Fèlix Millet ha comparegut avui a la ciutat de la Justícia vestit de verd pàl·lid. No sabem si perquè el verd és el color de l’esperança o perquè és el color dels bitllets de dòlar. El cas és que verdes eren les tonalitats dels mitjons de Fèlix Millet i verds els seus pantalons. Un Millet verd, doncs, ha arribat avui per la porta lateral i amb cadira de rodes, empès per un jove d’aspecte llatinoamericà. Un jove que l’ha acompanyat al lavabo unes quantes vegades durant la llarga vista davant un auditori de la Ciutat de la Justícia buit. Efectivament, molt poc públic ha assistit a la vista. I la majoria de periodistes s’han quedat a la sala de premsa, excepte una desena, entre els quals dos dels periodistes que han escrit llibres sobre aquest cas, Jordi Panyella i  Manuel Trallero. Al cap i a la fi, avui només s’han vist les qüestions prèvies, molt tècniques, i s’espera que el gran dia sigui dimecres que ve, amb les declaracions de Montull i Millet.

Justícia poètica
No és menor que Fèlix Millet sigui jutjat a la Ciutat de la Justícia, perquè aquest edifici és clau en el cas. Aquí dins s’ha de dilucidar on han anat a parar la vintena de milions que van desaparèixer del Palau de la Música quan el dirigia Fèlix Millet. I una part és clar que van anar a parar a la butxaca de Millet i Montull, com tots dos van confessar per carta. Però una altra part potser es van esmerçar a construir… l’edifici de la Ciutat de la Justícia! Efectivament, s’investiga si la multinacional que va construir aquest edifici, Ferrovial, va pagar sis milions d’euros a CDC en canvi d’aconseguir ser-ne els constructors. Aquests sis milions (d’un total de més de vint) van arribar suposadament a CDC per mitjà del Palau de la Música, que va fer de pont.

Si això s’acabés demostrant, Fèlix Millet hauria entrat físicament dins una possible prova inculpatòria. Els responsables de Ferrovial, Pedro Buenaventura i Juan Elizaga, han pogut comprovar com va quedar la seva obra in situ. I des de la distància, el president de Ferrovial, Rafael del Pino Calvo Sotelo, nebot del president espanyol Calvo Sotelo, també deu seguir el cas amb interès.

Rendició?
El plat fort del dia ha arribat amb l’advocat de CDC, Xavier Melero, que ha decidit de retirar els trenta-sis testimonis que havia proposat el partit. Són alts càrrecs que haurien de demostrar que les adjudicacions d’obra pública entre l’empresa Ferrovial i el govern eren netes i transparents. Els testimonis ja tenien data de declaració, però ahir CDC va decidir de retirar-los tots, Felip Puig i Pere Macias inclosos.

Dins la sala s’han sentit dues interpretacions a aquest moviment. La primera, en boca d’un dels periodistes més experts en temes judicials, és la paraula ‘rendició’. Convergència es rendeix just després de saber-se que Jordi Montull, mà dreta de Millet, té previst de vincular el partit amb el cas Palau dimecres que ve, en un pacte amb la fiscalia. Fins ara Montull només havia acceptat que ell i Millet havien actuat malament, no que ho fes CDC. En canvi de la vinculació de CDC, la seva filla, Gemma Montull, no entraria a presó. Per tant, si Montull dimecres que ve hi vincula CDC, com sembla que farà, al partit no li interessaria tenir Felip Puig i més testificant amb aquesta confessió damunt la taula. La segona interpretació prové de l’advocat de l’acusació particular, Àlex Solà: ‘CDC fa servir dues estratègies. La jurídica i la mediàtica. Mediàticament, no els interessa ara que desfilin tots els seus càrrecs per aquí.’

Tal com ha dit Jordi Montull quan ha sortit de la vista, ‘la setmana que ve serà més divertida’.

Que s’anul·li el judici!
El primer dia de la vista oral ha resultat ser una jornada sobretot tècnica i centrada en qüestions prèvies. La paraula més repetida ha estat ‘prescripció’. La majoria dels advocats defensors dels acusats menys mediàtics han demanat que no es condemnés els seus defensats perquè el presumpte delicte havia prescrit. És el cas dels empresaris acusats d’haver inventat factures falses per al Palau de la  Música. Alguns han lamentat que els seus defensats siguin acusats de coses que no eren en la instrucció. És el cas de l’advocat de Raimon Vergós que ha arribat a demanar la suspensió del judici oral per aquest motiu.

Ferrovial
Els advocats de Ferrovial han demanat que no es permeti que els seus defensats siguin condemnats per dos motius. Primer, per prescripció del cas. I, en segon lloc, perquè cap afectat pel presumpte desviament de diners de Ferrovial no ha presentat denúncia. Tampoc no accepten que la fiscalia pugui denunciar, perquè no creuen que el cas sigui d’interès general.

Tres escenes
En el llarg matí d’avui s’han viscut tres escenes simbòliques. Una, veure el tresorer de CDC, Daniel Osàcar, donant la mà al final de la vista a Jordi Montull… sense mirar-se als ulls. La fredor feta gest. Com a mínim això. Perquè entre Montull i Millet la relació ha estat directament glacial, tot i seure cadira per cadira. La segona escena ha estat veure Jordi Montull completament sol a la sala de vistes durant els vint minuts del recés. S’estirava la pell dels dits. El seu advocat, Jordi Pina, per cert, és el mateix advocat que fa pocs dies defensava Irene Rigau pel cas 9-N.

I la tercera ha estat l’arribada de l’acusació particular. Els advocats de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona han vingut acompanyats per David Fernàndez, Simona Levi i Jaume Asens, en una entrada de pel·lícula. Tots volien donar suport a l’acusació particular del cas Palau.

Escalfant motors
S’ha viscut, doncs, una primera jornada molt tècnica, centrada en qüestions prèvies, i sense la declaració dels encausats. Tot esperant el 8 i 9 de març, quan Millet i Montull declararan. I quan veurem si hi ha pacte entre la fiscalia i Montull per salvar la seva filla, i inculpar CDC.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb