04.11.2025 - 20:57
|
Actualització: 04.11.2025 - 22:50
El govern espanyol ha establert que els exàmens teòrics per obtenir les llicències de pilot civil només es podran fer en espanyol o anglès. Així ho recull una resolució publicada el 28 de juliol al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) espanyol per la Direcció de l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA), dependent del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible espanyol. La mesura afecta les proves per a planadors, globus, pilots privats i pilots d’aeronaus lleugeres, i exclou explícitament el català.
Segons la Plataforma per la Llengua, aquesta disposició és una de les 28 normes jurídiques publicades el tercer trimestre del 2025 que contenen clàusules discriminatòries envers el català. Amb les 36 del segon trimestre i les 58 del primer, l’entitat ja en comptabilitza 122 des de l’inici de l’any.
L’ONG del català denuncia que la diferència de tracte lingüístic és estructural. “La Constitució espanyola estableix un deure generalitzat de coneixement del castellà i el Tribunal Constitucional ha determinat que no pot existir un deure general equivalent de conèixer el català”, assenyala l’entitat.
⚖️ La discriminació per raó de llengua no és puntual: és estructural. La Constitució espanyola obliga a conèixer el castellà, però no el català.
Una desigualtat que continua trimestre rere trimestre i que ens afecta més del que pensem. 💥
Ho expliquem a https://t.co/rELONTlRw4 pic.twitter.com/iMNbzUeR7t
— Plataforma per la Llengua #ResistènciaQuotidiana (@llenguacat) November 4, 2025
Normes que exclouen el català en àmbits diversos
A banda de la mesura que afecta els pilots civils, la Plataforma per la Llengua cita altres exemples de normativa recent que obliga a utilitzar el castellà. Entre aquests, un reial decret sobre subvencions a fundacions i associacions de partits polítics, i diverses ordres ministerials que regulen ajudes per a projectes d’investigació apícola i d’internacionalització de galeries d’art, totes elles exigint que la documentació es presenti en castellà.
També hi figura una ordre del Ministeri de Defensa espanyol que fixa el coneixement del castellà i l’anglès com a competència necessària per als sergents de l’exèrcit de l’aire i de l’espai i per als aspirants a l’armada o la infanteria de marina.
En l’àmbit europeu, l’entitat recorda una directiva de juny que obliga els estats membres a oferir informació electoral “en una o diverses llengües oficials” de cada país, fet que exclou el català per la seva manca d’oficialitat a la Unió Europea.
Segons l’organització, aquesta exclusió és conseqüència directa del fet que Espanya només va sol·licitar l’oficialitat del castellà en el moment d’entrar a la Comunitat Europea el 1986. Tot i que el govern espanyol havia reclamat l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec, la Plataforma per la Llengua lamenta que la contracampanya decidida del Partit Popular n’ha impedit l’èxit. El 17 de novembre hi ha prevista la pròxima reunió de ministres d’Afers Europeus i Espanya no ha demanat de discutir l’oficialitat del català a la UE.
