El garrofó, en perill d’extinció: cerquen espècies resistents al canvi climàtic

  • La UPV avisa que s'han d'implantar espècies que resisteixin la temperatura alta

VilaWeb
Imatge d'arxiu de garrofons
EFE / Redacció
04.01.2024 - 16:46
Actualització: 04.01.2024 - 19:58
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

Un grup d’experts integrats a l’Institut de Conservació i Millora de l’Agrodiversitat Valenciana (COMAV) de la Universitat Politècnica de València (UPV) defensa la necessitat d’implantar noves espècies de garrofó que siguin més resistents al canvi climàtic.

El garrofó és un dels ingredients imprescindibles en qualsevol paella valenciana. Aquest aliment té un descens progressiu de la producció des de fa anys, malgrat que resulta impossible de quantificar-ho concretament.

Hi ha poques dades i no formen part de l’anuari d’estatística agrari del Ministeri d’Agricultura espanyol ni se li inclou en el Portal Estatístic de la Generalitat.

La poca informació que hi ha prové d’iniciatives com la que tracta de reconèixer l’Associació de Productors de Garrofó Valencià, nascuda l’any 2019 i que amb prou feines té una desena d’afiliats.

Hi ha molts factors que desencadenen aquesta situació, però se centra principalment en l’augment de les temperatures arran del canvi climàtic, la competència de productes similars procedents d’altres països –que acostumen a ser més econòmics– i la pervivència de certes pràctiques culturals de cultiu, que eleven els costos.

Davant d’aquest panorama, la COMAV de la UPV insisteix a cercar solucions per a varietats de conreus més resistents a les altes temperatures i modernitzar algunes de les pràctiques tradicionals.

Varietats més productives i resistents

La investigació d’aquests anys s’ha centrat en la caracterització del germoplasma del garrofó, amb l’objectiu de seleccionar i desenvolupar les varietats que abasten un creixement determinat i es veuen més productives i resistents.

Un altre dels aspectes sobre què s’ha incidit ha estat la disminució o, fins i tot, l’eliminació dels costos que implica l’entitat, una tècnica agrícola que consisteix a dotar d’un suport físic la planta durant el creixement i que implica una gran inversió de recursos i temps.

Segons que explica l’investigador del COMAV i secretari del secretari de l’Associació de Productors, Salvador Soler, la intenció és que el garrofó valencià sigui més competitiu, tant pel que fa al preu com en els costos del cultiu, a més d’estudiar la manera de desplaçar els cicles de sembra i recol·lecció.

El garrofó té dues èpoques de cultiu: de març a juny i de setembre a desembre, i aquest canvi al calendari prova de passar per alt els episodis de temperatures elevades de l’estiu, en el context del canvi climàtic.

L’investigador considera que els avenços dels darrers anys són esperançadors i creu que el garrofó hauria d’obtenir la marca de qualitat CV de la Generalitat Valenciana. “Disposar d’aquesta marca de qualitat permetrà d’establir el garrofó com a producte de qualitat diferenciada, certificat i avalat per la Generalitat i, per tant, contribuirà a blindar el seu preu respecte del fesol d’origen peruà, el seu gran competidor”, conclou Soler.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any