El ple de l’ajuntament de Girona va tombar ahir la proposta de reforma del cartipàs que CiU volia aprovar amb el polèmic suport de Ciutadans i el PP.

D’ençà que Carles Puigdemont va ser rellevat al capdavant del consistori, tot el que hi ha passat és un despropòsit monumental, que ahir es va agreujar encara més. I la veritat és que, veient que l’entesa a Girona és tan difícil i que la situació és tan excepcional, no s’entén que Puigdemont i Junqueras no hagen posat fil a l’agulla per a resoldre-la. Per a resoldre un conflicte originat, en definitiva, pel pas que féu Puigdemont d’acceptar la presidència de la Generalitat i que ara ja comença a enverinar la relació entre tots dos partits. A part de projectar una ombra clara de dubte sobre la consciència de l’excepcionalitat del moment polític que vivim. Que en una ciutat tan important com Girona CiU (allí encara ho és) i ERC no troben la manera de reconduir la situació és inexplicable.

L’actitud del batlle, certament, no hi ajuda gens. Vaig veure el ple d’ahir i la crispació que destil·lava era molt poc edificant. Va arribar gairebé a insultar els votants de la CUP i el seu enfrontament públic amb ERC anava clarament més enllà d’allò que políticament seria raonable. Que ERC és incoherent, i ara reclama coses contràries a les que va votar fa poques setmanes, és cert. Però hi ha incoherència més greu que la d’un batlle independentista que no té cap mirament a intentar fer aprovar el cartipàs i el seu sou amb el suport de Ciutadans i el PP? Incomprensible.

Tanmateix, com sempre, cal reconèixer que hi ha un punt de demagògia en tot. Puigdemont no tenia sou perquè era diputat i cobrava dietes. Ballesta no és diputat, de manera que ha de tenir sou —perquè no és concebible que una ciutat com Girona puga tenir un batlle ‘afeccionat’. Dit això, Ballesta i CiU ho han fet tot tan difícil i recaragolat que costa molt d’entendre el seu discurs. Primer, fent batlle una persona que anava al lloc 19 de la llista. Després posant –o deixant que els altres posassen– la qüestió del sou al bel mig del conflicte. I finalment provant un pacte amb Ciutadans i PP que, a sobre, els ix malament i que encara origina una situació més complicada i no resol res.

D’errades, doncs, n’hi ha hagut moltes, massa. I no sembla senzill que amb l’ambient que es va respirar ahir puga haver-hi cap acord raonable aviat. Però pel bé del país, i de la ciutat sobretot, algú hauria d’encarregar-se del problema i resoldre’l. O el ridícul acabarà tacant tothom i afectant la credibilitat del procés independentista i tot.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.