Fons europeus, de què em parla?

Dues enquestes de la Cambra i del Col·legi d'Economistes mostren un gran escepticisme i dubtes sobre l'eficàcia que tindran els Next Generation EU per a les empreses catalanes 

Jordi Goula
20.06.2022 - 19:50
Actualització: 20.06.2022 - 19:53
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Els fons europeus Next Generation comencen a preocupar. Se’n parla poc, i això en si mateix ja és una preocupació. Tots sabem que són cabdals per a fer moltes de les transformacions necessàries al teixit empresarial, però manca informació. Aquí, les empreses catalanes van implementant les noves tecnologies i les mesures per a millorar la sostenibilitat ambiental, però les dades indiquen que, malgrat tot el que s’ha fet fins ara, encara és insuficient per a impulsar un canvi real de model econòmic. Per això, creix el temor que una bona part de l’empresariat quedi finalment exclòs de la transició energètica i digital. Per evitar-ho, sembla que cal millorar la política de difusió i d’accés als fons europeus amb accions més ambicioses i transversals.

Aquesta és una de les conclusions que s’extreuen de l’Enquesta de clima empresarial que elabora la Cambra de Comerç de Barcelona amb l’Idescat, presentada la setmana passada. Per al primer trimestre del 2022, l’enquesta analitza en el seu mòdul d’actualitat quin és el grau de coneixement de les empreses catalanes dels fons europeus Next Generation i quines actuacions han fet en l’àmbit de la sostenibilitat ambiental i la digitalització, dos dels pilars fonamentals d’aquests ajuts. Els resultats no són gaire engrescadors.

De fet, una de les primeres observacions a partir de l’enquesta és que cal millorar la difusió dels fons Next Generation a tot el teixit productiu, perquè un 40% de les empreses no sap què són. Addicionalment, aquest percentatge és clarament superior entre els establiments de menys de deu treballadors (45,5%). A més, de les empreses que sí que els coneixen, només una de cada tres ha sol·licitat una línia d’ajut o la sol·licitarà, un percentatge que em sembla molt baix. Finalment, una de cada quatre considera la possibilitat de demanar un ajut però li cal més informació.

És sorprenent que a hores d’ara gairebé la meitat de les empreses catalanes desconeguin la importància que han de tenir aquests fons per a apuntalar la recuperació, segons que ens han dit. Alguna cosa no es deu haver fet bé. Començant pel govern espanyol, que des del primer moment ha tractat la qüestió amb un cert obscurantisme i ha donat les explicacions justes i tan sols quan han estat absolutament necessàries.

Que avui dos de cada cinc establiments catalans no sàpiga què són els Next Generation és inacceptable. Per sectors, hi ha algunes diferències. A la indústria, el desconeixement és menor, tot i que em sembla massa important: és d’un 35%. I a la construcció, d’un 37%. En canvi, puja molt als serveis. Un 44% al comerç i un 40% a l’hostaleria. Sembla evident que, en aquests casos, o s’ha fet poc o els afectats ho veuen molt lluny i, senzillament, no fan cas d’aquest fons, perquè estan convençuts que no els tocarà. És així?

Parlo amb Jaume Martí, tècnic del departament d’estudis de la Cambra, que ha treballat en l’enquesta i comparteix la meva sorpresa. “A nosaltres també ens va semblar un percentatge molt alt. Però segurament es deu al fet que la pregunta concreta era si coneixien els fons i les principals línies d’ajuts. Creiem que el desconeixement es deu a la segona part, al detall de les línies. Això no obstant, em continua semblant alt.” Quant a la difusió que s’ha fet, pensa que l’estat hauria d’haver-ne fet més, i la Generalitat, probablement, també, amb una capil·larització més alta de la informació.

Curiosament, el Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) també es feia ressò d’aquest punt la setmana passada en l’enquesta de situació econòmica de primavera, que fa entre els col·legiats. De fet, una de les qüestions que ha centrat l’enquesta és quina repercussió creien els enquestats que tindria l’arribada dels fons Next Generation en l’economia catalana. Més de la meitat dels economistes (56,5%) creu que hi repercutiran poc, i un 29,8% pensa que hi repercutiran força. L’opinió més favorable (que hi repercutiran molt) només la sosté un 4,7%, i la més desfavorable (que no repercutiran gens) la manté un percentatge similar (4,4%).

Si ens centrem en els qui confien en els efectes positius dels fons, pensen que l’impacte més gran i positiu serà sobre l’activitat innovadora de l’empresa (38,7%). D’altra banda, una gran majoria desconfia que hi hagi un repartiment territorial equitatiu (un 71,3%) i també de manera molt majoritària (78,0%) creuen que hi haurà endarreriments en l’arribada dels fons, que generaran menys creixement del previst i que seran menys transformadors del model productiu que caldria esperar.

En definitiva, els economistes catalans no veuen clar el cartell de “salvador” que alguns han penjat als fons Next Generation. Més aviat, la visió és pessimista. Majoritàriament, creuen que tindran poc efecte en l’economia, que a Catalunya també serem maltractats en el repartiment, com en altres aspectes sobre els quals no cal insistir, i que arribaran amb retard.

Què en diu, la patronal, d’aquest pessimisme? Parlo amb Pere Cots, director de consultoria estratègica de la PIMEC, que té una opinió semblant. “Llevat dels paquets digitals, que són ajuts massius però molt petits i serviran per a fer una web a una petita pime, m’afegeixo força al que diuen les enquestes. Si parlem dels altres ajuts –els importants–, sóc una mica escèptic.”

Sobre els anomenats PERTE (Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica), em diu que ho veu pelut per a les pimes. “Aniran a parar a grans empreses i cadascuna ho repartirà entre els seus proveïdors habituals o qui escullin per a aquest cas.” I, finalment, em parla de les convocatòries individuals sobre temes molt concrets. “El problema que tenim aquí les pimes és el calendari. Habitualment, donen 25 o 30 dies per a presentar el projecte, un termini que és absolutament insuficient per a desenvolupar-lo amb prou cura. Aconsellem tenir projectes mig preparats per a qüestions que, probablement, sortiran l’any vinent o el següent. No podem fer res més en aquest sentit.”

Recapitulant, no veig l’entusiasme frenètic que hi havia quan es va anunciar des de Brussel·les la creació del fons multimilionari. Ha plogut molt d’ençà de llavors i ens hem refredat, com acabem de veure. I és una llàstima, perquè és un volum de diners que no es tornarà a oferir a l’estat espanyol i del qual es pot treure molt de suc. Sempre que l’eficiència i l’eficàcia en presideixin el repartiment. I aquí és on neix l’interrogant…

 

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes