Barcelona Poesia comença el certamen més internacional

Barcelona Poesia comença avui amb més poesia, nous espais i, sobretot, molts més participants internacionals que els anys anteriors. Fins el 13 de maig, la ciutat s’omplirà de recitals, concerts, xerrades i activitats de tota mena que, enguany, donaran un protagonisme especial a les aliances entre Orient i Occident.

Poetes de Malta, Turquia, França, Itàlia, Alemanya, Hongria, Romania, Portugal i Gran Bretanya –entre més– participaran en les activitats per potenciar la vocació internacional del festival, comissariat per Maria Callís i Manuel Forcano, i que enguany, per primera vegada, col·labora amb l’EUNIC (European Union National Institutes for Culture), una xarxa europea que reuneix instituts culturals com l’Institut Français, el Goethe-Institut, l’Instituto Italiano de Cultura Barcelona, el British Council i l’Instituto Cervantes i que ha estat una gran oportunitat no tan sols per a fer més variada la graella del festival sinó perquè els assistents puguin sentir-hi recitar grans noms de la poesia internacional com Anne Carson, candidata al premi Nobel i considerada una de les poetesses actuals més prestigioses del món.

“Com més va més es barreja, el món. Cada volta serem més internacionals. És natural que la setmana de la poesia a Barcelona reflecteixi aquesta diversitat”, diu Manuel Forcano, que considera que d’ara endavant el caràcter internacional del festival ja serà definitiu i inevitable. Aquests darrers anys, Barcelona Poesia ha anat deixant enrere la programació basada en un tema en concret i s’ha centrat més en la diversitat de poetes per evitar de limitar massa la programació. “La poesia és un gènere molt divers. Agafar un tema concret t’obliga a agafar només un tipus de poesia. En un món que cada vegada sembla menys poètic, no cal restringir els temes de la poesia. Barcelona Poesia sempre ha pretès de ser molt plural, que hi hagi molts actes i moltes lectures de tota mena. Que siguin els poetes els que triïn els temes dels quals volen parlar, no els que els comissaris decideixin. El tema de la poesia ja és un tema prou gran”, afegeix Forcano.

El pregó que donarà el tret de sortida del certamen es farà avui a les 19.00 a la sala Paral·lel 62 de Barcelona, anirà a càrrec de l’actor i dramaturg Jordi Oriol i del músic i compositor Carles Pedragosa i clourà amb el concert de Laurie Anderson, un dels grans noms de la programació d’enguany. Anderson presentarà el seu projecte interdisciplinari, Progress, que combina cançons, relats i poesia visuals que tracten qüestions com l’amor, la justícia, la memòria i la pèrdua.

Una finestra oberta al món

Així, doncs, una de les coses més destacades i de les quals els organitzadors es mostren més orgullosos és de tenir una programació que és una finestra oberta al món “com mai” ho havia estat. Si bé el 40è Festival Internacional de Poesia –activitat que cada any clou el certamen després d’una setmana dedicada a la poesia– del dimarts 13 al Palau de la Música serà el gran aparador de les figures internacionals de primer nivell, la dimensió global de la poesia travessa tota la programació del Barcelona Poesia, amb una gran diversitat de participants i col·laboradors de tot el món.

Demà a les 19.00, l’EUNIC i l’Institut Ramon Llull presentaran al Museu de l’Art Prohibit una vetllada que aplegarà noms com Gemma Gorga, Lucie Joy, Jean Poncet, Mariangela Gualtieri i Ulrike Almut Sandig. Alhora, no perd de vista el llegat d’autors com Teresa d’Arenys, Carmelina Sánchez-Cutillas, Pere Gimferrer i Josep Maria Llompart, que seran homenatjats per la singularitat i vigència de la seva obra.

A part dels artistes esmentats anteriorment, la mirada internacional també s’estén a l’altra banda de la Mediterrània: diumenge, 11 de maig, el Recital de la Mediterrània, organitzat amb l’Institut Europeu de la Mediterrània – IEMed, posarà en diàleg la maltesa Elizabeth Grech i el turc Adnan Özer.

D’altra banda, Versopolis, la xarxa europea de festivals que impulsa joves veus poètiques, tornarà a ser un plat fort del festival: dijous, 8 de maig, a l’Ateneu Barcelonès, tindrà lloc un singular slam de traducció poètica del portuguès, amb la poeta Maria Giulia Pinheiro i els traductors Melcion Mateu i Albert Roig. La proposta, en format de competició lúdica i dialèctica, obre una finestra als processos creatius de la traducció.

Divendres, 9 de maig, el verger del Museu Frederic Marès serà la seu de dues vetllades Versopolis: la primera, a les 18.00, amb Maria Giulia Pinheiro i el poeta català Josep Domènech Ponsatí, i la segona, a les 20.00, amb el prestigiós poeta britànic Raymond Antrobus, referent internacional en la representació poètica de la sordesa, i el duet l’Arannà, en una fusió única de poesia britànica i pop electrònic català que s’estrenarà al festival.

Una altra de les artistes destacades d’enguany és Anne Carson, considerada una de les poetesses actuals més prestigioses del món. Dilluns que ve, 12 de maig, a les 18.30, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, oferirà un recital-concert i performance, acompanyada dels audiovisuals dels artistes James Merry i Robert Currie, la dansa de la ballarina Aðalheiður Halldórsdóttir i la traducció al català dels texts de Núria Busquet Molist. En aquest espectacle interdisciplinari, la canadenca recitarà dues composicions: A Lecture on Pronouns, sobre la relació entre el llenguatge, els pronoms i la identitat de gènere, i The Cycladics, l’assaig poètic sobre la història de la civilització ciclàdica.

Nous espais

Una altra de les novetats és la diversificació d’espais gràcies a col·laboracions amb noves institucions, entre les quals, el Museu de l’Art Prohibit, que s’estrena com a escenari del festival.

Així doncs, d’una banda, es manté el verger del Museu Marès com a epicentre del certamen, però, en canvi, es deixa enrere l’emblemàtic Jardí dels Tarongers –actualment, en obres– i es desplega en uns altres espais, com ara, el Born – Museu d’Història de Barcelona, el Museu de l’Art Prohibit, la sala Paral·lel 62, el Palau de la Música, el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, el Centre Cívic Convent de Sant Agustí, la Biblioteca de Catalunya, el Museu d’Història de Catalunya – Vil·la Joana, el Museu Tàpies, els Jardins Canals i Junyer, la Fundació Joan Brossa, la Capella de Santa Àgata del Museu d’Història de Barcelona, la Biblioteca Montserrat Abelló, la Biblioteca Guinardó – Mercè Rodoreda, la Biblioteca Camp de l’Arpa – Caterina Albert i l’Ateneu Barcelonès. Un total de setze espais repartits per tota la ciutat. 

Premi Jocs Florals

Demà passat, a les 18.00, el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona serà l’escenari d’un dels actes poètics més solemnes i emblemàtics del calendari literari català: el lliurament del premi de poesia Jocs Florals de Barcelona, un guardó amb més d’un segle i mig d’història. Aquesta vegada, el premi ha estat atorgat al poeta a Joan Deusa Dalmau (Gandia, la Safor, 1993) pel seu poemari Ítaca arrasada. El jurat del premi, format per Melcion Mateu Adrover, Matilde Martínez Sallés, Jordi Vintró Rigall, Àngels Moreno Gutiérrez i Manuel Forcano Aparicio, va decidir d’atorgar-li el guardó per unanimitat entre els més de vuitanta llibres de poemes que van presentar-se.

Deusa, que ha estudiat a València, Roma i Barcelona, ja havia estat reconegut amb el premi Ibn Khafadja de poesia i el premi Antoni Vidal Ferrando, i destaca també com a activista cultural i impulsor de projectes poètics com Poetry Spam, Estiuvers i el 3 de March. Com ja és tradició, l’acte de lliurament també inclourà el balanç poètic de l’any 2024, a càrrec de la periodista, poetessa i professora Gemma Casamajó i Solé, i el poeta i comissari Jaume C. Pons Alorda.

Poesia LGBTIQ+

Demà passat, a les 20.00, el verger del Museu Frederic Marès serà l’escenari del recital-concert “Amors sense casa”, un homenatge a l’antologia de poemes amb títol homònim publicada fa sis anys. Amb la intenció de donar visibilitat a la creació poètica LGBTIQ+, l’espectacle posa en escena una selecció de setze poemes de l’antologia recitats per l’actor Marc Rosanes amb acompanyament musical de Renán Zelada Cisneros i interpretats per ell mateix juntament amb la cantant Louise de Lune.

El mateix dia i també al verger, es farà el recital-concert “Una llum constant” a càrrec de Xavier Albertí (veu i música) i Lluís Homar (veu), que recitaran poemes d’un ampli espectre de la poesia catalana de tots els temps, de Ramon Llull fins a Blanca Llum Vidal, tot passant per Ausiàs Marc, Jordi de Sant Jordi, Jacint Verdaguer, Narcís Comadira, Jaume Subirana, Teresa Colom, Carles Torner o Susanna Rafart, entre molts més. L’acte serà a les 21.00.

Homenatge a Pere Gimferrer

Dijous a les 19.00, tindrà lloc l’homenatge a Pere Gimferrer amb motiu dels seus vuitanta anys. Es farà al verger del Museu Marès, i l’acompanyaran noms de la poesia catalana actual com Josep Pedrals, Perejaume i Vicenç Altaió, que, conjuntament amb Gimferrer mateix, recitaran una tria de texts que repassen la seva trajectòria com a poeta, assagista, crític i traductor en les dues llengües que ha conreat: el català i el castellà. En acabat, a les 20.00, es farà “Paüra”, un recital-concert d’Ombra Brada, amb Anna Enrich i Adrià Gonzàlez.

Les veus oblidades

Divendres, 9 de maig, el Barcelona Poesia desplegarà una nova jornada d’activitats en què conflueixen la reivindicació literària, la diversitat de veus contemporànies i la música com a espai de trobada poètica.

A les 17.00, el jardí de l’Ateneu Barcelonès acollirà el recital “Jeroglífic Sánchez-Cutillas”, un homenatge a l’escriptora valenciana Carmelina Sánchez-Cutillas, figura fonamental de la poesia catalana dels anys setanta. Tot i ser molt reconeguda al País Valencià, la seva obra continua essent poc difosa en altres zones del país. Enric Casasses, Pau Sif i Noèlia Díaz Vicedo s’endinsaran en l’univers simbòlic i rupturista d’aquesta autora.

Una hora més tard, també a l’Ateneu, s’hi farà “Veus en xarxa”, un recital-concert protagonitzat per dues poetesses d’orígens i llengües diversos. Fàtima Saheb, amb arrels marroquines, recitarà versos del seu primer llibre, Mares migrants, i la poeta hongaresa establerta a Manchester Nóra Blascsók aportarà la seva mirada híbrida i internacional i escalfarà motors per a les Festes de la Mercè, en les quals enguany Manchester serà la ciutat convidada. Acompanyarà les dues autores el músic de Marràqueix Riyad Achouirif.

La jornada culminarà amb dues propostes musicals: a les 20.30, la Biblioteca de Catalunya obrirà el cicle commemoratiu del centenari del naixement del compositor Josep Cercós amb un concert dedicat al lied. Marta Mathéu, Marta Infante, Josep Cabré i Miquel Villalba interpretaran una selecció de cançons sobre texts de poetes com Rilke, Salvat-Papasseit o Martí i Pol, i oferiran un retrat sonor de la trajectòria de Cercós.

Finalment, a les 21.00, el verger del Museu Marès acollirà “Pau revolta”, un concert-recital protagonitzat per Neus Borrell i Bru Ferri, que posaran veu i música a una obra de Blanca Llum Vidal.

Poesia en expansió

Dissabte, 10 de maig, Barcelona Poesia viurà la seva jornada més intensa amb una programació contínua que omplirà la ciutat de veus líriques, música, experimentació i homenatges. El dia començarà amb un recital a la Fundació Joan Brossa, “Entre signes”, protagonitzat pel poeta britànic Raymond Antrobus, referent internacional en la representació poètica de la sordesa, i l’artista Gabriel Ventura.

A la tarda, el Centre Cívic Convent de Sant Agustí es convertirà en l’epicentre del festival. A les 17.00, s’hi farà el recital “Noves fornades”, que defensa les joves promeses de la poesia catalana: Toni R. Juncosa, guanyador del premi Francesc Garriga, i Greta Sibling, reconeguda amb el premi Amadeu Oller, posaran veu a una nova generació de poetes.

A les 19.00, als jardins Canals i Junyer, al barri de Vallcarca, s’hi farà un homenatge veïnal al poeta Gustavo Adolfo Bécquer, amb les veus de Blanca Llum Vidal i Edgardo Dobry, i el violí d’Eduard Marcet. L’acte comptarà també amb un audiovisual creat al mateix carrer dedicat al poeta.

A les 21.00, les Sueques tornaran als escenaris després d’una llarga pausa per oferir un concert exclusiu. A les 22.00, el grup d’Arbúcies Remei de Ca la Fresca tancarà la jornada amb la presentació del seu segon disc, L’ham de la pregunta.

El silenci, el gest i la paraula

Diumenge, 11 de maig, Barcelona Poesia culminarà amb una jornada marcada per la subtilesa dels sentits i la diversitat de llenguatges, que connectaran paraula, gest, música i natura.

El matí començarà a la Vil·la Joana, antiga residència de Jacint Verdaguer, amb “Com un aucell dels boscos en niu de flors me bresso”, un recital itinerant que recorrerà les estances i els entorns d’aquest espai emblemàtic. A càrrec del col·lectiu Tornaveu Poètic, amb veus com Míriam Cano, Joan Codina, Nil Martín o Berta Giraut, es llegiran fragments de l’obra verdagueriana, en una proposta que fusiona territori i literatura. La selecció de texts ha anat a càrrec de Maria Carme Bernal, i l’activitat es farà amb reserva prèvia.

A la tarda, l’epicentre es trasllada al Born – Museu d’Història de Barcelona, on a les 17.00 tindrà lloc un dels actes més singulars del festival: “El gest de les paraules”, un recital de poesia en llengua de signes catalana protagonitzat per Montserrat Rusiñol i Eiden Sánchez. El públic podrà seguir els poemes projectats a la pantalla mentre assisteix a un diàleg poètic fet exclusivament amb llengua de signes. Una proposta d’alt valor expressiu que reivindica la poesia més enllà del so i que es desenvoluparà en silenci total.

A les 19.00, la sala Moragues acollirà “Emergències”, un concert-recital a partir del poemari Si una emergència, amb què Mireia Calafell va guanyar el premi Carles Riba 2023. Acompanyada pel músic Nil Ciuró, l’espectacle conjuga paraula, música electrònica i un disseny lumínic immersiu.

Finalment, a les 20.00, també a la sala Moragues, l’estrena del nou disc d’Anna Andreu, Vigília, tancarà la jornada. Acompanyada de Marina Arrufat, la cantautora presenta un cançoner intimista.

Galícia i Teresa d’Arenys

Dilluns vinent, 12 de maig, Barcelona Poesia entrarà en la recta final amb una jornada plena d’intensitat literària i de ponts entre llengües. El dia començarà amb la conferència de premsa a les 12.00 del Festival Internacional de Poesia de Barcelona, que celebrarà el quarantè aniversari l’endemà al Palau de la Música. La trobada servirà per a presentar els noms més destacats del panorama poètic mundial que participaran en aquest esdeveniment emblemàtic.

A la tarda, el verger del Museu Frederic Marès esdevindrà un escenari privilegiat per a tres actes d’alta densitat poètica. A les 17 .00, l’AELC organitza “Dos quarts d’enlloc, i sentir-me estadant”, un homenatge a la poeta Teresa d’Arenys. Poetes com Xavier Bru de Sala, Miquel Desclot, Anna Pantinat o Sasha Pradkhan en recitaran versos i reflexions.

A continuació, a les 18.00, el festival continuarà amb el recital “Os montes, as grúas, as nenas”, una celebració de la poesia gallega amb tres veus singulars: Lupe Gómez, icona de la poesia combativa i íntima; Eduard Velasco, pont viu entre Galícia i Catalunya, i Nuria Vil.

A les 19.00, la jornada clourà amb “A confabulación crisálide”, un recital-concert íntim i poderós amb Manuel Rivas i Sol Mariño, pare i filla, acompanyats per la música de Pablo Caamiña. Aquesta proposta poètico-musical parteix de la memòria i del cos com a territori per a celebrar la llengua gallega i la seva capacitat de contenir totes les llengües –i, sobretot, la poesia. Un diàleg generacional i emocional que posarà punt final a un dia que haurà fet de la paraula un acte de transmissió, transformació i arrelament.

Clausura

La clausura del festival, com ja és tradició, es farà amb l’acte del Festival Internacional de Poesia de Barcelona. Per celebrar els quaranta anys, combinarà les obres del georgià Shota Iatashvili; la gallega Lupe Gómez; l’hongarès Márton Simon; la valenciana Berta García Faet; la romanesa Ana Blandiana; el català Adrià Targa, guanyador dels Jocs Florals 2024 i considerat un dels poetes més destacats de l’any de la literatura catalana, i, per cloure, la canadenca Anne Carson.