L’excepcional cicló tropical Danielle: què hi ha de cert sobre la possible arribada de l’huracà al país?

  • S'ha creat en un indret excepcional i la tempesta ha guanyat força amb poc temps · El geògraf Àlex Sancliment i el meteoròleg Àlex Van Der Laan denuncien que s'ha publicat informació poc concisa sobre el fenomen

VilaWeb
Els recorreguts que pot emprendre l'huracà, expressat en les línies negres (fotografia: Tomer Burg - @burgwx)
Pol Baraza Curtichs
02.09.2022 - 20:50
Actualització: 07.09.2022 - 08:13

Aquests darrers dies, diversos mitjans de comunicació han omplert portades amb titulars alarmistes sobre un huracà que podria afectar la península ibèrica la setmana vinent, el primer de la temporada, segons que ha confirmat el Centre Nacional d’Huracans dels Estats Units. Tot prové d’un enfilall de Twitter del meteoròleg Juan Jesús González, de l’Agència de Meteorologia espanyola (AEMET), que informa que seria fruit del cicló tropical Danielle creat al nord de l’oceà Atlàntic. Explica que és una situació possible i que caldria parar-hi atenció, sense detallar l’impacte que tindria.

La publicació ha tingut molta repercussió. Un grapat de mitjans han corregut per ser els primers d’informar que un huracà podria trepitjar la península. Ara, González mateix els ha hagut de cridar l’atenció: “No vull que els piulets es recullin per crear una notícia amb un titular alarmista. L’objectiu és fer èmfasi en l’anomalia de l’esdeveniment atmosfèric”, diu.

No obstant això, què hi ha de cert en tot el que s’ha publicat? Ens hem de preocupar realment? L’huracà afectarà la península? El geògraf Àlex Sancliment i el meteoròleg Àlex Van Der Laan destaquen que el cicló s’ha desenvolupat en un indret excepcional i es caracteritza per ser imprevist. Conscients que el concepte “huracà” és cridaner, estan molests amb el paper dels mitjans, i consideren que la informació publicada és imprecisa, poc concisa i alarmant.

El Danielle, un cicló tropical carregat d’imprevisions

Els ciclons tropicals –coneguts també com a huracans, ciclons, tifons, tempestes tropicals o depressions tropicals, depenent de la força i la localització– són comuns al final de l’estiu. Tal com es desprèn del nom, es creen a la franja tropical, compresa en una latitud entre vint graus i trenta. Per tant, és un fenomen habitual aquesta època de l’any. Tanmateix, el Danielle presenta unes peculiaritats que han cridat l’atenció dels experts: s’ha creat en una latitud gens normal –38 graus–, la tempesta ha guanyat molta força en poques hores i la transició cap a huracà és brusca. L’origen és a prop de les Açores i ara per ara la previsió és que avanci cap al nord, en direcció a Grenlàndia.

La temporada d’huracans hauria d’haver començat fa temps, segons que explica Sancliment a VilaWeb: “Aquest mes d’agost és el primer en dècades sense huracans. Sempre n’hi ha, i enguany no se n’ha registrat cap.” Recorda que per formar-se un cicló tropical cal que l’aigua de la mar estigui, pel cap baix, a vint-i-sis graus centígrads: “Aleshores s’evapora i es creen núvols, i si hi ha unes condicions brusques, es creen tempestes i comencen a moure’s.” Explica que a l’Atlàntic Nord gairebé no s’assoleix mai aquesta temperatura, que si de cas s’acostumen a crear al Carib i emprenen aquesta direcció. Sens dubte, és un símptoma més dels efectes del canvi climàtic.

Van Der Laan pensa igual, i aporta alguns detalls més que ajuden a comprendre l’excepcionalitat: “Quan hi ha tempestes tropicals, els vents sostinguts són entre 68 i 118 quilòmetres per hora. Quan se superen, ja podem parlar d’huracà de nivell 1. Aquest ha arribat a 100 quilòmetres en gairebé sis hores, i la cosa normal hauria estat que hi arribés en 36.” Els models –l’estimació de l’evolució de les condicions meteorològiques a partir de dades de l’atmosfera– de les agències nord-americanes se centren en l’origen, però aquest cas és únic. “Sense referents, hi ha una gran incertesa“, diu.

La pregunta clau: com ens afectarà, tot plegat?

Arribats a aquest punt, cal preocupar-se? Els dos experts coincideixen que és molt poc probable que les conseqüències de l’huracà es notin a la península, malgrat que pot decantar-se cap a Europa. Encara més: descarten que l’huracà toqui terra. “Si arribés el cicló, faria una transició cap a borrasca, com les que tenim normalment, però segurament seria molt més profunda i forta, amb vent i pluja”, explica Sancliment.

Segons l’AEMET, la probabilitat que l’huracà arribi a l’estat espanyol és del 10%. Si finalment hi arribés, diu Van der Laan, hi hauria borrasques al nord-oest de la península, a Galícia. I afegeix que els Països Catalans –sobretot el País Valencià i el Principat– no cal que es preocupin. “No ho notarem. Si hi ha una transició i apareixen borrasques, fins i tot podria arribar alguna onada de calor, perquè les borrasques giren en el sentit contrari de les agulles del rellotge i farien arribar vents del nord d’Àfrica”, explica.

Com a conclusió, destaquen que aquesta vegada l’huracà no implicarà cap catàstrofe, però que caldrà parar atenció a aquesta mena de fenòmens, que seran com més anirà més comuns a causa del canvi climàtic.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor