L’escàndol i la crisi de credibilitat de la cúpula judicial espanyola té uns quants noms propis, com ara Manuel Marchena, Luis María Díez-Picazo, i per extensió tot el Tribunal Suprem. Arriba fins a Pablo Llarena, amb les seves interlocutòries polítiques per a justificar l’empresonament preventiu en la causa contra l’1-O. Però hi ha més noms, de segona línia, que han tingut un paper determinant en tot un seguit d’escàndols que han acabat d’embrutar la justícia espanyola. Un d’aquests noms és el de Gema Espinosa Conde, muller de Pablo Llarena i fins fa poc directora de l’Escola Judicial. És la magistrada que fins ara tenia més números per a esdevenir vocal del Consell General del Poder Judicial; fins que va esclatar l’escàndol dels WhatsApp de Cosidó i va deixar congelat el procés de renovació de la cúpula judicial.

La gestió d’Espinosa és sota sospita. Aquest estiu passat va transcendir una maniobra molt sospitosa que la implicava a ella, amb la creació d’una plaça de fiscal feta a mida per a Sofía Marchena, la filla del president de la sala segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena. L’Associació Atenes de Juristes pels Drets Civils s’hi va querellar per aquest motiu. La denunciaven per prevaricació. Aquest col·lectiu de juristes encapçalat per l’ex-magistrat Elpidio José Silva va denunciar que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) havia creat, el desembre de l’any passat, aquesta plaça per a la filla del magistrat que presidirà el judici a l’1-O; que ho havia fet d’una manera irregular i a instància de Gema Espinosa. Espinosa era aleshores directora de l’Escola Judicial, un càrrec que ha mantingut fins aquesta tardor, quan l’ha deixat per a poder ser vocal del CGPJ.

La denúncia de tracte de favor
El cas és que Sofía Marchena va aprovar el 2016 l’oposició comú que es fa a la carrera judicial i a la carrera de fiscal, amb una nota de 68,2. I va decidir que volia ser jutgessa, per la qual cosa va ingressar a l’Escola Judicial que dirigia Espinosa, amb seu a Barcelona. En aquell moment, la filla de Marchena hauria pogut escollir o bé la carrera de jutgessa o la de fiscal, i va triar la primera. Això és important perquè un cop elegit un itinerari no es pot fer marxa enrere i començar l’altre. Però poc després d’haver començat, una malaltia va forçar Sofia Machena a deixar els estudis. I, un cop recuperada, en comptes de reprendre els estudis per a jutgessa amb la següent promoció, tal com preveu la llei, el CGPJ va permetre-li de tornar a triar i d’optar a ser fiscal conservant la nota que tenia, el 68,20.

Però aquesta situació no tenia precedents, i el CGPJ la va fer possible modificant la convocatòria inicial de 35 fiscals, ampliant-la a 36. I rebaixant la nota de Marchena fins a 52,31, amb l’argument de ‘no perjudica ningú’, però que li permetia entrar a l’últim lloc, el 36. I per què tot aquest tracte excepcional? Per què el CGPJ va prendre aquestes decisions. Perquè, segons revelava ElDiario.es, així ho va demanar la directora de l’Escola Judicial, Gema Espinosa. I per això la querella del Col·lectiu Atenes. La querella ni tan sols fou admesa a tràmit, però l’impacte mediàtic alimentava el descrèdit de la cúpula judicial. Molts mitjans de comunicació ho han anomenat Marchenagate, i Espinosa hi ha tingut un paper destacat.

Marchena, Llarena, Espinosa…
Aquest cas va ajudar a generar suspicàcies sobre els possibles tractes de favor entre personatges que ocupen llocs de gran responsabilitat en la cúpula judicial: el president de la totpoderosa sala segona (la penal) del Tribunal Suprem, Manuel Marchena; el jutge instructor de la causa més important d’aquesta sala, Pablo Llarena, i la fins aleshores directora de l’escola de jutges i fiscals, Gema Espinosa.

