18.06.2025 - 14:00
|
Actualització: 18.06.2025 - 22:53
Una nova imatge d’una galàxia espiral ha deixat bocabadats els astrònoms. Conté milers de tonalitats diferents i ha estat captada pel telescopi gegant VLT, de l’Observatori Europeu Austral (ESO), situat al desert d’Atacama, a Xile. Gràcies a aquesta observació, els científics han pogut estudiar la galàxia del Taller —també coneguda com a NGC 253— amb una precisió inèdita.
Aquesta galàxia és a uns 11 milions d’anys llum de la Terra i, tot i la seva llunyania, es pot analitzar amb molt de detall gràcies a la tecnologia del telescopi VLT. El telescopi ha observat la galàxia durant més de 50 hores, recollint dades amb un instrument anomenat MUSE, capaç de capturar no sols imatges, sinó informació espectral: això vol dir que capta milers de colors diferents en cada punt de la imatge. És com passar una fotografia per un microscopi que en mostra els ingredients: els estels, el gas, la pols… i com canvien amb el temps.
Un retrat mil·limètric d’una galàxia viva
La imatge resultant cobreix una àrea de 65.000 anys llum d’amplada i s’ha creat cosint més de 100 fragments. Mostra un centre daurat i ataronjat, envoltat per un disc que es difumina en tons blaus fins a arribar a la foscor de l’univers. A la galàxia també hi ha taques roses —zones on neixen estels— i zones marrons i negres que corresponen a pols i gas espès.
Segons que explica Enrico Congiu, investigador principal de l’estudi publicat a Astronomy & Astrophysics, “la galàxia del Taller és en un punt ideal: és prou a prop perquè en puguem veure l’estructura interna, però prou gran perquè la puguem estudiar com un sistema complet”.
A diferència d’altres imatges que mostren tan sols tres o quatre colors, aquesta en mostra milers, la qual cosa permet d’identificar l’edat, la composició i el moviment dels estels i del gas. És com si en lloc de tenir una foto antiga en blanc i negre, ara els científics en tinguessin una de gran resolució i en 3D.
Descobriments brillants entre milers d’estels
En aquesta primera anàlisi, l’equip ha trobat prop de 500 nebuloses planetàries: núvols de gas que s’escampen quan un estel semblant al Sol arriba al final de la seva vida. Aquest nombre és molt superior al que normalment es detecta en galàxies més llunyanes. Segons que explica Fabian Scheuermann, coautor de l’estudi, “fora del nostre veïnat galàctic, normalment en trobem menys de 100”.
Aquestes estructures també tenen una altra utilitat: ajuden a calcular amb més precisió la distància de la galàxia. “Saber exactament a quina distància és la galàxia és clau per a tota la resta d’estudis”, afegeix Adam Leroy, professor a la Universitat Estatal d’Ohio.
Ara que tenen aquest mapa detalladíssim, els científics el faran servir per estudiar com es mou el gas, com canvia i com es transforma en nous estels. Congiu ho resumeix així: “Encara és un misteri com processos tan petits poden tenir un impacte tan gran en una galàxia milers de vegades més gran.”
