Josep Sánchez Llibre, en una imatge d'arxiu.

Foment del Treball va fer ahir l’acte central dels seus dos-cents cinquanta anys d’història al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Fundat el 1771, reivindiquen ser la patronal més antiga d’Europa, i ahir van celebrar l’aniversari amb una gran presència institucional i política. Hi van ser el president de Catalunya, Pere Aragonès; el del País Valencià, Ximo Puig; el de l’Aragó, Javier Lambán; el rei dels espanyols, Felipe VI; la batllessa de Barcelona, Ada Colau; dos ministres espanyols del PSOE, Raquel Sánchez i José Luis Escrivá; el president de la Confederació Empresarial de València, Salvador Navarro; el president de PIMEC, Antoni Cañete, i la presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, Mònica Roca, entre més personalitats, com ara Isidre Fainé, que va rebre la Medalla Commemorativa del 250è aniversari, juntament amb l’Asociación Industrial Textil del Proceso Algodonero (AITPA).

Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball, va desgranar un discurs en català i castellà, que havia avançat a la premsa hores abans. En aquest paper es pot llegir un elogi a les característiques de l’empresari, del risc que pren i dels beneficis que aporta. I és un discurs que il·lustra un problema que no solament tenen els empresaris de Foment, sinó gran part de les nostres societats, i és la distància entre allò que es diu i allò que es fa. Allò que es projecta i allò que s’és. La distància entre els representats i els representants.

Així, Sánchez Llibre va parlar en nom dels empresaris quan bàsicament el seu currículum és el d’un polític expert i professional. Als empresaris de Foment, els representa un home amb una carrera política impressionant que abasta quaranta anys: vint-i-tres anys de diputat a Madrid per la Unió Democràtica de Catalunya (UDC) de Duran i Lleida (1993-2016), un any de senador (1992-1993) i cinc anys de diputat al Parlament de Catalunya (1988-1993) que s’afegeixen a una carrera política que va començar a les llunyaníssimes eleccions del 1982, quan es va presentar pel CDS d’Adolfo Suárez. Més de trenta-quatre anys formant part de l’administració. Doncs va i ahir diu: “Una societat amb menys empresaris i més administració no és allò a què hem d’aspirar.”

L’home va parlar en nom dels empresaris durant el discurs –”Els empresaris, a través de les nostres organitzacions representatives, hem de dedicar temps i intel·ligència per interpretar bé les inquietuds d’una societat en ple procés de canvis i intentar d’influir-hi”– i certament Sánchez Llibre es pot dir que és empresari, concretament vice-president de Conserves Dani. Però aquesta empresa és dirigida pel seu germà, l’ex-president de l’Espanyol Daniel Sánchez Llibre, i no pas per ell, i per això l’empresa es diu Conserves Dani i no Conserves Josep. En l’interessant perfil de tots dos germans fet per Pep Martí, descobrim que Dani, el germà petit, es va posar a treballar de seguida amb el pare, un comercial, i amb els diners li va pagar la carrera al germà gran, el més polític, que brillava més acadèmicament. Doncs el Sánchez Llibre gran ahir va dir: “La veritable vocació d’un empresari és arriscar el seu capital per a progressar industrialment i crear llocs de feina.”

Una altra part ben interessant discurs de Sánchez Llibre té a veure amb la relació entre empresaris i treballadors. “L’empresari, avui dia, és el millor garant per a assegurar el progrés, la cohesió social i superar la desigualtat social. Han passat a la història els moments en què es contraposaven els interessos dels empresaris als interessos dels treballadors”, considera. Però el 2017, Foment del Treball sí que els va contraposar, tots dos interessos, i va portar a la justícia la convocatòria de vaga general del novembre, en ple 155, convocada amb èxit pel sindicat de treballadors Intersindical. Foment, de fet, els reclamava de cobrar 100.000 euros d’indemnització.

Cal afegir que en el discurs de Sánchez Llibre també es pot llegir: “Empresaris i treballadors tenen el mateix objectiu: tirar endavant. Aquesta realitat és una cosa que la societat en el seu conjunt ha de fer seva, i adonar-se que és el camí correcte per a tenir una societat justa i equilibrada, que garanteixi salaris justos i disminueixi les desigualtats.” Però, alhora, aquest setembre passat Foment del Treball va dir que no era el moment d’apujar el salari mínim dels treballadors. Mínim.

En la història secular de Foment del Treball, història que ahir Sánchez Llibre no va repassar, es poden resseguir les crítiques que reben, i és curiós de comprovar com s’assemblen al llarg dels segles. “Foment del Treball és un braç més de l’asfíxia de l’estat espanyol”, deia el 2017 Carles Hurtado, l’advocat que va guanyar el cas de Foment contra la Intersindical. “Tres aspectes es distingeixen fàcilment en la política espanyola: l’imperialista, que és una concessió feta a ‘la camarilla’; el de regressió social i dels grans negocis, que són concessions fetes al Foment del Treball Nacional i a la Lliga; i el de l’absència de l’esperit liberal, que és una resultant lògica de les claudicacions d’alguns cabdills demòcrates i de la indecisió, al límit de la covardia, d’altres”, deia Salvador Seguí, el 1921, tal com recull el llibre Salvador Seguí. El colós de l’anarquisme (Edició de Jordi Martí Font. Editorial Lo Diable Gros).

Foment del Treball, l’entitat contrària a apujar ara el salari mínim, a la vaga general dels treballadors del 2017, l’entitat que no es va adherir al Pacte Nacional pel dret de decidir, l’entitat que es va mostrar sempre contrària al Primer d’Octubre va fer ahir l’acte central dels seus dos-cents cinquanta anys en presència del rei espanyol i amb el discurs d’un president que, en lloc de quaranta anys de carrera empresarial, té quaranta anys de carrera política. Els empresaris d’aquest país, com tants sectors més, poden demanar-se si representants, i representats, formen part del mateix món.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.