Les torres, talaies i talaiots de les Illes Balears i Pitiüses s’han encés avui dues vegades per a reivindicar els drets humans i donar suport als refugiats de la Mediterrània. Per quart any consecutius’ha fet l’Encesa de Torres i Talaies pels Drets Humans sota el lema ‘Torres, talaies i talaiots de la Mediterrània. Un cant pels drets humans’.

Enguany hi participen també torres de l’illa de Quios (Grècia) i de diversos punts de Marroc, Tunísia i el Líban. L’encesa de bengales de fum ha estat seguida, com l’any passat, d’una cantada col·lectiva de la cançó ‘Viatge a Ítaca’, de Lluís Llach, acompanyant la lectura del manifest.

L’objectiu d’aquesta encesa és doble: per una  banda, sensibilitzar la població sobre la situació dels qui, a la Mediterrània, es troben obligats a abandonar casa seva per fugir de la guerra o per cercar una vida millor; per una altra, recrear allò que hauria pogut ser la comunicació visual entre assentaments talaiòtics a la prehistòria i reivindicar el patrimoni històric i cultural de les Illes.

Ací en podeu llegir el manifest:

«TORRES, TALAIES I TALAIOTS DE LA MEDITERRÀNIA, UN CANT PELS DRETS HUMANS 

11 DE GENER DE 2020 

D’ençà del 2017 i a causa d’uns fets produïts entre els nostres veïnats més propers de la Mediterrània, la fuita de casa seva de milers de refugiats en condicions infrahumanes, es posà en marxa una iniciativa ciutadana, a la qual es va sumar l’Administració, senyal que ambdues poden conviure i lluitar per objectius comuns.

Partint de fets històrics com la creació d’una xarxa de torres de vigilància arreu de tot Mallorca i un sistema ideat pel matemàtic i historiador Joan Binimelis de senyals de llum i de fum per advertir els perills en el segle XVI, l’acte d’avui i l’acció proposada dona la volta a la història i proposa que les torres, talaies i talaiots siguin punts de llum i finestres obertes a l’acollida.

La conservació del patrimoni i la defensa dels drets humans es donen la mà, canviant-ne l’ús!

El drama que pateixen les persones refugiades a la Mediterrània no ha millorat en aquests anys, el que en un inici volia ser un reclam, un toc d’atenció per a aquells que SÍ poden canviar els fets, a dia d’avui s’ha convertit en una exigència d’acció. NO podem oblidar el vertader sentit d’aquest acte i convertir-lo en un dia festiu, tractem l’acte amb molt de respecte i per això llegim el manifest i alçam la veu cantant «Viatge a Ítaca»com a símbol de tantes quimeres…

Els Fons insulars de cooperació, les ONGs, entitats i plataformes de les nostres illes segueixen fent la seva tasca per dignificar la vida a països com el Marroc, el Líban, Tunísia, Palestina, Quios… contra la xenofòbia, la violència de gènere, on són massa habituals, però és clar que això no basta, volem acollir i volem fer qualque cosa més!

És per això que avui dissabte 11 de gener de 2020 encenem les torres, talaies i talaiots amb fum de dia i amb foc de nit. No ho feim per avisar de cap enemic que amenaci la nostra costa sinó contra els perills en què podem caure com a societat: la intolerància, la desigualtat o la deshumanització.

Si encenem les torres, les talaies i els talaiots és perquè els valors que reclamam (solidaritat, convivència, respecte a la diversitat, conservació del patrimoni cultural i natural, etc.) trobin el camí i siguin ben presents en el nostre dia a dia.

Un altre any, un grapat de persones de la Mediterrània hem encès senyals per denunciar allò que no volem com a societat i per reclamar quin hauria de ser el camí a seguir. Sabem que és només un gest d’un dia, però això no ha de fer oblidar les idees que impulsen aquesta iniciativa.

Per això, demanam a les institucions competents i que realment tenen capacitat de decidir que no mirin cap a una altra banda i actuïn per canviar realment les coses. Volem que es prenguin mesures efectives davant aquesta crisi humanitària. Nosaltres, des de les torres, talaies i talaiots seguirem vigilants perquè els drets humans resplendeixin per tot.»

Penseu amb llibertat, siguem crítics

El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.

Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb.

Vicent Partal
Director de VilaWeb