Farhad Xami, dirigent kurd: “L’estat turc no tan sols protegeix Estat Islàmic, sinó que també el dirigeix

El responsable de comunicació kurd ens explica la situació actual de la lluita contra Estat Islàmic

VilaWeb
Orsola Casagrande
31.01.2022 - 22:06
Actualització: 31.01.2022 - 23:06

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El 20 de gener militants d’Estat Islàmic es van infiltrar als barris de la ciutat de Heseke, al sud-est de Síria, i van atacar la presó de Sinà, on romanen detinguts més de cinc mil membres de l’organització, dels quals dos mil són estrangers. Vista la dinàmica de l’atac i tenint en compte que hi ha hagut quatre dies de conflicte i que l’Administració Autònoma de Rojava ha hagut de decretar la queda durant una setmana per garantir la seguretat ciutadana, sembla evident que EI feia mesos que preparava aquesta operació. I la preparava amb l’ajut de “forces externes”, segons que diu el responsable de comunicació de les Forces Democràtiques de Síria (SDF), Farhad Xami, assenyalant Turquia.

Segons Xami, el primer balanç de l’operació per a recuperar el control de la presó i detenir els presoners fugitius és de 175 militats d’EI i 27 de les SDF morts. El 24 de gener a la matinada hi hagué forts enfrontaments entre membres d’EI i les Forces Democràtiques de Síria. Però abans-d’ahir l’SDF va informar que la presó havia estat controlada i que cercaven armes dins l’edifici.

Com la van atacar, la presó de Sinà?
—Hem pogut interrogar uns quants mercenaris involucrats en aquest atac i ens han dit que en l’operació hi havien participat dos-cents terroristes suïcides. Alguns d’aquests mercenaris provenien de les zones ocupades pels turcs de Heseke, Serekaniye i Gire Spi; uns altres, de l’Irac. Després de sis mesos de preparatius, els mercenaris van fer detonar un cotxe bomba el 20 de gener a prop de la presó de Sinà. Els mercenaris que hi havia a l’interior de la presó van atacar els metges, cuiners i guàrdies de seguretat amb la intenció de fugir de la presó. A més, centenars de menors detinguts han estat utilitzats com a escuts humans pels mercenaris.

Tres anys després de la derrota de Baghuz, EI novament ha fet un atac molt contundent. Què vol dir això?
—A parer nostre, aquest atac a la presó de Heseke no és habitual, sinó una operació especial molt ben preparada. És un atac estratègic, perquè, com hem dit sovint, EI prova de reorganitzar-se. I aquest atac és una mostra que tant EI com algunes forces han provat de reanimar el grup. Aquest atac no ha estat un simple intent d’excarcerar certs mercenaris de la presó. També vull recordar que a les nostres presons, centres de detenció i camps hi ha gairebé dotze mil combatents i setanta mil dones i nens de quaranta-sis països, pel cap baix.

És probable que EI torni al nivell del 2014? Quina responsabilitat hi tenen els poders internacionals, en aquesta situació?
—Sí, és probable que EI torni al nivell del 2014; aquest risc és molt més alt a les regions desèrtiques i frontereres, que són fora del control de les forces de seguretat. I no parlo tan sols de la frontera amb Síria i les zones desèrtiques, sinó també de les regions desèrtiques de l’Irac. Les potències internacionals en són les responsables. Molts estats consideren que EI és un simple problema de seguretat. Naturalment, hi ha una qüestió de seguretat, però també una qüestió legal; tret que el problema dels mercenaris es resolgui legalment, aquest grup sempre serà molt perillós. I aquest risc no s’alleujarà si no és que les forces i els estats que donen suport als mercenaris d’EI es trobin obligats a deixar de protegir el terrorisme, començant per l’estat turc. Arran de l’operació Baghuz –la lluita que va assegurar la derrota d’EI el març del 2019–, alguns països han vingut al nord-est de Síria amb la intenció de traslladar els seus ciutadans entre els mercenaris. Van dir que serien jutjats al seu país. Van pensar que així s’acabaria EI. Però el problema és molt més complicat. No es pot resoldre simplement retornant determinades famílies i nens als seus països d’origen. De fet, quan EI va organitzar les matances, va cometre crims i es va apoderar de la major part de l’Irac i Síria, no era una organització formada per unes quantes persones. EI es va crear en el marc d’una organització general, lligada a un objectiu i una estratègia concrets. No va ser només un invent d’Abu Bakr Baghdadi i més individus. Per tant, si la resta dels estats continuen assumint la qüestió d’EI d’aquesta manera, en endavant serà un risc encara més gran.

Com heu dit, alguns estats i forces donen suport a EI i ja heu dit que l’estat turc n’és el principal patrocinador.
—Alguns països donen suport a EI. Però diem que l’estat turc no tan sols protegeix Estat Islàmic, sinó que també el dirigeix. I no fem propaganda; hi ha prou evidència d’això que acabo de dir. Quants anys fa que EI és a la frontera de l’estat turc? L’estat turc els va obrir les portes. L’estat turc i EI van intercanviar petroli a la frontera de Gire Spiko. Estat Islàmic va comerciar oficialment amb l’estat turc. Observeu, si no: encara avui, els mercenaris de Baghuz i els seus emirats viuen a les regions de Gire Spin i Serekaniye, ara ocupades per l’estat turc. Per això diem que l’estat turc és el que realment governa Estat Islàmic. L’estat turc, per exemple, va utilitzar ISIS com a eina per a atacar zones del nord i l’est de Síria. L’atac a la presó de Sina es va fer en un moment especialment significatiu: l’aniversari de l’atac d’Afrín [març del 2018]. Fa dos mesos, va fer una confessió Mihemmed Evdo Ewad, un dels caps dels mercenaris que són a les nostres mans, i va assenyalar que es preparaven uns plans entorn de la presó de Hesek. La propaganda de l’estat turc i d’Estat Islàmic coincideixen en una qüestió clau: la intenció de desestabilitzar les zones del nord i l’est de Síria. L’estat turc de vegades recorre a l’atac a pit descobert i de vegades indirectament, utilitzant Estat Islàmic. La comunitat internacional n’és conscient. Els EUA ho saben i la Unió Europea ho sap. I nosaltres també, després d’aquest atac, demostrarem amb alguns documents que l’estat turc hi era implicat.

La coalició internacional ha ajudat l’SDF en aquesta operació?
—Sí, les forces de la coalició internacional hi han donat suport militar, per via aèria. Però no n’hi ha prou. Inevitablement, cal tallar el suport a Estat Islàmic d’arrel. I amb això vull dir, per exemple, que cal castigar tots els estats que donen suport a aquest grup terrorista. Aquests mercenaris han de ser jutjats en un tribunal internacional. I aquest judici s’ha de fer al nostre territori, al nord-est de Síria, on EI va fer nombroses matances; milers de persones hi han estat decapitades, aquí; les seves víctimes i supervivents viuen aquí. I per això aquests mercenaris han de ser jutjats aquí. Cal fer justícia a tothom qui ha estat perjudicat per EI. Tanmateix, si molts països continuen considerant EI com una qüestió local, l’organització sempre tindrà l’oportunitat de reorganitzar-se. Si ho observeu bé, EI fa molta propaganda a les xarxes socials aquests dies. Diu que han pres la ciutat de Heseke i que tenen la presó a les seves mans. Aquesta propaganda tornarà a ser un greu problema per als estats europeus. Aquesta propaganda atraurà milers de persones i voldran unir-se a EI. També és molt probable que tornin a sorgir cèl·lules terroristes en alguns països europeus, perquè el seu esperit i la seva propaganda són molt potents. Instem els països europeus a no tractar aquesta qüestió com si fos un problema al nord i l’est de Síria i l’Irac. És un problema per a tothom. EI és molt perillós, tant per a la nostra regió com per al món sencer.

Estat Islàmic ressuscita al nord i l’est de Síria. També es revifa en més regions?
—Estat Islàmic no sols és present al nord i l’est de Síria. De fet, ara mateix, és molt més fort en algunes altres regions. EI és actiu en el 60% dels deserts de Síria, especialment Deir ez-Zor, Raqqa, Hema, Damasc, Khims i Siweda, com també als deserts de l’Irac. La ciutat de Rusafa, per exemple, situada al sud-est de Raqqa (capital triada per EI per al seu califat) i sota el control del govern de Damasc, més d’una vegada ha estat objectiu d’atacs d’EI. Fa uns quants dies, la regió va ser atacada i Rússia hi va respondre amb avions. També hi ha el risc que Estat Islàmic s’apoderi d’aquestes regions i després obri un corredor per les regions del nord-est de Síria. Malauradament, els governs de Damasc, Rússia i l’Irac no treballen de manera coordinada.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ al mes