L’excavació a la Roca dels Bous aporta noves restes de les ocupacions dels neandertals que hi van passar fa 60.000 anys

La porten a terme investigadors de la UAB i també hi participen estudiants d'universitats de l'Estat i d'altres països

VilaWeb
Arqueòleg excavant al jaciment de la Roca dels Bous, a Sant Llorenç de Montgai (fotografia: Salvador Miret/ACN)
ACN
19.08.2022 - 13:20

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La nova campanya d’excavacions a la Roca dels Bous, a Sant Llorenç de Montgai (la Noguera), posa el focus en les ocupacions més antigues d’aquest jaciment del Paleolític Mitjà. Els treballs se centren en les llars ocupades pels neandertals que hi van passar fa 60.000 anys. Les cendres conservades aporten informació als investigadors per conèixer aspectes com ara la vegetació del moment, el combustible que feien servir o els motius que els duien a encendre fogueres. La recerca la gestiona el Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEPArq-UAB). En aquesta edició, hi participen una dotzena d’estudiants de diferents universitats de l’Estat i d’altres països com ara França o Austràlia.

El jaciment de la Roca dels Bous és clau per a la investigació arqueològica per conèixer la forma de vida i les activitats que duien a terme els neandertals que van passar per la zona. Fa entre 50.000 i 60.000 anys, aquells homínids acostumaven a fer una parada en aquest abric, en transcurs del seu viatge entre el Pirineu i la plana de Lleida. Els particulars processos geològics que es donen a la cinglera han fet possible la preservació de nombroses empremtes d’aquestes visites dels neandertals.

La campanya d’excavacions de la Roca dels Bous va començar a principis d’agost i s’allargarà tot el mes. Està centrada a acabar la unitat arqueològica N14, que és la més alta, i també en unitats inferiors. A més de l’equip de la UAB, hi participen una dotzena d’estudiants de diferents universitats de l’estat espanyol i d’altres països. Enguany, hi ha diversos estudiants de la Universitat de Canberra (Austràlia).

Restes de les llars

Les troballes més destacades són restes de les llars. “Estem amb neandertals i l’habitual és que les llars no es conservin, sinó l’impacte tèrmic que han tingut sobre el sediment”, explica Rafael Mora, catedràtic de Prehistòria de la UAB. “La Roca dels Bous, però, té unes condicions especials de conservació per la seva ubicació i s’hi conserven, fins i tot, les cendres”, assenyala. I afegeix: “Apareixen les cendres de les llars, que és el primer que desapareix perquè s’ho emporta el vent, i també apareix l’impacte tèrmic, i després les llars, algunes de les quals estan plenes de tot el material que han utilitzat per a la combustió”.

Aquest fet permet als arqueòlegs poder conèixer aspectes com ara la vegetació d’aquell moment o el tipus de combustible que feien servir. També aporta informació en relació amb l’ús que feien de les llars: “Si només eren espais tèrmics per resguardar-se del fred de la nit o bé si eren llocs per transformar l’aliment, és a dir d’activitat quotidiana”.

A la Roca dels Bous no hi ha una ocupació estable sinó que diuen que són esdeveniments molt puntuals. “Els neandertals baixen pel riu Segre cap a la depressió central, en direcció a la plana de Lleida, i podien estar-s’hi un mes, una setmana o uns dies”, explica l’investigador de la UAB. “Trobem les restes d’aquelles ocupacions que queden d’aquelles temporalitats tan curtes i les llars se sobreposen les unes a les altres i indiquen els diferents moments d’ocupació”, afegeix Mora. Aquesta superposició, però, complica la tasca dels arqueòlegs.

Estudi dels estils de vida dels neandertals

L’objectiu principal del projecte d’investigació del CEPArq-UAB a la Roca dels Bous, jaciment declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), és l’estudi de la dinàmica de la població i els estils de vida de finals del Paleolític Mitjà, i augmentar el coneixement sobre les poblacions neandertals. Les excavacions que s’hi porten a terme d’ençà del 2001 i han permès identificar materials arqueològics característics dels neandertals, sobretot productes i estris de quarsita característics del període mosterià.

Les excavacions formen part d’un projecte més ampli en què treballa el CEPArq-UAB per conèixer el poblament durant el plistocè i holocè antic al Prepirineu català amb el qual s’intenten reconstruir les formes de vida dels neandertals en aquest territori. Se centra entre la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana i, a més de la Roca dels Bous, s’estudien altres jaciments com és el cas de la Cova Gran, a Santa Linya (Noguera), i l’Abric Pizarro, a Àger (Noguera).

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes