09.12.2017 - 22:00
|
Actualització: 10.12.2017 - 14:06
Moviments ciutadans de Lleida s’organitzen per aturar dilluns la devolució dels béns de Sixena que són al Museu de Lleida. Durant el cap de setmana ha circulat un cartell anònim que convoca a ‘fer un cafè’ a dos quarts de vuit del matí a ‘tu ja saps on’. El fons del cartell és la façana del Museu de Lleida, tot i que el peu de la imatge diu: ‘No direm res sobre el Museu de Lleida, ni de la Guàrdia Civil ni del 155. Inviteu amics i amigues!’ Els CDR de Lleida i la CUP han difós el cartell per Twitter i, de fet, la candidata de la CUP per Lleida, Mireia Boya, va dir en una entrevista a l’ACN que esperava que la gent defensés el museu com van fer amb els col·legis electorals l’1-O.
ejem! ejem! ejem!
Tu ja saps on no?
Fem un ☕️ i passem el matí juntes a #Lleida
Us animeu? #Dempeus pic.twitter.com/QsdWmY3yKR— CUP Països Catalans (@cupnacional) December 9, 2017
Membres dels cercles que preparen la protesta han explicat a VilaWeb que, malgrat que la convocatòria és a dos quarts de vuit, es podria avançar si hi havia la sospita que els tècnics que s’han d’emportar les obres s’hi poguessin presentar abans. Segons la interlocutòria judicial, la Guàrdia Civil té permís per a actuar a partir de mitjanit. Així i tot, el delicat estat de les obres fa que no pugui ser una actuació ràpida i es preveu que es pugui allargar durant hores. La interlocutòria també estableix que qui s’hi oposi ‘podrà ser acusat de delictes de desobediència a l’autoritat i/o delictes contra l’Administració de Justícia’.
Xavi Quinquillà, membre de la Plataforma d’Entitats Culturals de Lleida, deixa clar que ells no subscriuen la convocatòria però que tampoc hi estan en contra: ‘Allò que passi serà totalment espontani i fet des de la ciutadania.’ Creu que si dilluns es traslladen les quaranta-quatre obres sense que hi hagi una sentència ferma –hi ha dos recursos presentats– serà una situació de clar abús. ‘Com que Lleida hi està compromesa, té tota la lògica que dilluns faci palès, de manera cívica i pacífica, l’estupefacció per tot plegat’, diu.
També els directors de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya estan en contra de la decisió judicial. Han emès un comunicat en el qual manifesten el suport al museu lleidatà ‘en la defensa de la unitat de la seva col·lecció’ i expressen la preocupació perquè el trasllat pugui ‘posar en perill la integritat física d’algunes de les obres, tal com els informes dels tècnics assenyalen, així com que no s’hagi dut a terme una planificació tècnica que garanteixi en tot moment la seva correcta preservació’. El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) també ha publicat un comunicat que condemna que el govern espanyol ho hagi permès gràcies a l’article 155.
Dos recursos podrien aturar-ho judicialment
Més enllà de les protestes ciutadanes, hi ha sobre la taula dos recursos que, si es resolen abans que dilluns s’emportin les obres, podrien aturar la decisió. La Diputació, el Consorci del Museu i el Cercle d’Amics del Museu de Lleida van presentar dijous un recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) demanant que s’adoptin mesures cautelars perquè les obres en litigi quedin en ‘dipòsit forçós’ en el museu i se suspengui l’ordre d’execució provisional de la sentència del jutge d’Osca.
També la Generalitat, intervinguda pel 155, va presentar un recurs, en aquest cas al jutjat de primera instància d’Osca. El text demana l’anul·lació de la providència del jutge i la suspensió cautelar de l’execució de la sentència per no incórrer en ‘indefensió’.
El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, espera que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) resolgui abans de dilluns, dia en què s’ha fixat el trasllat.
Aragó i el 155
Els fets d’aquest llarg litigi s’acceleren a mitjan novembre. El nou titular del Jutjat de Primera Instància número 1 d’Osca es va emparar en l’aplicació de l’article 155 a Catalunya per requerir al ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo –conseller de Cultura de facto– possibilitar la devolució dels béns de Sixena que són al Museu de Lleida. En la providència deia: ‘Vist que la direcció de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha estat assumida pel Ministre de Cultura’. I també recordava que els últims advertiments dirigits enguany al govern català per al lliurament de les 44 peces, ‘mai no van ser complerts pels anteriors responsables de Cultura de la Generalitat, Lluís Puig i Santi Vila. Tots dos són investigats per la fiscalia per un presumpte delicte de desobediència.
Méndez de Vigo, des del primer moment, ha dit que les resolucions judicials s’han d’obeir, però ha matisat que ho faria ‘sense infringir ni la legislació autonòmica ni l’espanyola’. Això, en un primer moment, el Museu de Lleida ho va interpretar com un senyal d’esperança. I és que, segons les lleis catalanes de patrimoni, els béns catalogats no es poden disgregar i, per tant, De Vigo, essent la màxima autoritat de la cultura catalana, ha de vetllar pel compliment d’aquestes lleis.
Però l’Aragó va donar senyals de voler solucionar el litigi en plena aplicació de 155, quan el 30 de novembre l’Audiència provincial d’Osca va anunciar que rebutjava el recurs d’apel·lació presentat per la Generalitat contra la sentència del 2015, que declarava nul·les les compravendes de les obres de Sixena i el seu trasllat al monestir aragonès.
Xavier Quinquillà, de la Plataforma d’Entitats Culturals de Lleida, creu que és humiliant que tot plegat s’executi a partir de l’aplicació de l’article 155: ‘El que ha fet vessar el got és que, emparant-se en el desballestament de les nostres institucions i en absència del nostre conseller, es doni via lliure en contra dels interessos de Catalunya i de la Normativa Catalana de Patrimoni.’ Quinquillà està convençut que el conflicte té molt poc a veure amb el patrimoni i molt amb qüestions merament polítiques.
Quin valor tenen les obres?
Molta gent es demana quin valor tenen aquestes obres que hi ha exposades al Museu de Lleida o al magatzem del centre. Ho explicava en una entrevista publicada a VilaWeb Albert Velasco, conservador del museu i veu autoritzada per a parlar del litigi entre els governs català i aragonès: ‘Aquestes peces són fonamentals per al Museu de Lleida. Aquest és l’únic museu del món que explica què és la Franja avui dia i què ha estat durant els segles en què el bisbat de Lleida ha fet un paper fonamental en aquest nexe d’unió geogràfic entre els dos territoris. El bisbat de Lleida s’endinsava en territori aragonès –les fronteres religioses no han coincidit mai amb les administratives– i això va crear tot un seguit de relacions que es remunten a l’edat mitjana.’ Velasco creu que si desposseeixen el Museu de Lleida d’aquestes peces de Sixena, perdrà un dels grans valors discursius, que és explicar aquest passat en comú.
Un dels arguments més emprats pel govern de l’Aragó per a reclamar el retorn de les obres és que la gran majoria no es troben exposades, sinó que són en un magatzem: ‘Els museus grans, com ara el British o el Louvre, potser exposen un 1% o menys del fons total. Els museus tenen les sales d’exposició que tenen i no se’n pot exposar sinó una part petita. En el cas de Lleida, ja ens hauria agradat exposar moltes més peces de la Franja i Sixena. Però les sales arriben fins on arriben. Les peces, encara que siguin al magatzem, són vives’, explicava Velasco en l’esmentada entrevista.