Hi va haver un altre fet que va alimentar aquestes sospites. Fou arran  de la demanda d’una associació d’advocats ultraconservadors de Madrid anomenats Movimiento 24DOS contra Puigdemont, els consellers exiliats i Gonzalo Boye per la querella que van presentar tots ells contra Pablo Llarena a Bèlgica. La querella abastava fins i tot la jutgessa de Brussel·les que la va admetre. El president de l’associació que va presentar la querella (que no ha estat encara admesa a tràmit) és el catedràtic Nicolás González-Cuéllar, l’editor dels llibres que publica el jutge Manuel Marchena. I en alguns d’aquests llibres fins i tot hi ha un pròleg de Rafael Catalá, l’ex-ministre de Justícia de Mariano Rajoy que era capaç d’anticipar les decisions de Llarena sobre la instrucció de la causa contra els dirigents independentistes. És a dir, gent de l’entorn més pròxim de Manuel Marchena sortint a defensar Pablo Llarena. De fet, hi ha qui diu que tota la fase d’instrucció l’ha dirigida des de l’ombra Manuel Marchena, i que Pablo Llarena ha anat prenent les decisions tenint en compte els fils que movia el president de la sala segona del Suprem.

També es van prendre decisions controvertides des del govern espanyol de Pedro Sánchez per a defensar Llarena, com el pagament de mig milió d’euros per a contractar el bufet d’advocats belga que li havia de portar la defensa. És una qüestió d’estat, deia Sánchez. I el jutge fins i tot es presentava en alguna de les seves interlocutòries i en la sala de vistes com una víctima del procés independentista. Això no es considerava pas raó suficient per a apartar-lo de la causa, ans al contrari. I sortia també la seva muller, Gema Espinosa, des de la posició de directora de l’Escola Judicial, a reblar-ho, en unes declaracions a Onda Cero d’aquest estiu passat, amb el rerefons de les pintades contra Llarena aparegudes prop de la seva casa de la Cerdanya.

‘Ara tenim escorta i protecció’, deia Espinosa. ‘Però des del meu punt de vista crec que durarà molt poc. Crec en el seny català, en el sentit comú. Les aigües tornaran al seu curs. N’estic segura. És cert que hem rebut amenaces, però són casos aïllats. També he rebut l’escalf i el suport de moltíssima gent. De tots dos posicionaments ideològics. La ciutadania és prudent i sap que una cosa és la qüestió política i una altra, la feina que fa en Pablo.’

I mentre Pablo Llarena enllestia la instrucció, Espinosa anava preparant-se per a fer el salt a la cúpula judicial, com a vocal del Consell General del Poder Judicial. Per això va deixar la direcció de l’Escola Judicial. Una gran aspiració que havia de culminar a final d’enguany, que s’havia anat preparant de feia mesos, utilitzant el tancament de files en la cúpula judicial controlada per Carlos Lesmes en favor de la instrucció política de Pablo Llarena com a trampolí. I d’aquí en va treure el màxim nombre d’avals entre els candidats a vocals del CGPJ que negociaven PP i PSOE. Fins que va esclatar l’escàndol dels whatsapps d’Ignacio Cosidó, Marchena va plegar abans que el nomenessin successor de Lesmes i les cartes es van estripar. Ara per ara la renovació del CGPJ ha quedat aturada, amb el trencament de l’acord entre PP i PSOE. I Espinosa haurà d’esperar.

Del Marchenagate als whatsapps de Cosidó, les relacions de poder entre els Marchena, Llarena i Carlos Lesmes han compromès la credibilitat de tota la cúpula judicial. Amb Espinosa en una segona fila, esperant a passar a la primera. Uns escàndols i unes maniobres que contradiuen això que ella mateixa deia que havia de ser la bona praxi dels jutges. Unes paraules de fa poc més d’un any: ‘El jutge ha d’assumir la seva funció de garant dels drets dels ciutadans, drets que entren en conflicte amb uns altres comportaments, de vegades prohibits, però en algunes altres ocasions també legítims i protegibles. I ha de donar una resposta als ciutadans des de la imparcialitat i la independència. Això permetrà de fomentar la confiança dels ciutadans en la justícia, cosa que alhora augmentarà la seguretat jurídica i el benestar de la societat.’

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb