Un grup de voluntaris del Gironès, aplegats a RefuGIs, Girona pels Refugiats, viatja avui al camp de refugiats d’Idomeni, a la frontera entre Grècia i Macedònia, per a ajudar en les tasques d’ajuda la gent que hi malviu, i per a difondre justament aquesta situació. Per a explicar-ho, han fet arribar aquest article:

Corrandes d’exili
‘Expulsats en terra estranya i fugitius per força, els refugiats no demanen compassió. Reclamen, només, justícia. Si callem, si no forcem el compliment d’aquesta justícia mínima de restitució a què ens obliga el deure inexcusable d’hospitalitat, la vergonya ens hauria d’acompanyar per sempre’ (Xavier Antich).

Saltar la tanca. La UE, l’acord amb Turquia i l’espai Schengen
La crisi d’asil i refugi ha posat contra les cordes les institucions i els governs europeus. La incapacitat demostrada a l’hora de gestionar la crisi de refugiats, les mesures que s’han de prendre, el tancament de fronteres, la manca de compromís a l’hora de complir els reallotjaments acordats, etc. han originat una gran controvèrsia en relació amb quins són els valors i principis sobre els quals se sustenta la UE i els països que en formen part, i han donat força a iniciatives xenòfobes i populistes arreu.

Si bé és cert que aquestes mesures són pal·liatives i s’ha d’anar a l’arrel del problema per poder solucionar-lo, el principi d’acord entre la UE i Turquia sembla que tampoc no hi ajuda gaire. Ignora els problemes de drets humans dels refugiats, permet al president Erdogan de reprimir l’oposició i els kurds i no aporta solucions al conflicte de Síria.

Aquest fet, afegit a la suspensió dels acords Schengen, a la proliferació de controls, tanques i  restriccions sobre la lliure circulació entre els estats membres –tot sota la coartada de l’amenaça gihadista–, presenta una nova equació entre què entenem per llibertat i què entem per seguretat. Fins on arriba l’una i fins on arriba l’altra.

Els aclucalls dels mercats i els governs
La situació actual és inadmissible. Milers de persones han mort i continuen morint o vivint en condicions lamentables mentre fugen d’una guerra. Guerra en la qual hi ha interessos econòmics i geopolítics de molts països del mal anomenat primer món.

La problemàtica que viuen les persones que s’han hagut de refugiar té un abast mundial i necessita solucions globals. Tenim l’obligació d’acollir, però també la responsabilitat de no callar, de prevenir i actuar abans d’arribar a una situació límit i que algú no cregui que és millor jugar-s’ho tot pujant a una barcassa.

Fins ara, l’estat espanyol ha estat un protagonista molt marginal en aquesta crisi. Les xifres d’asil i refugi són vergonyoses, i l’incompliment dels acords de reallotjament, flagrant. La gent des dels barris, des dels municipis, han passat davant del govern, que s’ha quedat plegat de braços. Contra l’immobilisme d’estats i mercats, altra vegada és la força de la gent que promou l’acolliment i la solidaritat i reclama un canvi respecte de la situació que viuen les persones que hi ha als camps de refugiats.

Tramuntàrem la carena. El nostre projecte
El Grup de Voluntaris i Voluntàries del Gironès som una iniciativa popular de gent del carrer, gent treballadora. Ens considerem antiracistes, antifeixistes i feministes i treballem des de la base. I és des d’aquí des d’on ens hem organitzat en una humil brigada per intentar aportar el nostre granet de sorra als projectes per a pal·liar la situació inhumana que es viu als camps de refugiats. I ho fem des de la memòria republicana, des d’aquelles cartes enviades des d’un exili no tan llunyà, des de les nostres arrels que van travessar la frontera l’any 1939 i van lluitar després per sortir dels camps de concentració. Per un acte de reciprocitat amb la història.

En concret hem decidit d’anar a Idomeni, a la frontera entre Grècia i Macedònia. De manera coordinada amb les organitzacions que fa setmanes que treballen sobre el terreny, hem recollit informació sobre què podem fer un cop siguem allà i quines són les necessitats més bàsiques que cal intentar revertir.

Ens han informat que podrem col·laborar amb tasques de cuina, infermeria, compra i repartiment de material, suport a la tenda on els infants fan activitats, o projectes més concrets. Durant algunes setmanes vam recollir material, que ja vam enviar cap allà. No obstant la bona rebuda per part de molta gent –us estem molt agraïts–, s’ha de tenir en compte que les necessitats del camp de refugiats són molt canviants i és difícil de fer una previsió explícita de què es necessita. És per aquest motiu que resulta molt més funcional disposar de diners per a poder comprar directament el material a cada moment: menjar, llenya, guants, botes, ampolles d’aigua, impermeables… Per aquesta raó vam crear una pàgina de micromecenatge que ens servís per a finançar la compra dels subministraments necessaris sobre el terreny. Les despeses del viatge i de l’estada allà del grup de voluntaris les paguem nosaltres mateixos. Els diners recollits amb la campanya són íntegrament per a les persones refugiades.

Finalment, i no per això menys important, tenim la voluntat de fer difusió de la situació que viuen milers de persones que han hagut de fugir de casa seva, de la seva quotidianitat, a buscar quelcom millor i ara es troben dormint sobre el fang de la UE. Obrim ulls i orelles, i fem córrer la veu per tal d’involucrar el major nombre de persones possible abans –per viatjar amb el màxim de recursos–,  durant –per fer arribar informació del dia a dia d’Idomeni i les tasques que s’hi desenvolupen–, i després –per donar continuïtat al projecte i fer-lo tan transparent com sigui possible.

Cal batallar contra la tirania del temps o del fet que ens habituem a tots aquests fets devastadors, cal que entre tots continuem fent de xarxa de suport d’aquest tipus d’iniciatives, tan necessàries i importants pels qui les impulsen i pels qui hi participen, però sobretot per aquells qui les reben. Amb un sol i únic objectiu, que aquestes persones deixin ben aviat de ser refugiades. Benvingudes.

RefuGIs, Girona pels Refugiats
Grup de voluntaris i voluntàries del Gironès

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb