La sortida, el Tabal, les Maces, les Guites i els Gegants Vells marquen cada any el començament de la Patum, que es fa a Berga del 19 al 23 de juny. Aquesta festa única a tot el país va ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2005 i està vinculada a Corpus. En total, seran cinc dies de salts de plens, tirabols, Patums completes, Patums de lluïment i les sortides de tota mena de peces d’imatgeria festiva úniques i centenàries com ara les Guites, els plens o els Nans Vells.

La Patum ha tingut un moment àlgid quan, durant el cant d’Els Segadors a la plaça de Sant Pere, l’ANC i Òmnium Cultural han desplegat una estelada gegant amb el nom ‘República Catalana’.

Història exprés de la Patum

La festa de Corpus és de les poques que té una data clara d’instauració: la va crear l’església catòlica el 1262 per celebrar el misteri del Cos de Crist. El 1454 hi ha el primer document que parla de la celebració del Corpus a Berga, tot i que no se sap del cert com era la festa. Tot i això, tal com expliquen a Festes.org, pot ser que alguns elements de la Patum fossin anteriors al Corpus i la festa els assumís. Durant el segle XVII, la festa es desenvolupa i és quan apareixen documentades la majoria de les comparses més antigues de la festa.

La Patum no sempre s’ha dit així: fins a final del segle XVIII, la festa s’anomenava ‘la bulla’. La primera fotografia que es conserva de la Patum és del 1868. A final del segle XIX, va començar un procés de potenciació. Això vol dir que ja hi havia la consciència que era una celebració única i que calia preservar-la. El procés va culminar l’any 2005, quan la Unesco va declarar-la obra mestra del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Corpus 2019: catifes de flors, processons, l’Ou com Balla i la Patum

Les comparses: úniques i centenàries

El Tabal. És l’únic element de la Patum que participa en tots els actes de la festa. La seva presència és constant i, en certa manera, es pot dir que la presideix i dirigeix.

Els Turcs i Cavallets. Quatre cavallers cristians i quatre de turcs simulen una batalla, de la qual els primers sempre resulten vencedors. La primera referència data del 1621, tot i que les figures actuals van ser construïdes el 1890.

Les Maces. Aquesta antiga escena, documentada des del 1621, simbolitza l’eterna lluita entre el bé i el mal. Es representa amb una batalla entre àngels i dimonis.

Les Guites. Són un dels elements més antics i singulars de la celebració: la seva forma arcaica de mulassa forma part d’un element únic dins el bestiari festiu. Tradicionalment només n’hi havia una, la Guita Grossa, de la qual es té constància des del 1621.

L’Àliga. És, sens dubte, l’element més distintiu del bestiari festiu català: és la figura més senyorial, aristocràtica i distingida. Tot i això, l’Àliga de la Patum té un naixement més tardà que la resta d’elements de la festa i la seva història representa un gran enigma.

L’Àguila (fotografia de Sílvia Massana).

Els Nans Vells. La introducció dels nans a la Patum és força moderna: daten del 1853. Són quatre figures masculines, amb barret de tres pics i llargues perruques, que ballen tocant les castanyoles. Com a novetat d’enguany, els Nans Vells estrenaran vestuari.

Els Gegants. Actualment a la Patum hi ha dues parelles que ballen conjuntament: els Vells, estrenats el 1866, que en van substituir uns de més antics, i els Nous, construïts l’any 1891. La tradició popular, sobretot des del romanticisme, els ha relacionat amb antics cabdills musulmans vençuts.

Els Nans Nous. Foren estrenats el 1890 per substituir els Nans Vells, que es trobaven en molt mal estat. Sortosament, però, aquests últims es van restaurar i han continuat participant en la festa. Representen dues parelles, jove l’una i vella l’altra.

Els plens. Són l’espectacle més gran de la Patum, el seu moment culminant, l’apoteosi de la festa. Estan documentats des del 1621 i es creu que deuen el seu nom al fet que van plens de foc. Són, doncs, dimonis plens de foc.

Els tirabols. És el punt final de la festa, la màxima expressió de joia berguedana. Hi ballen els Gegants i les Guites barrejats amb la gent que omple la plaça. L’origen del tirabol és desconegut i tampoc no se sap des de quan Berga celebra el final de la Patum amb aquest salt.

Els nans vells (fotografia de Marta Pont Roca).

La seqüència de la festa: passades, tirabols i salts de plens

Dimecres, la sortida del tabal. És un passacarrers en què participen el Tabal, les Maces, les Guites i els Gegants Vells. A les 20.00 les comparses passegen pels carrers del centre de Berga i fan balls d’honor davant els domicilis de les autoritats locals. La passada també fa dos triabols: un a la plaça de Sant Joan al so de la popular melodia ‘Ella s’ho pensa’, i l’altra ben entrada la matinada a la plaça de Sant Pere.

Dijous, el dia gran. Després de la missa major, al migdia, es fa la Patum de lluïment. És una representació amb un caràcter d’exhibició i solemnitat en què participen els Turcs i Cavallets, les Maces, les Guites, l’Àliga, els Nans Vells, els Gegants i els Nans Nous, i per acabar, hi ha tirabols. Després, a les 21.30, es fa la primera Patum completa. La conformen els mateixos entremesos que al matí, però en comptes de fer-hi només un salt se’n fan quatre. Després dels salts segon i quart, es fan plens, i al final, hi ha tirabols.

Divendres, el dia dels nens. Tota la jornada estarà dedicada a la Patum infantil, una versió concentrada de la festa que es fa des del 1956. Serveix per a introduir la mainada a la festa i en un sol dia els infants protagonitzen els actes més destacats de la Patum: al migdia hi ha Patum infantil de lluïment i a les 17.00, Patum infantil completa.

Dissabte i diumenge, la repetició de la Patum. Dissabte es fa la mateixa cercavila que dimecres (a les 19.30), i diumenge es repeteixen els actes de dijous: Patum de lluïment al migdia i Patum completa al vespre (21.30). Tradicionalment, els actes del cap de setmana es dediquen als forasters que no poden ser a Berga el dijous de Corpus.

Revetlla de Sant Joan Patumaire i més activitats paral·leles

La Patum d’enguany serà excepcional: l’últim diumenge de la festa coincidirà amb la revetlla de Sant Joan. És per això que l’ajuntament ha programat activitats festives per a gaudir de totes dues festes. A la plaça de Mossèn Huch, a mitjanit, la revetlla serà amenitzada amb un concert del grup El Kiwi & La Tropikal Band i una sessió del punxadiscs YU.

A més, enguany també s’han programat un reguitzell d’activitats paral·leles a la Patum. Ja dimecres hi ha programades sessions de punxadiscs, espectacles per a tots els públics i concerts. Dissabte destaca el concert jove de la Patum, que començarà a les nou del vespre al passeig de la Indústria. Hi actuaran Roba Estesa, Obeses, Besos de Perro, Thug Life Band i Wildeers, guanyadors del concurs de bandes i grups musicals.

Com a novetat d’enguany, el Patronat de la Patum ha creat una aplicació que pretén ser una guia informativa de tots els esdeveniments, espais i continguts relacionats amb la festa. L’atractiu principal és que permet de veure en directe la ubicació de les passades de dimecres i dissabte.

Una Patum més feminista i més segura

L’any passat a la plaça Viladomat l’Ajuntament de Berga va habilitar el Punt Lila-Vull la nit!, un punt d’assessorament i acompanyament en contra de les violències masclistes. Enguany, la campanya Vull la nit! s’ha ampliat sota el lema ‘Per una Patum feminista per a totes i tots!’.

El 2018, el Punt Lila-Vull la nit! va rebre unes 1.200 consultes. Aquest 2019 ampliarà l’horari i, a més, oferirà un servei itinerant amb unes quantes parelles d’educadores que recorreran els llocs per on passen els passacarrers dimecres i dissabte. El servei serà actiu un total de 54 hores durant la festa, 19 més que l’any passat. A més, el consistori ha donat continuïtat a les formacions dels membres de les comparses patumaires en qüestions d’abordatge i prevenció de violències masclistes i actituds sexistes en espais d’oci nocturn.

En algun moment hi poden haver aglomeracions, sobretot a la plaça de Sant Pere. Per això l’ajuntament ja ha informat que repetirà els controls als accessos a la plaça. També recorda que el salt de plens sempre va en sentit contrari a les agulles del rellotge, que no es poden portar ampolles de vidre i recomana d’anar en grups petits. També recorda que cal anar ben equipat: cal portar calçat tapat i còmode, protegir-se els braços amb roba de màniga llarga, cobrir-se el cap amb un barret i portar un mocador per a protegir-se del foc i el fum.

Alternatives a l’alcohol

Per prevenir el consum abusiu d’alcohol i drogues durant la festa, sobretot entre els més joves, també es promourà una campanya per a unes nits de festa més saludables. Es distribuiran gratuïtament 15.000 ampolles d’aigua durant els cinc dies de la Patum. A més, s’habilitarà una barra sense alcohol per a oferir una alternativa saludable i atractiva als consumidors en què es podran prendre còctels de fruita natural i sandvitxos dolços i salats. Aquesta barra serà al costat del Punt Lila-Vull la nit!.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb