Freedom!

  • "Forn va sortir ahir de la presó, acompanyat dels seus vuit companys, units tots rere la pancarta que encara guardava, aquella mateixa de fa trenta-dos anys, que simplement diu 'freedom' i que amb això ho diu tot"

Vicent Partal
23.06.2021 - 19:50
Actualització: 24.06.2021 - 23:09
VilaWeb

Em va fer il·lusió que Quim Forn recuperàs ahir la banderola dels “Freedom for Catalonia” a l’hora d’eixir de la presó dels Lledoners en companyia dels seus companys, en el mateix moment que la presidenta Carme Forcadell eixia de Wad-Ras i Dolors Bassa, de la presó del Puig de les Basses.

Em va agradar veure Jordi Turull, Jordi Cuixart i Forn encapçalant amb aquell tros venerable de tela la que semblava una manifestació petita però intensa de tots els presos. En primer lloc, perquè aquell era un gest perfecte de cara a l’exterior. Per al públic internacional, aquesta és la fotografia que pot entendre millor més gent de països més diferents. Directa i clara. Però també em va agradar pel gest de record i reconeixement d’un passat que ha protagonitzat tanta gent i tan diversa i que ha tingut moments molt difícils que han estat feliçment superats.

Forn, un Forn jovenet i enèrgic que recorde bé, enarborava aquesta banderola el 1989 durant la polèmica reinauguració de l’Estadi Olímpic. Plovia, Juan Carlos va arribar molt tard, perquè passava una estona amb una amant, segons que deien els qui en sabien alguna cosa, i el perill d’espanyolització total dels Jocs era evident. Amb aquests elements, els Freedom van saber convertir l’arribada del monarca dels espanyols en una xiulada intensíssima que va deixar desconcertat el règim. Un precedent, molt bàsic, del que acabà essent un costum.

Parle, doncs, de fa trenta-dos anys. D’una època en què encara molt poca gent s’atrevia a parlar obertament d’independència, però en què la repressió espanyola castigava amb duresa –tortures incloses i, ja aleshores, presó i exili– tothom que s’atrevís a parlar-ne i a lluitar, molt en especial l’esquerra independentista. L’any 2000, essent Forn regidor convergent a l’Ajuntament de Barcelona, un policia espanyol va trencar-li el braç quan participava en una manifestació de protesta contra la presència de l’exèrcit espanyol a Barcelona per una cerimònia provocativa. I disset anys després, Forn, com a conseller d’Interior, va haver de dirigir els Mossos en els moments més brillants de la seua història –en la reacció als atemptats de Barcelona i Cambrils i en el Primer d’Octubre. I va haver de viure també el desconcert posterior. Tinc a la retina, i encara em fan molt de mal, aquelles imatges del seu retorn a Barcelona quan es va trobar envoltat a l’aeroport per policies de paisà que l’insultaven mentre brandaven banderes espanyoles.

Però tres anys i mig després, i havent passat un calvari personal del qual van ser prova els seus dubtes públics sobre quin camí havia de prendre, Forn va sortir ahir de la presó, acompanyat dels seus vuit companys, units tots rere la pancarta que encara guardava, aquella mateixa de fa trenta-dos anys. I, cosa que és molt més important, amb la mateixa decisió, intacta, de continuar lluitant per la independència de Catalunya.

L’abril del 2018, VilaWeb va llançar la iniciativa “Cartes per la Llibertat”. Durant mesos, cada dia vam publicar una carta a un pres, exiliat o represaliat, una carta escrita per una altra persona. Va ser una experiència preciosa, un gest conscient de solidaritat contra la repressió, que ens va portar a fer públiques més de dues-centes cartes escrites per gent de tota mena i condició i adreçades personalment a cadascun dels represaliats. Ahir les repassava, amb un punt d’emoció, i em vaig fixar que la primera, precisament, era la que enviava Jaume Ciurana a Quim Forn. I en el text, l’editor de Símbol, company de lluites de tota la vida de Forn, escrivia això: “Algú diu que la vida és una agregació de satisfaccions i decepcions i que la felicitat consisteix a magnificar les primeres i oblidar les segones.”

I aquesta nit, especialment aquesta nit de les flames i els Països Catalans, espere i desitge que siga així per a tots, per a tots els presos, exiliats i represaliats. Espere que puguen magnificar les satisfaccions i reposar i saber-se estimats pels seus. Que puguen alçar-se sense pressa del seu llit de sempre i mirar serenament els ulls de la seua gent, de les seues famílies, mentre gaudeixen de l’esmorzar que els ha robat aquests anys la violència repressiva espanyola. I després, a continuar. Que tots plegats, o si més no aquells que la vulguem fer, tenim molta feina: Freedom for Catalonia.

PS1. Aquesta nit s’han encès fogueres a tots els Països Catalans, amb la Flama del Canigó, la flama de la llengua catalana. Per això, en un nou capítol de les innovadores “Històries de VilaWeb” (Canigó: la muntanya sagrada, la muntanya de la flama) us hem volgut ensenyar aquest paratge excepcional, explicar-vos com és i relatar el sentit que té per a la cultura catalana, per a la nació del català.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Jallé
Josep Jallé
23.06.2021  ·  20:11

Benvolgudes i benvolguts: desprès dels “Insults”, bona revetlla i … posem-nos dempeus altra vegada !.

Xavier Rigau
Xavier Rigau
23.06.2021  ·  20:23

trenta-dos anys Vicent! que ja tenim una edat!

josep maria pijuan
josep maria pijuan
23.06.2021  ·  20:43

no son 22 anys son 32 anys 1989 2021

Ramon Balasch
Ramon Balasch
23.06.2021  ·  20:43

22 o 29 anys?

sergi gonzalez
sergi gonzalez
23.06.2021  ·  20:45

“…..Parle, doncs, de fa vint-i-dos anys. ???? Penso que parle de fa 32 anys!!!

La inauguració de la reconstrucció de l estadi Olímpic es va fer crec recordar al 1989.

Francesc Aguilar
Francesc Aguilar
23.06.2021  ·  20:45

Del 2021 al 1989 van 32 anys

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
23.06.2021  ·  21:02

Bona vesprada!
SÍ toca el *Freedom for Catalonia* ara, fa 32 anys i encara en fa molts més.
PERSISTIREM fins a aconseguir aquest *Freedom for Catalonia*.
ENDAVANT, SEMPRE ENDAVANT!!!

Josep Albà
Josep Albà
23.06.2021  ·  21:04

Molt èpic tot plegat, i no mancat d’emoció ni de veritat, d’acord. Però de què serveix tanta èpica, tant sofriment, tanta llàgrima, tants anys de pacífica i controlada insistència, de discursos i promeses, si tot desemboca en un complet fracàs?

Ens van fallar aquells en qui havíem dipositat tota la confiança i vam malbaratar miserablement el millor moment viscut per Catalunya -per tota la catalanitat- en els darrers 300 anys. Tots sabem que la unitat política, la mobilització popular, la victòria democràtica i l’atenció internacional que va aconseguir Catalunya aquell Octubre malaguanyat no es tornarà a repetir, al menys, en una generació, si és que es repeteix. Després hem patit tots, no només aquests 9 indultats parcials i condicionals, una llarga i implacable caiguda pel pedregar que ens ha deixat un país exhaust, consternat, frustrat… Vençut.

Com podem celebrar com una victòria la llibertat condicionada i parcial de 9 presos polítics mentre n’hi ha d’altres a l’exili i molts d’altres, amenaçats -i condemnats- a presó? Com podem celebrar també com una victòria que el Consell d’Europa hagi declarat que l’1 d’Octubre va ser il·legal i que cal rebutjar l’amnistia? Com pot un Govern de la Generalitat que es vanta d’independentista retratar-se i fer la gara-gara amb el Borbó, comandant màxim de la repressió i l’espoli de Catalunya? Com pot algú honestament dir que el camí és un referèndum acordat amb l’estat borbònic espanyol? Jo us ho diré: Tot això és possible només perquè, enfonsats com estem en la derrota absoluta i en l’absoluta manca de lideratge, necessitem aferrar-nos a qualsevol quimera que ens ajudi a no veure la realitat.

Només demanaria que cadascun de nosaltres sàpiga explicar als seus fills i nets això que ha passat, sense embuts, perquè n’aprenguin i si arriba el dia de tornar-hi, no cometin els mateixos errors.

Jordi Crusats
Jordi Crusats
23.06.2021  ·  21:06

Doncs sí!… li dic a l’Imma, “és en Forn”. Ni viut hotes que ha sortit i el veig a una estació de la línea R3 esperant, fent temps, passejant tranquil, parla per telèfon. La tarda és agradable. Porta posada la mascareta però no el pots confondre, la seva manera de gronxar el cos el delata, el mateig polo beig i pantalons que duia el matí. Compra una ampolla d’aigua a un bar proper. Ens hi acostem. “Forn!!… enhorabona!” Ens respon aixecant el braç, però no pas amb intenció de parlar, cosa que respectem. L’espera de Forn és llarga, el tren porta prop de mitja hora de retràs. Una normal anormalitat més que hem de patir. Arriba la persona esperada. Elegant la seva parella. Entren al vehicle pausadament i desapareixen. Condueix Quim… condueix i gira cap on et sembli millor.

Joan Baptista Capó
Joan Baptista Capó
23.06.2021  ·  21:13

2021-1989=32 anys

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
23.06.2021  ·  21:45

No comment.

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
23.06.2021  ·  21:50

Freedom!

Gustau Ballester
Gustau Ballester
23.06.2021  ·  22:00

Senyor Partal, encantat de saludar-lo. El llegeixo sovint i considero les seves opinions encertades i oportunes. Una reflexió. Això del Tribunal de Cuentas és intolerable. No caldria que tots, com a poble, els féssim saber a aquests tribunals de part que farem front a totes i cada una de les multes que ens imposin, que no embargaran ningú més, però que, tard o d’hora, aquests diners els reclamarem i ens els hauran de tornar, amb interessos? I que volem saber els noms de tots aquells que imposen aquest càstig injust i que en són corresponsables. Perquè no només demandarem l’estat espanyol per injust i sàdic, també demandarem un a un a tots aquells que hi han participat, sabent que el que fèien era profundament arbitrari i sense justificació possible.

CARLES MILLAN
CARLES MILLAN
23.06.2021  ·  22:05

Vicent, molt bo el teu article d’avui. Tots ens alegrem molt que els nou presos recuperin la llibertat. Però no oblidem que queden els exiliats i els milers que són a la cua del jutjat. Això serà molt llarg, si les institucions europees no hi posen remei.

Josep Usó
Josep Usó
23.06.2021  ·  22:15

ha costat, però han eixit. Revetlla a casa i l’endemà a continuar treballant per allò que fa tants anys que persegueixen. Que perseguim. Les proves, quan es superen, ens fan més savis i més forts. I d’això es tracta. Seguim.

Carles Viñals
Carles Viñals
23.06.2021  ·  22:25

Avui no. Perdoneu-me, benvolgut Sr. Partal, però avui els meus editorials els han escrit Joan Minguet Batllori i Marta Rojals.

Que pugui alegrar-me sincerament pels indultats -i així ho desitjo-, en dependrà a partir d’avui, només d’ells.

Carles Serra
Carles Serra
23.06.2021  ·  22:40

Gràcies Vicent, una editorial molt emocionant; visca els Països Catalans, avui Sant Joan

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
23.06.2021  ·  22:51

“el seu retorn a Barcelona quan es va veure envoltat a l’aeroport per policies de paisà que l’insultaven mentre brandaven banderes espanyoles.” Recordo molt bé la imatge del seu retorn. Vaig pensar que eren ultres els que el van encerclar. Segur que eren policies espanyols? Llavors és molt més greu del que vaig imaginar.
Els nostres polítics sense escorta. A la mercè de qualsevol boig… Indignant.

Ricard Portabella
Ricard Portabella
23.06.2021  ·  23:30

Crec que na Forcadell ho ha definit molt bé: no és una gran victòria, però és una victòria.

Alfons Tur
Alfons Tur
23.06.2021  ·  23:44

Doncs a mi m’entristeix enormement que nien un moment així es menystingui el català i una altra llengua nacional en prengui el lloc. Si la pancarta estigués en espanyol tots ho estaríeu criticant, però si és l’anglès us en sentiu orgullosos. No veieu que feu el mateix que fa ciudadanos, però canviant l’espanyol per l’anglès. Voleu la independència o només canviar d’amo?

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
24.06.2021  ·  00:29

La sensibilitat, la empatia i l’amor d’aquest editorial, assaona la terra. Enhorabona!

Berta Carulla
Berta Carulla
24.06.2021  ·  00:37

Alguns no us canseu mai de repetir que “ens van fallar”, que “van malbaratar la nostra confiança” i de fer el ploramicó? Resulta sorprenent la resposta: no. Mai no us canseu.
Els polítics van arribar fins on van arribar i ningú de nosaltres no vam donar un pas més enllà. Vam obeir i vam girar cua i vam tornar a casa obedientment. Per què els retreiem a ells doncs el que nosaltres tampoc vam ser capaços de fer? Potser la nostra resposta en aquells moments venia a justificar la decisió dels polítics.

És ridícul que digueu que un moment com aquell no el tornarem a tenir. Un moment com aquell només depèn de que el vulguem viure, com vam vulguer viure també aquell moment.

Jordi Quinquillà
Jordi Quinquillà
24.06.2021  ·  05:21

Envoltat per policies de paisà i pel desgraciat del Jaume Vives, primer ministre de Cagarnia.

Maria Rosa Biadiu
Maria Rosa Biadiu
24.06.2021  ·  05:34

Gràcies amic Vicent ! Sis del mati a Nova York, veient i escoltant els nostres presos i pressa polits al sortint de la presó . Emoció ,pell de gallina de veure gent tan ferma i indestructible en les seves conviccions i tot sanglotan he cantat:Ara és hora catalans…

M.ROSA (anglès) SOLER
M.ROSA (anglès) SOLER
24.06.2021  ·  06:25

Berta Carulla, molt d’acord amb en Josep Albà, ens van fallar els polítics i jo celebro molt que estiguin fora de la presó, però ens van fallar. El poble estavem a les seves mans i el mon ens mirava, i ens van fallar. I aquell moment i aquelles circunstàncies dificilment es tornaran a repetir.

Miquel Estrades
Miquel Estrades
24.06.2021  ·  07:27

Compartesc els comentaris de na Berta Carulla i en Josep Albà.

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
24.06.2021  ·  07:44

He tingut un somni. Un enorme bumerang aterrava al “lloc dels terrors” i segava amb precisió tota la maldat i qui la comandava. Finalment lliures!! Visca la terra!! Visca la República Catalana!! Visca el retorn del MHP Carles Puigdemont !!! Visca l’alegria!! Bon dia i bona hora .☮️

Pere Grau
Pere Grau
24.06.2021  ·  09:10

Benvinguts tots a les seves llars i al mig del poble. Només els hi prego que facin servir el seu prestigi per aconseguir el final dels retrets mutus entre nosaltres i la unitat estratègica d’acció que vol el poble. Ah, i Sr. Tur (23:44) sis plau desperti’s… Tant el 1989 com ara, aquesta pancarta no es dirigeix a nosaltres sinó al món sencer, i haurà de reconèixer que en aquest cas l’anglès és més eficient que el català, oi?

Rafael Benavent
Rafael Benavent
24.06.2021  ·  09:22

Sí, senyora Berta Carulla!!!!!!

Maria Josep Garriga
Maria Josep Garriga
24.06.2021  ·  09:31

Tenint en compte els fets remarcables que explica la editorial, trobo patètics tots aquests que retreuen un error de resta, potser tipogràfic….

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
24.06.2021  ·  09:35

A veure si ens possem les piles perque no n’hi ha marxa enrera si tirem tots en la mateixa direcció i pel camí del dret, té la clara senyal que ens indica on és exactament la casa de la República, i hauriem de tenir-la més a prop tots… los atajos i laberintos ens porten a perdre la perspectiva de l’objectiu INDEPENDENCIA, que de fer pasos en fals ja s’en encarreguen els jutges prevaricadors que van de putucul… aprofitem-ho!!!
FREEDOM Catalonia!!!
Bon dia!

Jordi Torres
Jordi Torres
24.06.2021  ·  10:37

Felicitats a tots els innocents alliberats de la grapa de l’autoritarisme espanyol, molt content de que pugueu tornar a casa.

Enric Mauri
Enric Mauri
24.06.2021  ·  11:07

[editorial de caire humà] Sr. Partal, un editorial molt bonic.

ramon Feixas
ramon Feixas
24.06.2021  ·  11:09

Per suposat que no és arribada la flama de fer net del franquisme, però és un dia importantíssim per aquestes nou autèntiques legitimitats catalanes, les seves famílies i el seu cercle. Avui felicitats per elles.
Demà: reemprendre procés. H ha una propera fita que es diu retorn d’exiliats perquè aquell govern legítim trencat i els càrrecs culturals torm ni a ser amb el moviment i nous motors capaços d’aplicar la molt legitima llei de la transitorietat
Més endavant molts que han cregut la farsa dels franquistes sabran que és un gran error portar ruïna i corrupció per evitar actes democràtics legítims bàsics, i que reconeixer-los és el camí. Fins i tot en termes econòmics per motius obvis i coherents: Catalunya com a motor econòmic. A la UE ja saben més coses sobre Espanya i Catalunya, encara que això no vulgui dir un pim pam.
La foguera ja fa una mica de llum.

Joan Montagut
Joan Montagut
24.06.2021  ·  11:09

Senyor director, avui l’he vist emocionat; i m’ha agradat. Avui no podem fer res més que alegrar-nos de la llibertat dels presoners. Demà seguirem. Gràcies.

Ed Garrido
Ed Garrido
24.06.2021  ·  11:28

Es la rendicio total. Cautivos y desarmados. Diuen quatre cosetes pactades per quedar be amb el personal i llestos. Ni ER, ni Junts, ni la Cup serveixen ja. Ens han pres el pel a tots. Especialment a la gent anonima que se la va jugar. Cal Foc nou.

Anna Duran
Anna Duran
24.06.2021  ·  11:51

Molt d’acord amb na Berta Carulla. Potser ho hauríem de revisar, això de ser tant exigents amb els altres i tant indulgents amb nosaltres mateixos!

Jaume Riu
Jaume Riu
24.06.2021  ·  12:05

Ara entrem en la fase de demanar responsabilitats als que van fer possible el judici en el tribunal inapropiat, l’acusació sense proves i la condemna sense recolzament legal.
No n’hi ha prou de’alliberar presoners polítics perquè t’obliguen a fer-ho.
Aquesta gent es pensen que poden tornar a fer una llei per oblidar-ho tot, com la llei d’amnistia o de “punt final” que van fer a l’octubre de 1977 per oblidar els crims del franquisme. No ho podem admetre, que ara ja en tenim experiència.

Enric Emo
Enric Emo
24.06.2021  ·  12:23

Felicito als presos i a les seves famílies per haver sortit d’una presó injusta i contrària dreta llei.

Estic content perquè s’ha acabat el xantatge emocional i polític que suposaven aquest presos, xantatge exercir sobre tot per l’estat espanyol, però també per alguns dels presos, els que a més de rendir-se l’1O també han rendit ara el seu discurs independentista determinat anterior i han virat a un neoautonomisme, deixant l’independentisme com una aspiració nostàlgica ad calendas grecas tapada per una inútil negociació que l’estat espanyol mai ha iniciat ni iniciarà de debó.

Estic molt content pels presos que s’han mantingut fidels a la causa.

EStic content pe rtotst els catalans que estem determinats per la independència i que no ens hem rendit1

Mercè ariza
Mercè ariza
24.06.2021  ·  12:48

Diuen els de la meseta que el MHP Carles Puigdemont será jutjat quan torni perque es un fugat de la justicia ,mister Campos menteix i ho sap ja que saben del cert que el President es va presentar al arribar a Belgica a la Justicia Belga per declarar ,i això no es pas fugir ..Sr Campos s´atrapa primer a un mentider que a un coix, ¿val?

Agustí Delgado
Agustí Delgado
24.06.2021  ·  13:21

Gràcies, Vicent, per l’emotiu homenatge a un conseller tan autèntic i entranyable com en Quim Forn (i amant de la música, que ha estat motiu d’alguna carta que hem intercanviat).

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
24.06.2021  ·  14:07

Al cap de 3.5 anys ja sou al carrer! Molt content, però aquí no s´acaba res. Des de l´estat espanyol ,com sempre, ens marquen el camí; què és lo que no volen? Al MHP Puigdemont! Just per on hem de tirar.

Lluí Mor
Lluí Mor
24.06.2021  ·  14:09

Quants Joaquims Forns, Turull, Rull, Romeva, Forcadell, Comin, trobarem per continuar el camí, només voldria que els que han vingut despues se’ls hi assemblesen. Algúns dels que ens hi vam implicar, quan els van engarjolar vam plorar i ens va costar de pair. No és cap victoria, el temps ho dirà però estic molt content per ells, molt.
No tots pensen igual ni han actuat igual, a partir d’ara els pressos no poden tindre cap protagonisme polític, cap ni un. Els exiliats i els altres represaliats han d’abanderar la lluita per la independència, els que ho vulguin fer. Ho independència o anorreament total, està a les nostres mans.

Josep Gualló
Josep Gualló
24.06.2021  ·  18:24

ESPATARRANT LA FOTO D’UN DRAP VELL QUE ÉS UNA PANCARTA AMB LLARGA HISTÓRIA

Portada per tres dels més adequats representants dels presos polítics que surten amb ells de la presó de Lladoners.

Coincidint en l’hora que Carme Forcadell eixia de Wad-Ras i Dolors Bassa de Puig de les Basses.

Un moment de satisfacció i alegria molt gran, especialment pels que surten i per a les families i amics.

Però feu atenció que aquest moment exultant, s’ha produit per una de les jugades més estudiades de Pedro Sánchez.

El dia i l’hora també molt ben estudiats. Vol convèncer als catalans que és més demòcrata del que es pensaven.

Vol vendre a Europa la mateixa mentida, i és trobarà amb molts gats escaldats i emprenyats.

Vol convèncer a Espanya que la seva política és la que portarà l’entesa entre Catalunya i Espanya.

Finalment recordem què és un indult: és donar per fet que el pres que s’indulta reconeix el seu delicte i que la condemna va ser proporcionada.

Aquí ve la grosa, si torna a caure en el mateix delicte, tornarà a la presó a complir la resta de la pena pendent.

En aquest moment no els hi convé. Ho guardaran per quan els interessi.

Els tres portadors de la pancarta històrica, els podrien haver fet tornar a entrar sense trepitjar el carrer.

És exactament així de béstia.

jaume vall
jaume vall
24.06.2021  ·  18:46

D’acord amb Josep Albà : “derrota absoluta de lideratge” entre les nostres files. Bé, tenim en Carles Puigdemont, però fa nosa a molts, i no rep el suport (afiliats al CxR que necessitaria)
D’acord amb Berta Carulla : “els politics van fallar però el poble també” (i continua fallant si vota més l’independentisme aburgesat que l’independentisme radical i no s’afilia en massa al CxR.
D’acord amb Carles Viñals : l’anàlisi de J.M. Batllori és demolidor.

Espanya s’està ofegant en la seva piscina de nou ric plena de les mentides de sempre i d’ignorància casposa. Que si una gran nació històrica, que si una democràcia plena, que si un actor de pes internacional. Tot fum.

Intentem de no ofegar-nos nosaltres en la nostra bassa d’aigües -més- netes, però massa tranquil·les, remans de benestar narcòtic. Que si ho tornarem a fer, que si no passaran, que si un poble unit, alegre i combatiu. Tot fum?

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
25.06.2021  ·  01:01

Els ex-presos polìtics també es van oblidar dels 2845 ciutadans engarjolats o en espera de judici per unes tantes putades amb que els han obsequiat els jutges del “estado corrupto y vengador”. “Sin su intenso e impagable ardor a favor de la democràcia, atacàndola por tierra mar i aire, no se respiraría este ànsia de justícia i libertad que tiene a media Ñ en pie de rebelión i pone en peligro la continuidad de su despotismo totalitàrio”. Els dedico a “los castellanos de de pro i de sangre hidalga” la darrera frase, en el seu idioma, per si els resulta el català ininteligible, repulsiu i vomitiu. Com diu entusiasmat aquests dies el Sr. Pedro Sánchez, hem de parlar i dialogar entre tots els ñols, per a intentar conèixer-nos millor, entendre’ns, pactar i conviure en pau. Esteu disposats a fer-ho, i a deixar d’agredir-nos permanentment?

Rosa Gispert
Rosa Gispert
25.06.2021  ·  15:37

Moltes gràcies Conseller Forn per sortir amb la pancarta i per les declaracions posteriors. Ja he vist algun diari fatxa que classifica els presos polítics indultats entre els que ho mereixen i els que no. Segons aquest diari tots els d’ER s’ho mereixen (perquè es penedeixen) i els altres no. Vos esteu entre els que no. Tot un orgull. Tot el meu respecte!.
Ara a seguir lluitant per la llibertat de Catalunya i acabar amb la repressió!.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes