Guanyar temps al Tribunal de Comptes, al preu d’acceptar la repressió i deixar de fer política

  • És positiu que es guanye temps mentre hom cerca una solució a aquesta situació tan kafkiana i és clar que els quaranta encausats mereixen aquest suport i molt més, tots i cadascun. Però això no vol dir que el preu no siga preocupant

Vicent Partal
06.07.2021 - 20:50
Actualització: 06.07.2021 - 22:40
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Els quaranta polítics i funcionaris amenaçats pel Tribunal de Comptes espanyol poden respirar una mica més tranquils des d’ahir. El govern de la Generalitat de Catalunya ha anunciat la creació d’un fons complementari de riscs, que hauria de servir, si no passa res, per a evitar que els roben impunement la casa i els béns a final d’aquest mes de juliol, com era a punt de passar.

Però tot penja d’un fil. Pedro Sánchez va dir ahir mateix, de seguida, que estudiaria si el mètode anunciat era il·legal. Tanmateix, l’ombra més espessa arriba del Tribunal de Comptes mateix. Aquest organisme ha actuat d’una manera tan capriciosa i poc previsible fins avui que ningú no sap si acceptarà o no aquests diners que la Generalitat posa ara sobre la taula. Perquè farà, literalment, allò que li done la gana.

Benvinguda siga, en qualsevol cas, la implicació de la Generalitat i, especialment, la denúncia pública que ahir va fer l’executiu de la persecució política de què són víctimes els quaranta responsables, en diverses èpoques, de la política exterior del govern català. Ara, dit això, i entenent l’alleujament dels encausats, cal dir també que la solució adoptada no és òptima en termes pràctics i encara menys, molt menys, en termes polítics.

En termes pràctics perquè, a tot estirar, açò no és sinó un ajornament de la crisi. Segons l’acord, en cas que hi haja sentència ferma contra els afectats, hauran de tornar els diners. Trinco-trinco. A la Generalitat. I, alerta, perquè serà el Suprem espanyol que dirà si la sentència és condemnatòria, cosa que és previsible per als afectats per l’acció exterior però que per als acusats del 9-N ja és efectiva. De manera que aquests, entre els quals el president Mas, simplement ja no s’hi podran acollir.

En termes polítics la cosa encara és pitjor. Tot explicant el perquè de tot plegat, el conseller Giró digué ahir sense despentinar-se que la finalitat de fer-ho així era evitar l’acusació de malversació contra l’actual govern o els seus membres. Per a protegir-se ells. A banda la consideració moral que a cadascú ens puga suggerir aquesta descarnada explicació, val a dir que, de tota manera, l’argument és realment molt pobre. I d’una innocència sideral. El ministre Montoro va declarar oficialment, signant un paper amb tots els segells necessaris, que la Generalitat no s’havia gastat ni un euro públic en el referèndum, però tots sabem que això no ha evitat pas la persecució, ni la implicació, ni la reclamació dels diners. Em sap greu dir-ho tan de dret, però pense que el conseller Giró hauria de tenir clar que, pel que siga i quan siga, si el volen perseguir, a ell o al president Aragonès o a tot el govern, si els interessa perseguir-los, no en dubtaran ni un minut. O és que ens hauríem de creure ara, després de tot això que ja hem vist i patit, que la justícia espanyola és previsible, com si fos la d’un país democràtic?

Insistesc que és positiu que es guanye temps mentre hom cerca una solució a aquesta situació tan kafkiana i que els quaranta encausats mereixen aquest suport i molt més, tots i cadascun. Però això no impedeix que el preu siga preocupant perquè implica no solament assumir la repressió com un fet normalitzat sinó també renunciar a fer política. Renunciar, d’entrada i ja en el primer minut, a empènyer políticament contra les cordes l’estat espanyol per la persecució de la dissidència i de la minoria nacional catalana. Renunciar a fer més gros i insostenible l’escàndol organitzat a escala europea i internacional. I renunciar a plantar cara i a posar entrebancs a Pedro Sánchez. I tot això sols perquè sembla que creuen, i em sap greu que siguen tan innocents, que així ells en restaran al marge, sans i estalvis.

PS1. I sobre la (manca de) coherència. La Generalitat justifica coses terribles com l’acusació contra Marcel Vivet, tot afirmant que té l’obligació de defensar a capa i espasa –perquè són funcionaris– els agressius mossos de la BRIMO, fins i tot si no li agrada de fer-ho. Però aquest zel i aquest ímpetu desapareix de sobte quan cal protegir a capa i espasa els funcionaris que van treballar al Departament d’Exteriors o els mossos que van protegir a Alemanya el president Puigdemont? Hi ha ningú que m’ho puga explicar això?

PS2. Les plaques tectòniques es mouen i amb intensitat també a la resta del país. Aquests dies les Illes i el País Valencià han fet una trobada històrica a Palma, que a VilaWeb ha explicat amb tots els ets i uts la nostra cap de redacció, Esperança Camps. La presidenta Armengol i el president Puig, com explica molt bé Camps en una de les seues cròniques, han entonat junts un nou  “Escolta, Espanya” , que ara ja no arriba del cor del Principat sinó que s’alça contra Madrid des del sud i des de la mar. La queixa pel maltractament rebut i la crítica del model hipercentralista que es va consolidant són, al País Valencià i les Illes i venint dels màxims representants institucionals, un pas endavant digne de ser tingut en compte, un senyal de la profunditat d’alguns canvis que es van esdevenint. Ací i, encara més, allí.

Vegeu la crònica d’Esperança Camps:  Un pont entre el Vedrà i Xàbia anomenat Jaume I

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Ramon Sans
Ramon Sans
06.07.2021  ·  21:35

Guanyar temps … El recurs de l’indult al suprem no ha estat aniquilat, quan li interessi a al poder es resoldrá, i els presos tornaran a a la presó.
Millor estarien a Waterloo.

Europa de moment els frena, però si vénen eleccions anticipades en Andalucia, paguessin el preu que sigui per aconseguir la Junta d’Andalucia, tant el PP com el PSOE, AMB ELS PRESOS AL CARRER MAI EL PSOE GUANYARÀ LA JUNTA … ja saben el que passarà …

Molta sort

Francesc Gilaberte
Francesc Gilaberte
06.07.2021  ·  21:39

Però…. pregunto… No hi ha manera de denunciar judicialment al tibunal aquest? No em refereixo a denunciar-ha a cap instància ñola, si no a instàncies internacionals. I no em digueu que cal esgotar les vies ñoles, si no directament!
Clar que la solució més lògica i eficient seria activar la DUI i si cal ens exiliem tots/es

Victor Serra
Victor Serra
06.07.2021  ·  21:44

Estic totalment d’acord amb el PS1 i PS2 però no amb l’Editorial. Fer el que ha fet la Generalitat i fer-ho el millor possible per protegir-se , és el que ha de fer. Això no suposa deixar de lluitar per acabar amb la repressió, ni acceptar-la, ni deixar de denunciar Espanya com a Estat repressor, ni d’intentar acabar amb el Tribunal de Comptes. Sobretot quan de de l’Editorial tampoc expliques cap alternativa viable del que caldria fer.

Ed Garrido
Ed Garrido
06.07.2021  ·  21:48

Ferrovial no podria contribuir sucosament a la caixa de solidaritat? Es una pregunta per al germa del Junqueras.

Albert Alcántara
Albert Alcántara
06.07.2021  ·  22:13

Sense cap resistència ni oposició, amb submissió absoluta del Govern del 52% que vam votar, malgrat el moment clau d’avinantesa de totes les resolucions de les instàncies europees i internacionals acumulades a nostre favor, sense convocatòries de les associacions a la movilització al carrer per la independéncia, l’1-O i la República catalana (i no a fer d’extra a una performance més quan ve el Borbó), en sap molt de greu per tots què el seu dia van fer bé la seva feina, però aquesta vegada no contribuiré a la Caixa de Resistència.

Florenci Maymó
Florenci Maymó
06.07.2021  ·  22:14

El que toca és que la Generalitat reclami al Gobierno más progeesista de la historia, i que, a més, ha reconegut que el Tribunal de Cuentas li ha posat una nova pedra al camí, que:
– sigui ell el que aboni ràpidament les multes
– a continuació mogui els fils que convingui per desmuntar aquest muntatge inquisitorial

Qualsevol cosa és anar enrera, com dius, política i dignament.

Salut
Florenci

Josep Usó
Josep Usó
06.07.2021  ·  22:16

La ineptitud dels qui formen el “govern de la Generalitat” correspon a la mesura que Espanya imposa a aquell govern. Una simple gestoria i encara. No es pot esperar res, d’allà. Com no ho esperava el pres que avui s’ha intentat penjar a la presó. La lluita està fora. per això s’ataca el departament d’Exteriors. Cal empènyer cadascú. Els de la generalitat ja s’espavilaran, quan els toque el rebre.

Pere Grau
Pere Grau
06.07.2021  ·  22:19

Qui m’hagi fet l’honor de llegir els meus comentaris ja sap que sempre estic al costat de les argumentacions mestrívoles del Sr. Partal. Avui, però, tinc un dubte. El dubte de si hi ha cap possibilitat de què la Generalitat pugui posar contra les cordes al govern espanyol. Això ho està fent magníficament l’exili (sinó no hi haurien aquests indults, per defectuosos que siguin). I encara seria més fort l’efecte d’un acord Junqueras-Puigdemont (per molt que costi d’arribar-hi) al que s’hi pogués ajuntar una nova acció al carrer tan forta com la situació de la pandèmia ho permeti. En tot cas crec que hem arribat a un punt en que tot està en moviment, cada vegada més accelerat, i en el que tot és possible tant per bé com per mal. La única certesa, a la que tots podem contribuir, és la tossuda voluntat del nostre poble de no rendir-se, de no deixar-se engalipar per falsos cants de sirena i de seguir demostrant al món quina és la única solució que acceptem, senzillament perquè no ens han deixat altra sortida digne.

Núria Florensa
Núria Florensa
06.07.2021  ·  22:23

NO! No hi ha patriotes de primera i patriotes de segona. Marcel Vivet romandrà amb acusació i empresonat. Aquesta no és la República catalana q jo vull.
1.La Generalitat no ha d’aplicar la laxa llei espanyola q és suficient la declaració de greuge de policia com autoritat 🤦‍♀️. 2. Ha de depurar la Brimo Vox ben aviat q facin tasques d’oficina, seran super diligent i expeditius.
No és això companys, no és això….

Jaume Bonet
Jaume Bonet
06.07.2021  ·  22:33

La caixa de solidaritat pot esser per ajudar famílies de repressaliats i/o advocats que els defensen i/o per denunciar-ho a nivell internacional … però pels lladres/segrestadors de l’estat anticatalà ni un cèntim…. Implementar la DUI d’una vegada.No cal un nou referendum. Ja està fet i guanyat. Si se surt al carrer a defensar-lo Europa haurà d’intervenir, hem de defensar el referendum del primer d’octubre, no fer-ne un de bell nou.
https://twitter.com/XaioTro/status/1411257475911802880?s=20

Joan Cusidó
Joan Cusidó
06.07.2021  ·  22:34

No sé si es pot nedar i alhora guardar la roba. Però em sembla que els nostres absurds polítics han triat només guardar la roba.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
06.07.2021  ·  22:38

Amb uns polítics tan covards no anem bé ni arribarem enlloc. Vergonyós!

Joan Rius
Joan Rius
06.07.2021  ·  22:43

La por a les represàlies que s’estan produint, trenca la unitat política dels partits independentistes i suavitza la resposta a les mesures de destrucció irracional que l’Estat espanyol perpetra de forma unilateral, continua i premeditada contra la minoria catalana europea. Es tracta d’un projecte d’extermini de la nostra identitat. CAL RESPONDRE JUNTS, SENSE PORS I PACÍFICAMENT!

Quim Calvo
Quim Calvo
06.07.2021  ·  22:49

“O és que ens hauríem de creure ara, després de tot això que ja hem vist i patit, que la justícia espanyola és previsible, com si fos la d’un país democràtic?”

La justícia espanyola, com a mínim la neofranquista alta judicatura, és molt previsible: si pot perseguir la minoria nacional catalana, ho farà. Ho ha fet sempre, ho fa sempre i ho continuarà fent sempre, mentre no siguem independents.

Monika Diethelm-Knoepfel
Monika Diethelm-Knoepfel
06.07.2021  ·  23:11

El HC Giró va explicar, que es tractava de una sentència ferma a nivell international.

Jaume Riu
Jaume Riu
06.07.2021  ·  23:14

El judo ens porta uns estratègia útil per tombar un Estat més fort, més alt i més violent. Consisteix a aprofitar la força i les inèrcies dels atacs del contrincant per tombar-lo a ell.
Estic segur que veieu com la força i les inèrcies de tanta repressió serà la seva perdició. Cada dia es veu més clar.

Lluí Mor
Lluí Mor
06.07.2021  ·  23:17

Hi ha guerres que és guanyen sense ni entra en combat, però s’ha de presentar batalla; en aquest cas, el govern de la Generalitat, sense presentar ni batalla, accepte les condicions del “enemic”, per tan done per bona la posició d’aquest.
El pròblema i gravissim és que la postura i acatament del govern de la Generalitat, deixe amb el cul al’aire l’arma més incisiva i poderosa que tenim a Europa, vegueu avui la Clara Ponsati o al Comin al Parlament Europeu, com a exemple del que s’ha de fer.
El govern de la Generalitat, vulguem o no, a hores d’ara desmenteis l’exili……És que potser ja els hi va bé?

Josep Castellsagué
Josep Castellsagué
06.07.2021  ·  23:20

PS1: La Generalitat és la gran vergonya d’aquest país, gràcies a ERC, Junts i el suport de la CUP. Els partits politics són la gran vergonya d’aquest país.

Ignasi de
Ignasi de
06.07.2021  ·  23:22

Sr. Director, agraeixo molt que parli de “minoria nacional catalana” i no d’independentistes, tal com fa TV3.

Ramon Perera
Ramon Perera
06.07.2021  ·  23:26

Estem davant d’una política de fets consumats. Quan la moció de censura contra Rajoy, els diputats catalans van votar de franc a favor de Pedro Sánchez. I han seguit donant-li suport, malgrat que la persecució contra els catalans no ha minvat ni gota. El PSOE fa bona la dita castellana “Obras son amores, y no buenas razones” adreçada a l’establishment castellà. No es pot dir pas que siguin millors que el govern anterior d’en Rajoy i el PP.

Una cosa així és inexplicable si no hi ha interessos amagats o altres circumstàncies vergonyants.

Per aquesta raó, no es poden explicar les actuacions de la Generalitat o dels partits catalans si no és anant més enrere i excavant a fons per trobar les autèntiques raons.

Per sort o per desgràcia els canvis socials no s’esdevenen només per la voluntat dels que manen, sempre tenen un component de sorpresa i d’incertesa, així que seguim al tanto per poder promoure i aprofitar les properes oportunitats.

Jaume Puig
Jaume Puig
06.07.2021  ·  23:47

El tema Illes / País valencià sembla la preparació argumental, l’excusa, per fer l’enquesta de tres preguntes al Principat

Encarnació Parets
Encarnació Parets
07.07.2021  ·  00:04

El que encara no saben aquests polítics és que quan els arribe el torn no rebran cap carta.

Berta Carulla
Berta Carulla
07.07.2021  ·  00:27

En Vicent Partal no em decepciona, sabuda la seva antipatia pel conseller (maleïda i raquítica discrepància ideològica) era previsible el to l’editorial: “sí però no”.
Quina mirada més curta.

Gerber van
Gerber van
07.07.2021  ·  00:52

Una editorial amb veritats com una casa de pagès.

Molt d’acord amb Pere Grau on diu ‘tot està en moviment, cada vegada més accelerat’, A més crec tard o d’hora, però més aviat d’hora, el govern de la Generalitat ha de tirar pel dret. No per la seva voluntat propi, ben al contrari, però per aquesta situació Kafkà insostenible. Posem el cinturó perquè venen corbas fortes.

josep soler
josep soler
07.07.2021  ·  01:05

Potser la pregunta que ens hem de fer és: per a què serveix el Parlament i la Generalitat si només som una colònia?

De fet, només és una diputació central de 4 diputacions provincials, que opera com a gestoria regional del BOE espanyol.

En cada departament de la Generalitat i Ajuntaments hi treballen suficients tècnics funcionaris, molt ben preparats i amb molta més experiència que els politiquets millenials que només tenen experiència fent PowerPoints de partit, de relat curt, amb només titulars.

Si a més a més no poden legislar ni executar lleis, més val que donin tot el seu sou a la Caixa de Solidaritat i marxin cap a casa. Es podran pagar els 10 milions que vol robar el Règim franquista i encara ens en sobrarà 390 milions pels altres 3.000 imputats.
De rebot, els treballadors de la Generalitat i els Ajuntaments no hauran de soportar a vividors de la política incompetents.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
07.07.2021  ·  07:18

Que espera el Govern de la Generalitat a presentar denuncia davant el tribunalito de cuentas pel ERE ANDALUZ? Han robat 3,800 milions, amb participacio de la ministrilla de Hacienda de chorizos andaluces. Canya als quinquis del 155.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
07.07.2021  ·  07:31

Penso que un bon enfocament seria no pagar cap fianaça, amagar tots els bens i rendes que puguin per dificultar al màxim que els embarguin, refugiar-se en un país civilitzat per tal que no els puguin segrestar amb l’excusa de que han comès alçament de bens, deixar que els embarguin el que no puguin amagar i que la caixa de solidaritat els indemnitzi a ells provisionalment ingresant-los els diners que els hagin robat en un compte en un paradís fiscal fora del abast dels lladres espanyols. Dic provisionalmente pequè la indemnització definitiva l’hauria de pagar Espanya dins de les negociacions de la separació d’actius i pasius.

Dit això em sembla bé la iniciativa de la Genreallitat. Primer perquè si ho he entès bé no n’hi ha prou amb sentència ferma perquè hagin de pagar. Cal que s’hagin exhaurit tots els recursos possibles necionals e internacionals. I als internacionals (els de veritat) està clar que a la llarga Espanya serà condemnada i per tant, que no només no hauran de pagar, sinó que Espanya els haurà d’indemnitzar a ells perls dany i perjudicis. En segon lloc perquè Aquesta iniciativa obligarà Sànchez a treure’s la careta i recorer el decret de creació d’aquest fons al TC. A veure si s’acaba ja la farsa de la taula de diàleg i anem per feina.

Per cert que estaria bé que la caixa de solidaritat anés publicant el que Espanya deu en danys i perjudicis provocats i que haurà de pagar quan Catalunya sigui lliure i que els que hem fet aportacions puguem indicar a quina causa solidaria volem que s’apliquin les notres aportacions quan Espanya torni tot el que ha robat amb interessos.

Carles Blas
Carles Blas
07.07.2021  ·  08:32

Respecte a la pregunta de Francesc Gilaberte i la instància internacional on denunciar el que passa, ja existeix: es diu Comissió Europea, el mecanisme es diu article 7 (Persecució política=incompliment dels tractats) Però això no passarà, com no va passar que la comissió del parlament europeu aturés la demanda d’aixecament de la immunitat. El problema és diu posició política de les institucions, que és el verdader forat negre de la democràcia a Europa.

Carles Lladó
Carles Lladó
07.07.2021  ·  08:47

Si el govern del Sánchez s’ha desentès del plet del Tribunal de Comptes contra els 34 catalans perquè no hi ha compromesos fons estatals, per què la Generalitat no diu que no es sent afectada i exigeix al tribunal que el rescindeixi, el plet?

Llienç Serrahima
Llienç Serrahima
07.07.2021  ·  08:52

Penso que aquest decret escau força bé a allò que anomenem confrontació intel·ligent. Hem respost al TdC amb una construcció legal que de moment empara als que van fer la seva feina correctament i que d’altra manera serien arruïnats a final de mes. Es un pal a les rodes dels tribunals espanyols, perquè si més no hauran de fer mans i mànigues per rebutjar-la, tenint en compte que una de les seves clàusules diu que el seu recorregut legal no s’aturarà fins que hi hagi una sentència condemnatòria d’un tribunal europeu.
Siguem optimistes quan hi ha una espurna de creativitat.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
07.07.2021  ·  08:54

Accepto la vesant dr guanyar temps.
Aquest temps no és només el recorregut als In-justos tribunals espanyols, si no fins al darrer tribunal europeu o internacional, com diu el Sr. Gomà.

Però no hi ha prou, cal ser proactiu, i denunciar arreu, aquí i fora, les arbitràries actuacions de tribunals franquistes que a més estan caducats i que per tant no haurien de poder actuar fins que es renovin. Això també és guanyar temps, però atacant i denunciant. Farà més efecte que només pagar.

També seria una bona iniciativa, com diu el Sr Gomà, l’inventariar econòmicament tots els diners malversats i robats pel regne d’espanya amb la, seva dèria d’atacar la Minoria Nacional Catalana, com ara els costos dels piolins, les multes arbitràriament imposades, els anys robats als exiliats i presoners, els diners gastats en defensar davant d’Europa al Llarena, etc., etc.

Finalment crec, estic convençut, que aquesta mesura de que la Generalitat avali als encausats, és gràcies al carrer i a l’ànima de JxCat a la meitat del govern de la Generalitat. Tots hem vist com era la postura prèvia de JxCat, front la més submisa o poruga d’ER, que parlava només de la Caixa de Solidaritat.

Carles Serrano
Carles Serrano
07.07.2021  ·  09:25

Ni la taula de la senyoreta Pepis, ni diàleg ni punyetes, hem d’engegar al Pedro Sánchez a les escombraries. Cap suport més. I què no ens facin creure què és més interlocutor qué el PP. Fals¡¡¡¡, ni els uns ni els altres. Tot el què no és faci desde Waterloo no val per a rés.

Pep Agulló
Pep Agulló
07.07.2021  ·  10:11

LA GENERALITAT, GESTORA LEGAL DEL DOLOR DE LA REPRESSIÓ

La submissió dels continguts de lluita independentista en el magma de renúncia autonòmica ens porta a situacions kafkianes. El “tribunal de cuentas” botit de feixistes fa el que vol. La venjança ja no té procediment legals, se’ls inventa. I el govern català, en comptes de plantar-los cara políticament, es refugia amb procediments de fireta legal (humiliants i de poca eficàcia) que ells se’ls poden passar per folre en qualsevol decisió arbitrària…

Si l’exili són victòries, ho és perquè ha sabut plantejar una lluita política d’una minoria nacional a qui Espanya li retallen els drets democràtics, emparant-se amb la justícia europea…

Ara li’n diuen caixa de solidaritat, el que abans era caixa de resistència . No és casual el canvi, perquè era la caixa de resistència d’una lluita política. No hi havia una sense l’altre. Una de les consignes sempre era: “només la lluita paga”. Tot al contrari d’ara on la Generalitat en mans d’aquest independentisme autonomista és també un gestor legal del dolor de la repressió.

Dit això, jo col·laboraré amb la solidaritat.

Carles Serra
Carles Serra
07.07.2021  ·  10:15

Gràcies com sempre Vicent per la teva editorial.
Només recordar lo que va dir en Marcel Vivet; aquest polítics són un putus cínics hipòcrites.
No aportaré ni un € a la caixa de la solidaritat si no és per ajudar gent perseguida com el Marcel, la Carrasco i així fins arribar els 3000, alguns d’ells també perseguits i espoliats per la Generalitat.

Víctor Torguet
Víctor Torguet
07.07.2021  ·  10:17

Crec que la immensa majoria de lectors d’aquest diari sap, o està bastant convençuda, que MAI serem independents amb els actuals partits polítics auto-anomenats indepes (que ja no ho són, si ho van ser mai) ni amb les empetitides entitats socials (ANC, Omnium), els quals segueixen encaparrats en tutelar (que no liderar) les actuals estratègies (no s’han volgut posar d’acord en una sola) que només aboquen a la submissió i a la derrota.
I és que tenen molta por a la repressió. I també tenen molts interessos personals i de grup (especialment els polítics).
Els partits i les entitats que-ja-no-són-activament-indepes han caducat. L’espanya neo-franquista ha demostrat que el pas del temps no fa minvar l’ADN de l’estat criminal, irracional, decadent i auto-destructiu que ha estat des del seu origen (que per cert, no està gens clar, doncs no hi ha un consens en les dates en que al poti-poti de nacions les van obligar a esdevenir un sol país / estat). D’una altra banda, tothom té un preu. I molta de la gent dedicada a la política o relacionada amb ella, pocs escrúpols (per dir-ho suaument). N’ha hagut massa col·laboracionisme, especialment dels partits (i més especialment, d’ERC).
Des de l’Octubre de 2017 hem vist massa por, submissió, traïdoria, prevalença d’interessos particulars, hipocresia, massa promeses incomplertes, falsedats / mentides, sabotatges entre teòrics socis,… en fi, els nostres suposats representants polítics i socials han fet molta vergonya, massa pena, ràbia,… durant molt de temps. Massa temps burlant-se de nosaltres. I a sobre, exigint empatia i comprensió cap a ells. Intentant controlar la comunicació i els sentiments de la majoria indepe.
Ja toca dir prou, crec. Més de 3,5 anys de rebre pixades no només d’espanya sinó també dels nostres “representants” hauria de ser suficient, fins i tot per nosaltres: els Catalans, els campions en paciència, en perseverança i fans de la no-violència.
Així doncs, trobo que hauríem de preparar una ràpida substitució d’aquests actors (partits i entitats reprimides, acovardides, aprofitades i egoistes) per un partit alternatiu i no professional (que si no substitueix als actuals partits a curt termini, els forci a ser activament indepes i lluitar per la Independència) i per alguna cosa semblant a una “Organització de la Resistència” que coordini eficaçment la força del carrer / del poble. Preguem nota de les lliçons dels precedents (Tsunami, CDRs,…) per optimitzar el model (organització / estructura, tecnologies, comunicacions, programa, seguretat davant l’enemic,…).
Som bastant més de 2 milions d’adults que tenen molt clar que espanya és una soga al coll que s’estreny pel poble Català (en realitat ho és per la immensa majoria dels ciutadans espanyols, però fora de CAT encara no han reaccionat prou). I estic convençut que amb 100.000 persones, d’aquests 2M, mobilitzades adequadament podríem portar la iniciativa del “prusés” (precedents: Aeroport, Urquinaona, La Jonquera, Meridiana, Marxes per la Llibertat, etc.).
Ens organitzem ja o ens va el masoquisme??

Gerard Palacín
Gerard Palacín
07.07.2021  ·  10:34

Pedro Sánchez es posa a estudiar si el procediment de pagar les multes via Generalitat és legal o no. Però de cap manera estudia si el que fa el Tribunal de Comptes és legal o no (i consti que no cal estudiar gaire per determinar que el T. de C. Són una quadrilla de mafiosos).
Alguna vegada aquest home reaccionarà com si fos el president del govern i no una ameba?

Joan Royo
Joan Royo
07.07.2021  ·  10:47

Quan es va suspendre la declaració d’independència l’octubre de 2017, es va fer perquè el govern sospitava que Espanya utilitzaria una violència extrema, era una sospita. A la vista del que ha passat i està passant en aquests anys, caldrà fer balanç, una possible violència extrema versus la repressió actual. Crec que el resultat de la balança és clar, gravíssim error aquella suspensió. En el pròxim embat hem de suposar que el govern de Catalunya no caurà en el mateix error. Quan es fa una declaració d’independència és per mantenir-la passe el que passe. Ara, mentre no canvie la política dels partits independentistes , no aportaré ni un cèntim a la Caixa de Solidaritat. Prou faig amb l’afiliació a l’ANC i al Consell per la República.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
07.07.2021  ·  11:03

Tots el diners dels ciutadans que haurien d’anar a la caixa de resistència que vagin al Consell per la república, per fer campanyes de denúncia a Europa, tots els sous de la generalitat de gent posada a dit pels partits que paguin una quota de solidaritat a la caixa per pagar el sou als encausats. Tots els vots que hem donat a aquests partits caganers que serveixin per pressionar-los. Si els partits no són capaços de defensar els seus, com voleu que ens defensin a nosaltres?

Paola Polacco
Paola Polacco
07.07.2021  ·  12:21

Si Aragonès tingués el coratge d’un llimac i com molts ja han comentat, diria a Sánchez que si no s’oposa al TdC no hi haurà diàleg. Si només…

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
07.07.2021  ·  12:30

Ens proposa que el govern faci política i no accepti la repressió?
Quina política ha de fer la Generalitat?
Alguna proposta de solució?

Personalment ja he dit que NO ens en sortirem mentre Europa no sàpiga que portem uns quants segles de opressió, colonialisme i genocidi cultural.

Hi ha poques esperances de cap canvi amb una constitució feixista que obliga dia i nit a una Generalitat (part de l’estructura D’ESTAT ESPANYOL) i subjecta sempre a un altre 155 fer tot el que li passa pels collons al poder de Madrid borbònic.

La proposta confederal de València ens va a la contra… perquè serà una confederació “a la española” com ho va ser la Segunda Republica del 1931-1936.

Mònica Vidal
Mònica Vidal
07.07.2021  ·  15:18

Tot és tan penós que no hi ha per on agafar-ho. I si deixem que tot plegat esclati i sortim en bocins pels núvols? Si no hi ha res per a mossegar perquè ho han trinxat tot, potser llavors el buit es podrà anar omplint de raó i de política.

Roser Caminals
Roser Caminals
07.07.2021  ·  16:21

De la Generalitat i el seu President no n’hem d’esperar res. Les entitats civils que donen corda als dos anys de la “taula de diàleg” han adoptat una estratègia absurda i perdedora.
L’única via és l’exili i la mobilització. Exigim-la.

Jesús Albiol
Jesús Albiol
07.07.2021  ·  17:08

No coincideixo avui amb el Sr. Partal, en el sentit que vegi inconvenient la posició del Govern per pal·liar els efectes concrets de la repressió. El que ha establert el Sr. Giró i la resta crec que és una bona estratègia, també si se la salten com fan amb tot, … però si això va -que ho crec- a Europa, a qualsevol tribunal, l’estat i la Injustícia espanyola eixiran més malparats que no pas es pensen. Cada decisió irracional com aquesta del Tribunal de Ajuste de Cuentas, són trumfos a les mans de qualsevol demòcrata.

jaume vall
jaume vall
07.07.2021  ·  20:38

Felicitats dobles per a Roser Caminals, sobretot pel reconeixement que ha tingut del seu llibre, i també per ser tan encertada, quirúrgica, en els seus comentaris.

Avui em quedo amb la reflexió de Jesús Albiol. Crec que l’editorial no ha estat massa encertat. No sé si toca tan aviat descarregar contra el senyor Giró. Potser perquè és “de dretes” ?
Francament, avui en dia resulta dificil continuar mantenint certs prejudicis. Considerar progressisme el que executa el PSC, amb tot el cinisme i la demagògia aburgesada que porten al damunt els seus líders, i els seus referents espanyols ; també creure’s que són d’esquerres, progressistes els ComunsPodemos amb Albiach, Coscubiela, Rabell, Errejón, Echenique, delators, cínics, integrats i altres perles.
Els darrers governs catalans, amb Junts, han aprovat lleis molt més progressistes pioneres per afavorir els més desvalguts i les minories, que no pas les aprovades i/o acceptades per PSOE i Podemos, que són a major gloria de l’espanyolisme extractiu.
Això hauria de ser progressime i esquerranisme, més enllà d’etiquetes.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
08.07.2021  ·  00:37

Respectant quasi tots els punts de vista, em sembla evident que ara cal fer alguna cosa concreta “des del carrer” i que la podem fer sense massa entrebancs: cal reforçar la caixa de solidaritat perquè quedi clar que no acceptem la repressió salvatge dels anticonstitucionalistes del postfranquisme. Jo ja ho he fet. Una mica de consum responsable i faré les paus estalviant i evitant impostos.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes