Geòrgia esclata contra una llei “d’agents estrangers” inspirada en la Rússia de Putin

  • El projecte de llei és considerat per crítics del govern i per grups de defensa dels drets humans com una amenaça a la democràcia georgiana

VilaWeb
Grups de manifestants s'enfronten amb la policia, ahir dimarts prop de l'edifici del Parlament a Tbilisi (Fotografia de David Mdzinarishvili)
The Washington Post
14.05.2024 - 21:40

The Washington Post · Annabelle Timsit

Desenes de milers de persones han sortit aquest cap de setmana als carrers de Tblisi, la capital de Geòrgia, per protestar contra un polèmic projecte de llei que pretén de reprimir els “agents estrangers” i que és considerat per crítics del govern i per grups de defensa dels drets humans com una amenaça a la democràcia.

La multitud es va manifestar dissabte a Tbilisi, sota la pluja, per a exigir que no s’aprovés el projecte de llei, que finalment rebé el beneplàcit en la sessió d’ahir.

La protesta, que arriba després de saber-se uns quants casos d’agressions i amenaces a gent crítica al projecte de llei, va transcórrer majoritàriament de forma pacífica. Protestes anteriors contra el projecte de llei aquestes darreres setmanes, tanmateix, havien acabat en enfrontaments violents entre la policia i els manifestants.

En una conferència de premsa televisada, diumenge, el primer ministre, Irakli Kobakhitze, va amenaçar de processar els manifestants violents i va prometre d’aprovar el projecte.

Policies georgians fan guàrdia durant una manifestació contra el projecte de llei sobre “agents estrangers” davant l’edifici del Parlament a Tbilisi, Geòrgia, el 14 de maig de 2024. El projecte de llei sobre “agents estrangers” va ser adoptat en la tercera i última lectura. Un total de 84 diputats van votar a favor i 30 en contra. La llei serà enviada a la presidenta georgiana Salome Zourabichvili per a la seva signatura, qui ha promès vetar-la.(Fotografia de David Mdzinarishvili)

El partit Somni Georgià, que controla el parlament i el govern, va presentar el projecte de llei a la cambra baixa el mes passat, després d’haver-se arxivat una iniciativa semblant l’any passat, enmig d’avalots generalitzats. El text es fa ressò d’una llei aprovada a Rússia fa poc que s’ha utilitzat àmpliament per a esclafar la dissidència política.

Si s’aprova la llei, obligaria els grups no governamentals i els mitjans de comunicació independents a registrar-se com a “agents d’influència estrangera”. La designació s’aplicaria a totes aquelles organitzacions, grups d’activistes i mitjans de comunicació que rebessin més d’un 20% del seu finançament de l’estranger. Segons el govern georgià, la llei fomentarà la transparència sobre les fonts de finançament de les organitzacions sense ànim de lucre i els mitjans de comunicació de Geòrgia, i impedirà que països estrangers intentin d’influir en la política nacional.

La presidenta, Salomé Zurabíxvili, ha promès de vetar la llei. Però Somni Georgià, que té majoria parlamentària, pot anul·lar un vet presidencial.

Zurabíxvili, que no és membre de Somni Georgià, ha afirmat que el projecte de llei –que segons ella té el suport de Rússia– no és sinó una eina per a facilitar la influència estrangera a Geòrgia i posar traves al procés d’accés a la Unió Europea. El Kremlin, tanmateix, ha negat qualsevol implicació en la redacció del text.

Zurabíxvili va publicar a les xarxes una fotografia de la protesta dissabte, acompanyada d’un text que deia: “Res ni ningú no pot detenir la voluntat d’aquesta nació!” Segons Reuters en les protestes hi van prendre part unes 50.000 persones. Els Estats Units i la UE també han criticat el projecte de llei, i han demanat al govern georgià que canviï de rumb.

Membres de l’oposició georgiana assisteixen a una manifestació contra el projecte de llei sobre “agents estrangers” al centre de Tbilisi, Geòrgia, el 13 de maig de 2024. (Fotografia de David Mdzinarishvili)

Tot i que l’any passat es va concedir oficialment a Geòrgia l’estatus de país candidat a la UE, ha de complir unes certes condicions abans de convertir-se en membre del bloc comunitari, sobretot la reforma del sistema polític. Durant les protestes de dissabte, de fet, molts manifestants brandaren banderes de Geòrgia i de la UE.

Alts càrrecs de la UE, mentrestant, ja han manifestat que l’aprovació de la llei d’agents estrangers pot fer perillar la candidatura de Geòrgia. A començament de mes, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va dir que seguia la situació a Geòrgia amb gran preocupació.

“Els ciutadans de Geòrgia han demostrat que estan plenament compromesos amb la democràcia. El govern georgià hauria de parar atenció a aquest missatge tan clar”, digué Von der Leyen en una declaració institucional el primer de maig.

Els dies previs a dissabte, uns quants detractors de la llei van ser agredits, cosa que suscità sospites entre els detractors de la llei sobre una possible campanya d’intimidació del govern per a silenciar-los.

“Les represàlies a Geòrgia contra els qui s’oposen al projecte de llei s’han intensificat fins a culminar en casos de violència inacceptable”, explica Denis Krivóixev, director adjunt per a Europa Oriental i Àsia central d’Amnistia Internacional. Krivóixev acusa les autoritats georgianes d’enviar la policia a “dispersar violentament” les protestes contra el projecte de llei, i afirma: “Pinxos de paisà han agredit brutalment els manifestants abans i després de les protestes.” A més, dius que els crítics amb el govern –i les seves famílies– han rebut trucades amenaçadores.

“Les autoritats georgianes han de prendre mesures immediates per fer front a aquesta espiral d’atacs violents”, acaba dient.

Francesca Ebel ha contribuït en aquest article.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any