Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Article de María Obelleiro, directora de Nós Diario

Les cases del terror

Martxelo, Vicent, a Galícia tenim dotzenes de cases del terror escampades per tot el territori. Però a dins no hi ha fantasmes, ni éssers sobrenaturals, ni animals rabiosos, ni serres mecàniques, ni destrals, ni cadenes, ni decorats propis d’un film de Kubrick. Hi ha mirades perdudes, però de les de veritat, no de les d’actors o actrius; també cadires de rodes; lliteres i instrumental sanitari. Hi ha dolor. I desesperació. Solitud. Desesperança. Impotència.

En aquestes cases del terror hi ha goters penjats d’un llum, matalassos desmanegats amb l’escuma trencada, timbres que no funcionen, dutxes escrostonades, rovellades i brutes, i portes tancades amb clau amb dones i homes vells a dins. Molts amb nafres, de tant romandre immobilitzats i d’haver estat deu hores amb el mateix bolquer. Aquí els circuits de la brutícia no compleixen protocols covid. Tot s’hi val. Són residències de gent gran com la de Salvaterra de Miño, amb un total de 108 places, de les quals 72 tenen alguna mena de concert públic. Quan escric aquestes línies en aquest geriàtric hi ha 63 casos actius i 11 morts. Però el panorama és equiparable al de centres privats en què s’arriba a pagar prop de 2.000 euros per plaça.

La situació és encara més greu si tenim en compte que la Junta de Galícia sabia les deficiències d’aquest centre d’ençà del 2017, per denúncies de treballadores i de sindicats com ara la CIG, denúncies presentades davant la Inspecció de la Conselleria de Política Social. Feijoo en passa, diu que no en sabia res. Igual que quan Nós Diario li va recordar l’informe del Consell de Comptes del 2017, que posava de manifest la manca de mitjans humans i l’incompliment de les condicions contractuals en residències privades. Paradoxalment, actes aixecades per la inspecció van admetre que no s’esmenessin les deficiències indicades en actes anteriors. Com us ha deixat, això? Feijoo, tan tranquil…

El 99% de les morts amb covid-19 en geriàtrics passen als centres privats. La manca de mitjans i, sobretot, de personal explica en part aquest desequilibri i és un exemple més del neoliberalisme, que mata.

 

Article de Martxelo Otamendi, director de Berria

Un debat que torna

Hi tornen sovint, no renuncien a fer-ho, no han deixat de fer-ho i ho continuen intentant.  Els governs i els poders que manen de debò sempre han mirat de controlar els mitjans de comunicació i, de passada, restringir la llibertat d’expressió. De manera més o menys rude, depenent del sistema polític: molt violentament en les dictadures, i més subtilment en les democràcies.

Aquesta setmana hem sabut que el govern d’Espanya, per si encara no tenia prou complicacions, ara vol neutralitzar les forces ocultes que manipulen la societat mitjançant mentides. Per això crearà una comissió que serà l’encarregada, dit d’una manera simple, de decidir què és veritat i què és mentida.

Aquests últims anys s’ha dit molt que va ser gràcies als denominats bots que els informàtics al servei del govern de Rússia van exercir una gran influència en la victòria electoral de Donald Trump, ara fa quatre anys. Però va ser així, tant?

Van dir això mateix en el cas del procés català. Es veu que molta gent se’n va anar a dormir autonomista i es va alçar independentista a conseqüència dels missatges que els havien enviat aquests bots. Sé maneres més suaus de dir que la gent és ximple.

I aprofito que ens trobem entre directors per a esmentar una cosa que m’ha
sorprès de les eleccions dels Estats Units. Com que consideraven que el president Trump feia acusacions de frau electoral sense tenir-ne cap prova, les cadenes CNBC, ABC, CBS i Fox van decidir d’interrompre l’emissió en directe de les seves conferències de premsa. Us sembla encertada aquesta actuació, María, Vicent? Jo crec que és una de les controvèrsies més estimulants que han sorgit aquests darrers anys en el nostre ofici.

A mi sembla molt més greu el fet d’expulsar de la sala de premsa, a la força, un periodista que en aquell moment feia la seva feina amb tot el respecte. I això ho van fer agents de seguretat a les ordres de Trump sense que cap altre periodista abandonés la sala, diguem-ne com a acte de solidaritat.

Però en una entrevista cara a cara és lícit que el reporter s’aixequi perquè l’altra persona menteix? O és l’entrevistat qui, en tot cas, hauria d’aixecar-se perquè el periodista el pressiona amb preguntes incisives?

 

Article de Vicent Partal, director de VilaWeb

En cerca d’un Altsasu

Catorze joves valencians han estat detinguts per la Guàrdia Civil a Pego, a la comarca de la Marina. Tots són en llibertat però a un li imputen un delicte d’odi. Els fets van passar el 18 d’octubre, quan un grup de nazis va arribar en aquella població per seguir un partit de futbol. La Marina és una comarca especialment nacionalista i d’esquerres i la presència dels nazis no era gens casual. S’hi van passar hores provocant, fins que diversos grups de joves van reaccionar i els van acorralar dins el camp de futbol, ​​acabat el partit. La Guàrdia Civil va anar a treure’ls i després va començar a fer identificar joves i a detenir-ne, durant dies, fins a arribar a acusar-ne un de crim d’odi. De crim d’odi contra els nazis! Curiosament, o no, en l’informe de la Guàrdia Civil no es fa cap referència a les provocacions de la ultradreta, que van arribar a desplegar banderes amb l’esvàstica i tot.

Dies abans, la Guàrdia Civil també va imputar un delicte d’odi a tres joves de barri de Benimaclet, a València, que protestaven per una manifestació organitzada per la ultradreta amb motiu del 12 d’octubre. Els tres joves van estar detinguts tres dies. Si la Marina és una de les comarques més nacionalistes del País Valencià, Benimaclet passa per ser el barri més nacionalista de la ciutat de València. Amb la qual cosa els fets, encadenats, comencen a dibuixar un patró. Fins a Benimaclet van arribar un grup de feixistes amb banderes espanyoles que van recórrer el barri en formació militar mentre dels balcons estant i a peu de carrer els veïns protestaven contra la seua presència, consentida i protegida per la policia. I, tornem-hi, ni un feixista no fou detingut.

Tot plegat preocupa perquè hi ha la sensació que algú vol provocar una mena d’Altsasu valencià. Provocar una situació, originada per l’extrema dreta i la Guàrdia Civil, que permeta un escarment exemplar en aquesta part de país. Si més no, de coincidències ja n’hi ha massa.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.