Europa reprèn l’ús del carbó per reduir la dependència energètica de Rússia

L'avenç lent en renovables pot reobrir el debat d'allargar la vida de les nuclears

VilaWeb
Redacció / ACN
03.07.2022 - 08:49
Actualització: 03.07.2022 - 12:22

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

En plena estratègia de descarbonització, alguns països europeus han anunciat, aquestes darreres setmanes, que reactivarien l’ús del carbó per generar electricitat i així reduir la dependència energètica de Rússia. Arran d’una implantació encara limitada de les renovables, Alemanya, Àustria i els Països Baixos han decidit de fer un pas que, si bé consideren necessari, també reconeixen que és dolorós. Als Països Catalans, de moment, l’estratègia es descarta, però els experts apunten que la crisi actual pot reobrir debats fins ara aparcats. En el cas català, implicaria de tornar a parlar sobre l’allargament de la vida de les nuclears, una font d’energia que ara mateix representa més del 50% de la generació elèctrica al país.

La por d’un possible tall de subministrament per part de Vladímir Putin, juntament amb els nous objectius fixats per la Unió Europea de tenir prou reserves de gas de cara a l’hivern vinent –almenys del 80% abans del primer de novembre– ha obligat a prendre mesures extraordinàries. A banda d’Alemanya, Àustria i els Països Baixos, més estats, com ara Grècia i Polònia, on el carbó encara representa una part important del mix energètic, també han optat per aquest camí.

Si bé reactivar l’ús del carbó ha guanyat adeptes, els experts consideren que la llista ja no es farà més llarga. Segons l’analista sènior del think tank Ember Sarah Brown, seria estrany que més països adoptessin una nova estratègia ara per ara, tenint en compte que fa mesos que saben que hi ha una amenaça real sobre un tall de subministrament. “A hores d’ara ja ho hauríem vist.”

En línia amb aquestes declaracions, l’estat espanyol no ha emès cap anunci en relació amb reactivar l’ús del carbó i manté els objectius de descarbonització, arrenglerats amb els de la Unió Europea. Segons els informes anuals publicats per Red Eléctrica sobre el sistema energètic espanyol, la potència instal·lada de carbó a l’estat espanyol l’any 2018 era de 10.030 MW, una xifra que a final del 2021 es va reduir a 3.764 MW. Així doncs, continua avançant en el tancament de les seves centrals, un procés que va començar el 2010 i que a Catalunya va propiciar l’apagada de la central tèrmica de Serchs a final del 2011.

No obstant això, el pes del carbó en el mix energètic a l’estat espanyol ha crescut aquest darrer exercici. El 2021, el carbó va generar un 1,9% de l’energia elèctrica, un percentatge que, el 2022, ha crescut fins al 3%. Si bé el tancament de les centrals avança, l’ús del carbó com a font d’energia ha registrat un petit repunt. L’exemple més clar és el de la central d’As Pontes (la Corunya), que a final del 2021 i en ple procés de desmantellament va tornar a cremar carbó per poder cobrir els pics de demanda d’energia durant l’hivern.

Ara, experts com l’investigador titular de l’Institut Ostrom, Roger Medina, reconeixen que la possibilitat que l’estat espanyol opti per la construcció d’una nova central de carbó és molt poc probable i tan sols passaria si hi hagués unes circumstàncies sostingudes durant un temps llarg que obliguessin a adoptar un canvi de posició radical.

Entre la descarbonització i assegurar el subministrament

Deixant de banda l’estratègia que empra cada país per reduir la dependència energètica de Rússia, és indubtable que tornar a fer ús del carbó suscita un debat. Ací, l’opinió de cadascú depèn de les seves preferències. “Ens ha de preocupar més accelerar la descarbonització o fer un parèntesi d’un any i mig perquè necessitem assegurar el subministrament?”, demana Medina.

Segons Brown, és vital que en situacions com aquestes prevalgui la transparència per part de la classe política. “És molt important d’explicar que són mesures d’emergència i que són temporals; […] hi ha un punt final i això ha de quedar clar”, insisteix. En aquest sentit, considera que, si es fixen terminis –tal com han fet Alemanya, Àustria o els Països Baixos– i l’estratègia es comunica correctament a la societat, no cal entrar en pànic pel retorn del carbó.

Lligada a aquesta qüestió, a més, destaca com és d’important avançar decididament cap a la transició energètica i no incloure el gas o la nuclear en el paquet d’energies netes. “Mentre la gent vegi que es fan més passos cap a l’eficiència energètica mitjançant les renovables, […] acceptarà mesures esporàdiques d’últim recurs”, opina.

El debat d’allargar la vida de les nuclears

Catalunya no té centrals de carbó, però bona part de la seva generació elèctrica prové de les centrals nuclears. El país disposa actualment de 3.000 MW de potència nuclear instal·lada, que genera més del 50% de l’electricitat catalana, per mitjà dels reactors d’Ascó I, Ascó II i Vandellòs II.

Els plans del govern ara per ara es mantenen, amb un calendari que preveu el tancament d’Ascó I el 2030, Ascó II el 2032 i Vandellòs II el 2035, d’acord amb la llei del canvi climàtic. A més, el desig de la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, és accelerar aquest tancament al 2027 amb l’impuls paral·lel del sector de les renovables, tal com ha dit unes quantes vegades.

Si bé l’estratègia del govern és ambiciosa –l’objectiu és que les renovables aportin un 50% d’electricitat l’any 2030 i un 100% l’any 2050–, els experts consultats consideren que la implantació d’energies verdes al país va lenta. “Ho hem vist en la forta oposició que té posar parcs d’energia eòlica flotants”, diu Medina.

En aquest sentit, apunta que, davant una situació en què la transició energètica no va prou de pressa, allargar la vida de les nuclears per assegurar el subministrament és un debat que ben segur es mantindrà sobre la taula. De fet, l’Agència Internacional d’Energia ha publicat aquesta mateixa setmana un informe sobre el paper que pot jugar l’energia nuclear en la transició energètica i a garantir el subministrament.

En l’apartat de recomanacions, la primera exposa que veu amb bons ulls un allargament de la vida de les nuclears per complementar les renovables, si operen sempre sota unes condicions de màxima seguretat.

Segons Medina, les altres alternatives que es presenten a Catalunya per continuar garantint el subministrament a llarg termini –a banda d’accelerar les renovables– dependrien d’importar energia d’uns altres territoris o bé de reduir el consum. La primera implicaria construir una xarxa més àmplia de connexions i no posaria solució a la dependència energètica, mentre que la segona és una possibilitat que, ara per ara, considera poc realista.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes