tenir els músics).

Hawaii ha estat per a molts un enfilall de tòpics certament paradisíacs: les platges cristal·lines, els collarets de flors, les danses hula, la música dels ukuleles, el poke, especialitat gastronòmica local, la pràctica del surf. Molts adults vam descobrir Hawaii també en els llibres de text de geografia física, a propòsit dels volcans característics de l’arxipèlag. Els paisatges de Hawaii han estat coneguts, també, per les sèries Hawai 5.0, Magnum, o, més recentment, per pel·lícules o sèries com Parc Juràssic, Jurassic World o Lost. Al moment d’acabar-se Lost, un home nascut a Honolulu, jove, negre i amb empenta, Barack Obama, esdevenia president dels EUA.

La visió idíl·lica de Hawaii, amb tot, amaga una altra cara de les illes, devastades pel turisme, la construcció i l’especulació. Màrius Serra novel·lava aquest antiparadís a Res no és perfecte a Hawaii (2016). La llengua hawaiana (en l’autoglotònim: ʻōlelo Hawaiʻi) és també fins a cert punt a l’altra cara de Hawaii. En l’Atles UNESCO de les llengües del món en perill, aquesta organització internacional inclou el hawaià en la categoria de les llengües ‘critically endangered’ (és la categoria prèvia a la de l’extinció d’una llengua i es caracteritza perquè ‘els parlants més joves són avis i gent gran, i parlen l’idioma parcialment i poc sovint’).

El hawaià és una llengua de la família austronèsica parlada a les illes de Hawaii (on actualment conviu, sobretot, amb l’anglès, i el crioll hawaià de base anglesa). Les llengües austronèsiques s’estenen per una zona molt àmplia que va de Madagascar a l’illa de Pasqua i de Taiwan i Hawaii fins a Nova Zelanda. Aquesta família té aproximadament unes mil dues-centes llengües i uns tres-cents milions de parlants. Bona part de les llengües polinèsies van arribar fa relativament poc als seus emplaçaments. Així, per exemple, Hawaii va ser colonitzat per pobladors procedents de les illes Marqueses cap al 400 dC. Segles més tard, el 1778, el capità James Cook va ‘descobrir’ l’arxipèlag (que va anomenar illes Sandwich) i durant el segle XIX el regne de Hawaii va registrar una progressiva penetració de població europea. A finals del segle XIX els EUA van abolir la monarquia autòctona i van decidir annexionar Hawaii, que el 1959 es va integrar als EUA com a cinquantè estat del país.

La situació de la llengua hawaiana ha estat dramàtica, sobretot, des de finals del segle XIX fins a finals del segle XX. A començaments del segle XIX els missioners havien desenvolupat una variant de l’alfabet llatí que havia permès que el hawaià s’escrivís i que tingués una presència no negligible en l’àmbit literari i periodístic. Aquest alfabet, semblant al del maori, té dos caràcters típics: l’okina (‘) o pausa glotal (permet diferenciar, per exemple, una paraula hawaiana com mai = ‘procedent de’, de ma’i  = ‘dolent’) i el màcron, per marcar la llargada de les vocals llargues, anomenat kahakō (es pot veure, precisament, damunt la darrera vocal de la paraula).

L’any 1896 el hawaià va rebre un fort revés perquè va ser prohibit en el sistema educatiu en benefici de l’anglès, declarat l’única llengua d’instrucció en la llei 57 de la República de Hawaii: ‘La llengua anglesa serà el mitjà i la base d’ensenyament a totes les escoles públiques i privades.’ No respectar aquella prohibició comportava càstigs i persecució a la població local. No oblidem que a Catalunya, mentrestant, la llei Moyano d’instrucció pública prohibia expressament ensenyar el català a l’escola des de 1857. La persecució de la llengua hawaiana a l’escola va ser un cop dur per a la llengua: en va desincentivar l’ús i va fer minvar la voluntat de transmissió intergeneracional per autoodi, davant la puixança i el prestigi de l’anglès. El nombre de parlants de l’idioma es va reduir fins a la xifra aproximada d’un miler en el moment més crític.

Fins a l’any 1978 el hawaià no va ser oficial. La constitució de 1978 (article 15, sobre llengües oficials) va establir que l’anglès i el hawaià serien les llengües oficials de Hawaii, però que el hawaià només s’utilitzaria en els actes i les transaccions oficials d’acord amb les disposicions de la llei. A partir d’aquell moment d’obertura legal, el hawaià va viure una interessant experiència de revitalització amb una notable implicació popular, que s’ha estès aquestes darreres dècades. En un curiós paral·lelisme amb el cas català (salvades totes les distàncies), la cooficialitat del qual també va ser reconeguda el 1978, els moviments de revitalització van impulsar a inici dels vuitanta el moviment d’immersió lingüística a les escoles Pūnana Leo (‘nius d’idioma’), pouant en l’experiència maori dels Kōhanga Reo a Nova Zelanda. Els programes d’immersió lingüística total en hawaià es van estendre amb èxit des de l’etapa pre-escolar fins al batxillerat. La primera escola Pūnana Leo sorgia el 1984 a Kekaha, seguida ben aviat de les de Honolulu i Hilo i de moltes més els anys posteriors. Recordem que a Catalunya la primera aplicació del programa d’immersió lingüística es dugué a terme el curs 1983-84.

El cas del hawaià, doncs, que ha aconseguit interrompre la tendència accentuada cap a l’extinció de la llengua, és un exemple a tenir en compte de revitalització lingüística, encara que l’augment de parlants sigui quantitativament baix. La resistència és encara més encomiable pel fet que el hawaià ha plantat cara ni més ni menys que a l’anglès, una veritable llengua lingüicida. Com indica Enrique Bernárdez (¿Qué son las lenguas?, 2004): ‘Com han assenyalat diversos autors, entre els quals uns quants d’anglesos i nord-americans, l’anglès sembla tenir aversió que es parlin unes altres llengües als seus territoris, incomparablement més que qualsevol de les altres grans llengües internacionals.’ El mateix autor fa veure que de les cent cinquanta-nou llengües indígenes dels EUA, només trenta-sis tenen més de mil parlants i que de les cent vuitanta-set llengües índies dels EUA i el Canadà, la canalla ja no n’aprèn cent quaranta-nou.

La iniciativa de revitalització del hawaià ha estat reconeguda aquest any per l’organització no governamental Linguapax, que ha atorgat el seu premi internacional 2019 a la candidatura de Larry Kimura, un dels referents decisius en el moviment per a preservar el hawaià i responsable de múltiples iniciatives compromeses i entusiastes que han contribuït a invertir la tendència a la reducció de parlants de l’idioma. Kimura és professor de llengua hawaiana al Ka Haka ʻUla O Keʻelikōlani (College of Hawaiian Language) de la University of Hawaiʻi at Hilo, president del Hawaiian Lexicon  Committee (encarregat de fixar els mots nous de la llengua), ha destacat per la seva tasca de documentació de l’idioma i ha estat un dels impulsors dels programes d’immersió lingüística en hawaià (va ser cofundador i primer president de les Pūnana Leo). Kimura ha manifestat la il·lusió que la recuperació de la llengua, un cop començada, no tingui marxa enrere: ‘Quan algú comença a tornar-se a connectar amb la llengua, s’hi compromet molt intensament i no hi ha marxa enrere.’ El cas hawaià ens llega una experiència interessant de revitalització que ha merescut, doncs, un reconeixement recent en el premi de Linguapax.

Si estem disposats a penetrar la llengua hawaiana, d’altra banda, les oportunitats d’aprenentatge són arreu. Entre el lèxic hawaià que ens ha arribat, el català té paraules com ukulele o wiki (wiki-wiki vol dir ‘ràpid’ en hawaià; d’aquí el nom de la Viquipèdia), recollides totes dues pel Cercaterm. També resulten familiars, associades a la iconografia paradisíaca, paraules com hula (dansa típica, acompanyada de cançons; el Cercaterm conté hula-hoop: ‘joc que consisteix a fer girar entorn de la cintura, per moviment de rotació, un cèrcol de plàstic’, indicant que és una marca registrada), aloha (‘hola’ i ‘adeu’ i altres sentits com el de ‘amor’, ‘compassió’, ‘afecte’), lei (‘garlanda de flors de cortesia’). També a través de l’anglès, alguns termes com ara els que es relacionen amb la vulcanologia hawaiana han esdevingut formes de designació internacionals. Pensem, per exemple, en la lava anomenada pahoehoe, o en la lava aa (del hawaià ʻaʻā), que tindria l’origen en una onomatopeia de la queixa relacionada amb el dolor que s’experimenta en trepitjar-la.

Si ens interessen les curiositats de sentit del lèxic hawaià, d’altra banda, en podem trobar una bona mostra en l’obra d’Adam Jacot de Boinod, autor britànic que destaca pel seu interès per paraules curioses en les llengües del món. A El significado de Tingo: El excéntrico mundo de las palabras (Barcelona: RBA, 2007) aporta diversos exemples del hawaià. N’indico algun de divertit o curiós: ho’oponopono, ‘resoldre un problema parlant-ne’ (art hawaià antic de resolució de problemes basat en la reconciliació); awawa, ‘obertura que hi ha entre cada dit de la mà o el peu’; muku, ‘distància dels dits d’una mà fins al colze de l’altre braç estès’; pana po’o, ‘gratar-se el cap per provar de recordar el que s’ha oblidat’; ho’oauwaepu’u, ‘treure la llengua sota el llavi o avançar la mandíbula i arrugar els llavis en senyal de menyspreu’; pau heoheo, ‘pescador que torna sense pesca’ (en català en diem ‘pescador que ha fet porra’); ulaia, ‘apartar-se de la societat a causa d’un desengany’; muka, ‘so fet amb els llavis per indicar que el menjar és deliciós’; kipapa, ‘fer equilibris en una taula de surf’… Adam Jacot de Boinod ens fa saber també que el hawaià té seixanta-cinc paraules per anomenar els tipus de xarxes de pesca; cent vuit paraules referides als moniatos; quaranta-dues a la canya de sucre; quaranta-set al plàtan… i que aquesta llengua tenia un nom diferent per a designar cada una de les trenta nits del mes lunar.

Vull acabar aquest text tornant a Larry Kimura. En una entrevista a NBC News del 9 de maig de 2018 es referia a algunes paraules del hawaià que traduïen valors essencials de la seva cultura. En destaco la referència al mot ea, que designa ‘el poder que té cadascú de fer coses’, un poder que ha de ser reconegut i utilitzat. Kimura indicava: ‘Aquesta paraula també s’aplica a la sobirania, és a dir, no cal esperar que cap llei digui que es pot parlar hawaià. Ja pots parlar hawaià; tens aquesta independència.’

No sabem si Hawaii serà un dia independent. De la independència i la lluita dels hawaians, amb tot, en depèn segurament que pugui continuar sent un paradís.

Enric Serra és membre del Grup d’Estudi de Llengües amenaçades (GELA)

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb