Patrick Modiano

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Aquesta setmana ha arribat a les llibreries la novel·la Dora Bruder de Patrick Modiano, en una traducció de Jordi Martín Lloret, editada per Angle. La història d’aquesta obra és curiosa: l’any 1988 trobem Patrick Modiano remenant exemplars antics del diari Paris-Soir quan topa amb una nota del 1941 que anunciava la desaparició d’una noia, Dora Bruder. Modiano s’obsessiona per aquesta desaparició, ocorreguda en un barri que coneix perfectament: són els carrers de la seva infantesa. A partir d’aquí comença una investigació sobre la vida d’aquesta adolescent i sobre les víctimes de l’ocupació nazi que es barreja, inevitablement, amb els seus records i les seves pròpies pulsions i conflictes d’adolescència. Modiano, premi Nobel del 2014, ens acosta a una època sòrdida d’Europa.

Llegiu un fragment de Dora Bruder, de Patrick Modiano, que edita Angle Editorial.

L’editora Rosa Rey, d’Angle Editorial explica a bastament el què i el perquè de l’obra:

Patrick Modiano troba, a un exemplar de 1941 del diari Paris-Soir, la nota de desaparició d’una noia, Dora Bruder. La nota demana que qualsevol informació que se’n tingui es faci arribar als pares, al bulevard Ornano, número 41. El primer que li crida l’atenció és, segurament, el nom del carrer. Modiano coneix perfectament el bulevard Ornano, també va ser el territori de la seva infantesa. Es planteja llavors d’escriure una novel·la sobre el personatge i la desaparició, però no se’n surt. Finalment i incapaç de treure’s del cap Dora Bruder, decideix enfrontar-se a la desaparició directament, seguir el rastre de l’adolescent. Al llarg de la investigació, acabarà descobrint que mesos més tard, Dora figura en una llista de deportats a Auschwitz.

Patrick Modiano. ©Catherine Hélie, Edicions Gallimard.

Per a molts la millor obra de Modiano, Dora Bruder conté les claus de l’estil, el món i els temes del premi Nobel. L’ocupació nazi, la transmissió de la memòria i el pas del temps són comuns dins la seva obra. Mentre llegeixo Dora Bruder –en una lluminosa traducció de Jordi Martín Lloret–, imagino tres blens de cabell que Modiano va trenant com un artesà. El primer és la investigació sobre algú que ja no existeix i que no ha deixat pràcticament rastre, l’adolescent que la història ha oblidat. El segon és el record, la reconstrucció dolorosa de la infantesa de l’autor, en diàleg continu amb el nen que va ser i el seu entorn. La tercera és el paisatge comú de tots dos, el barri, la ciutat, un París gris i mesquí que ningú no vol reconèixer. Un autor a la recerca de tres fantasmes. A estones sembla que els ha trobat, més tard se li escapen, tornen, continua trenant. Quan acaba, no podem més que sentir l’emoció de com es pot dir i explicar tant en tan poques pàgines. Aquesta trena és la lluita contra l’oblit.

El plantejament que fa Modiano a Dora Bruder, un tour de force amb la memòria, clau per a entendre la història personal i col·lectiva, l’agermana des del meu punt de vista amb autors del catàleg d’Angle com són Annie Ernaux, Danilo Kis, Julian Barnes o Philippe Lançon. Per als qui no han llegit mai el premi Nobel francès, trobo que és una sort llegir avui i ara per primer cop Dora Bruder. Per als qui ja coneixen la seva obra, és com trobar-te amb un vell amic que, aquest cop, t’explicarà emocionat una història íntima que us unirà per sempre més.

Rosa Rey

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.