Fotografia: Albert Salamé.

Després de tants anys d’esperar, el judici del cas Palau comença amb una notícia nova, que es rumoreja des de fa dies: segons que sembla, Jordi Montull està disposat a inculpar Convergència en canvi que la seva filla no vagi a la presó. La fiscalia demana vint-i-sis anys de presó per a Gemma Montull, que era la directora financera del Palau. Aquesta informació no es podrà confirmar fins que Montull no hagi declarat, el 8 de març. Això pot significar un tomb del judici, perquè fins ara Montull i Millet només s’havien inculpat d’haver desviat els diners del Palau, però no havien implicat mai CDC en cap acció fraudulenta.

En aquesta guia us presentem les principals informacions per a seguir aquest judici que durarà fins el mes de juny i que gira entorn d’un dels fets més importants de la política catalana d’aquests últims deu anys.

Quan comença tot? 
Malgrat que la fiscalia va rebre l’any 2002 denúncies anònimes que indicaven irregularitats en el funcionament del Palau, no és fins el 23 de juliol del 2009 que el fiscal anticorrupció, Emilio Sánchez Ulled, ordena als mossos d’esquadra que escorcollin el Palau. L’escorcoll dura nou hores. De primer, es posa el focus de la investigació en la retirada de grans quantitats de diners del Palau de la Música per part de Millet i Montull durant els anys 2003-2004. Ningú no s’imagina l’abast del frau. La impunitat amb què es va fer era tan normalitzada, que els autors del saqueig no foren apartats de la gestió. Això facilita la destrucció de moltes proves. Les càmeres exteriors del Palau enregistren, poques hores després d’entrar-hi els mossos, com un treballador s’enduia bosses de documentació amb carretons de supermercat. No s’han recuperat mai.

Què i qui es jutja?
L’instructor ha conclòs que hi ha indicis de desviaments de fons de l’empresa Ferrovial cap a CDC a través del Palau de la Música per adjudicacions d’obra pública, mitjançant un acord en què presumptament intervingueren els ex-dirigents de la constructora Pedro Buenaventura i Juan Elizaga, els ex-responsables del Palau Fèlix Millet i Jordi Montull, i els ex-tresorers de CDC Carles Torrent –mort el 2005– i Daniel Osàcar, a més de Jaume Camps, per a qui els delictes ja haurien prescrit. Segons el jutge, Ferrovial abonava una comissió del 4% de l’import de l’obra pública adjudicada, de la qual el 2,5% s’assignava a CDC i l’1,5% restant a Fèlix Millet i Jordi Montull per la seva intermediació, percentatge del qual Millet es quedava el 80%. A més, el magistrat afegeix que Jaume Camps va rebre ‘alguna remuneració’, almenys una vegada d’uns 33.000 euros, però ja hauria prescrit.

Quin era el procediment pel qual es desviaven els diners a CDC, segons la instrucció del cas feta pel jutge?
El jutge conclou que les comissions de Ferrovial cap a CDC es van articular per mitjà de tres procediments.
1) Lliuraments en efectiu d’uns 2,3 milions als tresorers del partit entre els anys 2000 i 2007.
2) Facturació falsa per entitats mercantils que s’hi van prestar, entre els anys 2004 i 2008.
3) Convenis de col·laboració aparents subscrits per l’Associació Orfeó Català i la Fundació Orfeó Català – Palau de la Música amb la Fundació Trias Fargas, posteriorment Fundació CatDem, vinculada a CDC, valorats en uns 630.000 euros.

Com treien els diners del Palau de la Música Millet i Montull?
El sistema més habitual utilitzat per Millet i Montull per a treure els diners de la comptabilitat del Palau era fer-se pagar despeses particulars com ara viatges, celebracions i obres o adquisicions per a casa seva. Sovint aquestes despeses eren pagades directament pels òrgans de govern de l’Orfeó Català. Un dels casos més coneguts és el casament de la filla de Millet, o bé els viatges a països exòtics. Es van apropiar suposadament almenys uns 3,1 milions de la Fundació i el Consorci mitjançant la facturació de productes i serveis particulars pagats per aquestes entitats. També desviaven diners amb factures per serveis i productes no prestats presentades per empreses de la seva propietat o de les seves dones i filles i pagades pel Palau. A més, retiraven amb xecs al portador diners en efectiu, en bitllets de cinc-cents euros, a la mateixa entitat bancària.

Per què s’ha allargat tant el judici?
Malgrat que la justícia d’aquest país és molt lenta, el ritme de la instrucció del cas ho ha estat exageradament. Hi han confluït raons diverses i no totes deliberades. Les circumstàncies que han determinat part del retard són:
—El primer jutge, Juli Solaz, va ser anomenat el ‘jutge caragol’ per la lentitud amb què va afrontar el cas i la poca eficiència de la instrucció.
—La decisió del jutge Pijoan d’agrupar les dues causes que havia obert el jutge Solaz va alentir més el procés.
—L’última cosa que hi ha influït ve de l’acusació. En aquest cas, la petició per part de Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona d’una pena més gran per a Millet i Montull crea un problema formal que genera molta burocràcia i allarga el procés. També entretenen el procés els recursos per a incloure nou empresaris com a implicats en les comissions.

De quants diners parlem?
El judici fonamenta el delicte en un desfalc de 25 milions, tot i que l’auditoria feta per Joan Llinares va arribar a detectar la desaparició de 35 milions.

On han anat a parar els 9,6 milions desapareguts del Palau de la Música i que no han deixat rastre?
D’aquests 25 milions, la instrucció ha pogut seguir el rastre de 7 milions desviats cap a Millet, 6,6 cap a CDC i 1,3 a Montull. No ha aconseguit trobar el rastre de 9, 6 milions. És un dels misteris que el judici hauria de revelar.

—El jutge, quines obres públiques considera que van ser objecte de comissions irregulars?
Segons el jutge instructor, les comissions irregulars van servir perquè la Generalitat adjudiqués a Ferrovial obres en un canal de l’Ebre, la línia 9 del metro de Barcelona i la Ciutat de la Justícia de Barcelona.

—I les institucions que finançaven el Palau no exercien cap control?
El jutge considera que l’actitud d’aquestes institucions fou de ‘deixadesa’, però cap dels seus membres no ha estat inculpat. En la composició d’aquests organismes hi havia gent de tots els partits.

Quan es van declarar culpables?
El setembre del 2009, en una carta enviada al jutge, Montull i Millet van confessar haver-se apropiat 1, 6 milions d’euros i 200.000 euros respectivament, per a fins particulars. Van ingressar els diners en aquell moment. Aquesta carta ha estat interpretada com un factor de dilació i de confusió.

Com es feien servir els bitllets de cinc-cents euros?
Com hem explicat, una manera d’apropiar-se els diners era fer reintegraments en efectiu, que treien de mica en mica de l’entitat bancària, en bitllets de cinc-cents euros. Al cap dels anys, un cambrer de l’Ametlla del Vallès, població on viu Millet, va lligar caps. Una de les maneres d’emblanquir els diners del Palau era pagar l’esmorzar en bitllets de cinc-cents euros. No era cap fanfarronada, doncs. Era emblanquiment ‘casolà’.

Quines penes demana el fiscal?
—Fèlix Millet: 27 anys de presó,
—Jordi Montull: 27 anys de presó,
—Gemma Montull (ex-directora financera del Palau i filla de Jordi Montull): 26 anys de presó,
—Rosa Garicano (ex-directora general del Palau): 9,5 anys de presó,
—Daniel Osàcar (ex-tresorer de CDC): 7,5 anys de presó,
—Pedro Buenaventura i Juan Elizaga (directius de Ferrovial): 4,5 anys de presó.

Quant durarà el judici?
De l’1 de març fins al 27 de juny. Hi haurà 55 sessions. La causa compta amb 60.784 folis, 16 acusats, 5 responsables dels delictes, 6 responsables civils subsidiaris i 133 testimonis.

Quan se sabrà la sentència?
La sentència podria arribar abans no s’acabi l’any, però per tancar el cas ben segur que ha de passar pel Suprem. Això vol dir que la sentència definitiva arribarà probablement el 2019, quan farà deu anys que es va descobrir el desfalc.

Quins jutges hi han intervingut?
—Juli Solaz (2009-2011) obre les diligències i abandona el cas per anar a l’Audiència. Va decidir de separar la causa en dues: una per apropiació indeguda i una altra que afecta el desviament de fons cap a CDC. Si s’hagués mantingut separada, és probable que la causa d’apropiació indeguda s’hauria pogut jutjar abans.
—Miguel Àngel Tabares (2011), substitut.
—Josep Maria Pijuan (2011-2013) du el pes de la instrucció i es considera que fa una gestió diligent. Deixa el cas per jubilar-se. Unifica la causa, que havia estat separada en dues, cosa que s’interpreta com un entrebanc per a la causa política.
—Jaime Conejo Heredia (2013-2014), substitut.
—García de Eulate López (2014-2016) tanca la instrucció.

Qui és el fiscal?
El fiscal anticorrupció, Emilio Sánchez Ulled.

Qui resta exculpat mentre durant la instrucció?
El jutge considera que Camps va exercir, presumptament, d’intermediari en el pagament de comissions a CDC, però l’exculpa perquè entén que els fets han prescrit.

Com ha quedat CDC?
Convergència queda engolida i sotragada pel cas Palau, de dalt a baix: ha desaparegut com a partit i s’ha venut la seu històrica del carrer de Còrsega. Així i tot, arriba a judici només amb un encausat: l’ex-tresorer Daniel Osàcar. Germà Gordó, gerent en aquell moment de CDC, i Felip Puig, conseller del departament que va contractar l’obra pública a Ferrovial, són els dos polítics que han estat més a prop del cas, però la instrucció no els hi ha trobat cap vinculació.

Com es fa l’embargament de CDC?
El 19 de juliol de 2012 CDC rep la notificació oficial del jutge que investiga el cas Palau de la Música que li reclama una fiança de 3,2 milions d’euros com a responsable civil ‘a títol lucratiu’, encara que s’inculpa el partit de rebre 6,6 milions. En principi, sembla que CDC posa l’edifici del carrer de Còrsega de Barcelona com a fiança, però al final se’l ven i trasllada la seu a un local del carrer de Provença. Per a satisfer l’embargament, el partit ofereix de fiança quinze seus locals: Barcelona, Amposta, Castelldefels, Figueres, Granollers, Capellades, Lleida, Mataró (2), Móra d’Ebre, Reus, Sant Boi de Llobregat, Tarragona, Tortosa i Sant Feliu de Llobregat.

Qui rescabala diners al Palau? Quants diners es recuperen?
La Fundació CatDem rescabala 632.000 euros.

Quins llibres hi ha sobre el tema?
Fèlix Millet, el gran impostor, de Jordi Panyella, Angle Editorial (2012)
Música celestial, de Manuel Trallero, Debate.

On es fa el judici?
El gran nombre de persones que han de participar en el judici impedeix de fer-lo al Palau de la Justícia, seu de l’Audiència de Barcelona. Per això es fa a les noves instal·lacions de la Ciutat de la Justícia. Justament, segons el jutge instructor, CDC va cobrar comissió de Ferrovial per l’adjudicació de l’obra d’aquest edifici.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]