No és gaire habitual que el president de la Generalitat vagi a Madrid a explicar a qui el vulgui escoltar quin és el camí que el govern i el parlament han traçat per a proclamar la independència de Catalunya. Això ha fet avui Carles Puigdemont en un esmorzar informatiu organitzat per Europa Press a l’hotel Villa Magna. Un hotel de luxe enmig de la Castellana, que ha rebut força expectació mediàtica, una atenció molt notable per part de representants diplomàtics i un fals desinterès del govern espanyol. No hi havia cap representant del govern de Rajoy: cap ministre, cap secretari d’estat. Ningú. El PP no hi era, perquè manté l’estratègia que més neguiteja justament la desena d’ambaixadors que han anat a escoltar Puigdemont: la inacció, pretendre que no donant importància al problema fa que el problema desaparegui.

Aquest contrast es podia veure perfectament entre les tovalles blanquíssimes de les primeres taules de l’esmorzar, on hi havia els ambaixadors: el de França, Yves Saint Geours; el del Regne Unit, Simon Manley; el d’Egipte, Ahmed Ismaïl Abdelmoeti; el d’Irlanda, David Cooney; la d’Algèria, Taous Feroukhi; el de Veneçuela, Mario Isea Bohórquez; el de Bèlgica, Pierre Labouverie; el de Dinamarca, John Nielsen; el dels Països Baixos, Johannes Van Bonzel; el de Suècia, Lars-Hjalmar Wide… I no tan solament ells, també agregats diplomàtics a les ambaixades. En canvi, ni rastre del govern de Rajoy, que era el destinatari del principal missatge de Puigdemont: ‘S’ha de donar una solució política a la demanda catalana, i cal coratge i compromís, i el reconeixement de l’altre.’ I poc rastre de la resta de partits espanyols: només hi havia el portaveu socialista a l’Assemblea de Madrid, Ángel Gabilondo, que en aquesta qüestió ja té un tarannà més obert i dialogant que la majoria dels seus col·legues de partit.

Com veuen la proposta de referèndum?
Els diplomàtics en prenien nota, i escoltaven amb atenció quan Puigdemont recordava l’ampli consens social i polític que hi ha a Catalunya sobre la necessitat de convocar un referèndum sobre la independència; quan s’oferia a negociar-ne les condicions amb l’estat i quan deixava clar que si no podia ser negociat es faria igualment i que, fos com fos, ja es negociaria l’aplicació del resultat, bé amb l’estat espanyol, bé amb la UE.

Captura de pantalla 2016-10-10 a les 12.21.19

No són pas arguments nous per a aquests ambaixadors. Els han poguts sentir de boca del president mateix i del govern en reunions anteriors. I, així i tot, hi eren. I entre aquests, els representants del Regne Unit i de França. Perquè viuen amb nerviosisme la resolució incerta del problema tenint en compte l’estratègia que segueix el govern de Rajoy: el cap sota l’ala en la resolució política i alhora la mà de ferro en la judicialització del procés. Com entomen aquests diplomàtics el full de ruta del referèndum? El missatge que arriba al president és que la fórmula ideal seria un referèndum pactat amb el govern espanyol i que si no és possible i el govern el convoca igualment, que es faci amb garanties, és a dir, amb un cens correcte, amb una participació alta i que tingui un resultat clar.

Puigdemont, a Madrid, explicant el referèndum a ambaixadors. No pas al govern espanyol, ni a partits espanyols, perquè, amb l’excepció de l’heterodox Gabilondo, no hi eren pas. Ja va passar ara fa quatre anys, quan Artur Mas va anar també a un esmorzar informatiu a Madrid a dir allò de ‘Catalunya necessita un estat’, després de la gran manifestació de la Diada del 2012. Des d’aleshores poca cosa ha canviat sobre l’actitud i la manera d’encarar el problema; però la situació política és ben diferent: a Madrid hi ha un govern en funcions des de fa deu mesos i amb poca perspectiva que el nou govern, sigui quin sigui, acabi tenint solidesa política i estabilitat parlamentària. I a Catalunya hi ha un govern de la Generalitat amb una majoria del parlament que avala un procés cap a la independència, mitjançant referèndum.

Qui hi ha a Madrid que escolti Puigdemont? Els ambaixadors. I Pablo Iglesias, amb qui es reuneix en un dinar privat. A Iglesias li serveix per a remarcar allò que diferencia Podem, ara més que mai, del PSOE: la disposició a parlar d’un referèndum i a resoldre amb diàleg ‘el problema català’. I Puigdemont, de retruc, torna a fer l’ullet als comuns, que ja són més a prop del front comú. El referèndum no es pot menystenir, ha avisat el president, adreçant-se a l’estat espanyol. Era l’últim avís.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb