30.01.2024 - 21:40
|
Actualització: 30.01.2024 - 21:50
The Washington Post · Gerrit De Vynck
Prenzlau, Alemanya. Només quaranta-vuit quilòmetres separen les dues clíniques on treballa la ginecòloga Maria Kubisa, però allò que és legal a la clínica del costat alemany de la frontera seria considerat delicte a la de Polònia.
Centenars de dones han travessat la frontera per cercar l’ajut de Kubisa, especialment aquests darrers tres anys. El 2021, un tribunal polonès, amb el suport d’un govern d’extrema dreta, va imposar una prohibició de l’avortament gairebé total.
“Majoritàriament, les dones tenen uns quaranta anys i duen un fetus amb anomalies”, explica, ensenyant una imatge d’una ecografia recent. “Dotze setmanes. Sis centímetres de llargada. Sense cervell, sense braços, sense cames. Els intestins són fora de l’abdomen.”
De la mateixa manera que milions de polonesos que van fer costat a la fi del règim d’extrema dreta, Kubisa espera que el nou govern del país elimini la distància tan gran entre Polònia i la major part d’Europa.
Quant a l’avortament, el primer ministre, Donald Tusk, ha promès de reemplaçar una de les legislacions més estrictes d’Europa per una de nova. No tan sols permetrà l’avortament en casos d’anomalies fetals, sinó que assegurarà una atenció legal fins a les dotze setmanes de gestació.
Tot amb tot, encara hi ha entrebancs importants: divisions a la coalició governamental, un president amb poder de vet, aliat amb l’extrema dreta de Llei i Justícia i un tribunal constitucional nomenat pel govern anterior.
Per a alguns polonesos, l’eufòria de les eleccions de la tardor ja ha donat pas a la frustració i al dubte sobre si el canvi de govern serà capaç d’esborrar, o si més no diluir, una dècada de polítiques d’extrema dreta.
Tusk presenta una proposta de llei
Aquesta setmana la Coalició Cívica de Tusk va presentar la proposta de llei sobre els drets d’avortament. Ara, el primer ministre va advertir que potser no tenia prou suport per a ser aprovada.
“Avui sembla que no hi ha aquesta majoria, però definitivament hi ha una majoria per a canviar la llei actual”, va dir Tusk dijous passat.
Durant la campanya, va prometre de liberalitzar l’avortament els primers cent dies al càrrec. El termini és el 21 de març. Aquesta setmana se’n va desdir: ara creu que la votació és improbable abans d’abril.
La proposta de llei estableix això: “Una dona embarassada té el dret d’atenció sanitària per a la interrupció de l’embaràs fins al final de la dotzena setmana.” L’avortament també seria permès més enllà d’aquest període en casos en què la gestació representi una amenaça per a la vida o la salut de la dona, quan hi hagi defectes de naixement i quan l’embaràs sigui resultat d’una violació o d’un incest.
La proposta de llei estipula que tots els centres mèdics que rebin finançament públic han d’oferir la pràctica d’avortaments. A més, han de designar metges substituts per si algun s’hi nega invocant la “clàusula de consciència”.
Una altra proposta de llei pretén de restablir l’accés a la píndola de l’endemà sense necessitat de prescripció mèdica. Aquesta té més opcions de ser aprovada les setmanes vinents.
Marek Sawicki, una figura destacada de la Tercera Via, un dels partits que forma part de la coalició de govern, va dir als mitjans polonesos que no donaria suport a la nova llei de l’avortament. Alguns dirigents del partit han proposat de sotmetre-la a un referèndum.
D’una altra banda, alguns sectors de l’esquerra volen anar més enllà i despenalitzar l’assistència a l’avortament, tot derogant una llei del 1997 que castiga fins amb tres anys de presó els qui ajuden algú a tenir un avortament no permès.
Si ambdues propostes de la Coalició Cívica aconsegueixen l’aprovació del parlament, podrien ser vetades pel president Andrzej Duda o rebutjades pel Tribunal Constitucional.
Les dones embarassades i les clíniques, en una situació d’incertesa
Les dones poloneses es troben en un estat d’incertesa. Aquests últims tres anys, els fiscals han investigat sis casos de dones mortes a qui s’havia negat una interrupció de l’embaràs.
Les clíniques de salut també es troben en aquest estat, especialment les que hi ha atrapades en la persecució dels avortaments il·legals impulsada pel darrer govern.
La primavera passada, un tribunal polonès va condemnar l’activista Justyna Wydrzynska per haver proporcionat il·legalment pastilles d’avortament. La va condemnar a vuit mesos de servei comunitari, en una sentència històrica. Els advocats van recórrer contra la decisió i encara esperen una data de judici. Ella no confia pas gaire en cap canvi de les polítiques d’avortament a Polònia abans de les eleccions presidencials del 2025, quan s’acabarà el mandat de Duda.
“Com a activista, em plau de veure discussions al parlament”, va dir Wydrzynska, que continua ajudant les dones a avortar. “Ara, entre la gent normal i corrent, hi ha debat, però no passa res. És molt frustrant.”
Per a Kubisa, de cinquanta-vuit anys, el canvi no pot arribar prou ràpidament. Diu que va deixar de veure dones embarassades a la seva clínica a Szczecin, a Polònia, després de la sentència del tribunal fa tres anys. “No podia fer que aquestes dones continuessin la gestació amb fetus amb defectes greus”, diu. Per aquest motiu, va començar a treballar a l’exili a temps parcial i va tornar a Polònia una vegada la setmana per ocupar-se d’unes altres cites ginecològiques.
Després, al novembre, abans que Tusk prengués possessió, va ser acusada d’ajudar cinc dones a aconseguir pastilles d’avortament. Kubisa nega les acusacions. Sosté que quan els agents del govern, armats, van escorcollar la seva clínica de Polònia, ara fa un any, van endur-se els registres que feia servir per a la seva pràctica a Alemanya. Human Rights Watch va incloure el cas entre les “investigacions especulatives i les recerques excessives” del govern anterior amb l’objectiu de crear un clima de por.
Polònia va liquidar una de les legislacions sobre l’avortament més estrictes d’Europa
Durant gran part de la segona meitat del segle XX, amb un govern comunista, l’avortament a Polònia era legal. Quan va acabar el règim, el 1989, l’Església Catòlica va començar a pressionar perquè s’aprovessin lleis d’avortament més restrictives.
“L’Església va entrar en el període post-comunista amb molt capital polític. Òbviament, tenia una agenda”, diu Aleks Szczerbiak, expert en política polonesa de la Universitat de Sussex.
El 1993, el poder legislatiu va aprovar una llei que prohibia l’avortament llevat de tres supòsits: incest o violació, quan perillava la salut de la mare i quan el fetus era diagnosticat amb una anomalia congènita greu.
Quan Llei i Justícia va arribar al poder, el 2015, va provar de limitar-ho encara més. L’intent de legislar una prohibició total va ser rebutjat amb protestes multitudinàries. Com a alternativa, el partit va cercar una decisió del Tribunal Constitucional, dominat per jutges lleials al partit d’ultradreta, que va derogar un dels tres pilars de la llei. Les greus anomalies fetals van deixar de considerar-se una justificació suficient.
L’avortament, tema cabdal de les eleccions
La sentència del tribunal va ser molt impopular i va desencadenar les protestes més grans al país d’ençà de la caiguda del comunisme.
Moltes enquestes indiquen que el suport a liberalitzar les lleis d’avortament del país va créixer mentre la ultradreta era al poder. Això pot ser, en part, una reacció a la pressió per a demanar més restriccions. També pot indicar que Polònia s’ha secularitzat ràpidament aquesta darrera dècada, diu Szczerbiak. Molta gent que fa costat a l’avortament durant les primeres dotze setmanes d’embaràs mostra recel quan li demanen si s’hauria de permetre per qualsevol raó.
Malgrat que Tusk, com a primer ministre, del 2007 al 2014, no va provar d’eliminar les restriccions a l’avortament durant l’última etapa, el seu partit va emprar l’assumpte com a punt central a la darrera campanya electoral. Els analistes coincideixen a dir que aquesta posició va contribuir a la victòria de la Coalició Cívica. Fins i tot el primer ministre sortint, Mateusz Morawiecki, va reconèixer que la cerca de la decisió del tribunal sobre l’avortament havia estat un error.
Els activistes pels drets d’avortament exigeixen ara que el govern de Tusk compleixi les promeses electorals.
Kubisa espera veure l’avortament novament legalitzat per anomalies fetals. En darrera instància, també li agradaria que es derogués la llei del 1997 que criminalitza l’assistència a l’avortament. “És clar que això seria un alleujament per a mi personalment, però també per a les dones”, diu. “Ara mateix sembla que ningú no les vol ajudar. La gent té por d’ajudar-les i la generació més jove s’ha desanimat.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges de The Washington Post publicats en català a VilaWeb
