La gentrificació que viuen alguns barris de Barcelona no transforma únicament la composició social del veïnat. També arriba a les escoles i n’altera tant la composició social com l’orientació pedagògica. Segons un estudi recent, aquest fenomen té lloc, sobretot, als barris populars on ha augmentat la població dels anomenats expats, immigrants de països amb renda alta. L’estudi detalla els efectes de la gentrificació en els centres educatius de Barcelona.

L’article “Una aproximació a la gentrificació escolar a Barcelona: mecanismes i implicacions per a la política pública” –signat per Marcel Pagès (Universitat de Barcelona), Andreu Termes (Institut Metròpoli) i Xavier Bonal (Universitat Autònoma de Barcelona), dins el projecte GENTRED coordinat per la UAB– analitza com la gentrificació afecta les desigualtats educatives de la ciutat.

Un fenomen poc estudiat fins ara

Històricament, la relació entre gentrificació i processos escolars havia tingut poca atenció, en contrast amb la recerca de caràcter econòmic, social i urbanístic. L’article mostra que la gentrificació escolar és un fenomen específic, amb dinàmiques pròpies en què interactuen famílies, escoles i administracions públiques, i no pas una conseqüència mecànica dels canvis dels barris.

Barcelona presenta un cas singular on la turistificació, els moviments migratoris i una transformació accelerada del mercat de l’habitatge han modificat de soca-rel la composició de molts barris. Aquestes dinàmiques canviants han repercutit directament en les escoles, tant en els perfils familiars i les expectatives educatives com en la participació i la reputació social dels centres. Tot plegat acaba alterant les dinàmiques d’elecció de centre.

La gentrificació escolar té lloc quan famílies amb un capital econòmic i cultural elevat –generalment provinents de països de rendes altes– arriben a escoles que fins fa poc escolaritzaven sobretot alumnat de classes populars o d’origen estranger. Això acaba transformant la cultura escolar i crea nous desplaçaments, simbòlics i materials. “La gentrificació escolar té una dimensió profundament contradictòria. Pot representar riscos evidents de desplaçament, colonització cultural i pèrdua de centralitat de les famílies més vulnerables dins l’escola. Però també pot obrir oportunitats per a reduir la segregació si s’hi activen les polítiques necessàries”, afirmen els autors.

Els set mecanismes de la gentrificació escolar

L’estudi identifica set mecanismes decisius en el desplegament de la gentrificació escolar a Barcelona. A partir d’un treball de camp extens, descriu patrons de comportament i relació que reconfiguren les comunitats educatives.

Entre els factors detectats, l’estudi destaca: les estratègies de competició entre escoles per a captar determinats perfils de famílies, la legitimació del canvi mitjançant discursos pro-diversitat i de renovació pedagògica, l’ús de codis simbòlics i escolars que connecten millor amb famílies “gentrificadores” (de classe mitjana i amb estudis superiors), la tendència de les famílies a relacionar-se i escolaritzar-se amb persones i grups afins (“homofília social”), la disposició pro-equitat d’algunes famílies progressistes que opten per escoles diverses però que volen controlar el “risc” i, finalment, la construcció de relats morals que justifiquen certes tries educatives sense veure-les excloents.

L’estudi subratlla que la gentrificació escolar no s’origina en una voluntat explícita d’exclusió, sinó que sovint deriva de decisions quotidianes acumulades de famílies i centres. Totes aquestes decisions, sumades, acaben creant noves formes de segregació i desigualtat.

Reputació, recursos i segregació

Entre els efectes, els investigadors apunten que la gentrificació escolar pot aportar millores en la reputació externa dels centres, més recursos i renovació pedagògica, i transformar centres estigmatitzats. Però tot plegat també té perills clars per a l’equitat educativa: marginació involuntària de famílies amb menys capital cultural, sobrerepresentació d’uns perfils socials determinats en els espais de participació i exclusió d’uns altres, i una reclassificació simbòlica dels centres escolars.

Els autors alerten que, sense una intervenció pública decidida, la gentrificació urbana pot reforçar desigualtats educatives i territorials ja existents. Xavier Bonal, investigador principal del projecte, posa l’accent en la necessitat de coordinar una agenda de política pública multisectorial: “La recerca duta a terme pel projecte GENTRED demostra que la gentrificació escolar ha d’incorporar-se com una qüestió central en l’agenda de les polítiques educatives i de planificació escolar. Necessitem polítiques urbanes orientades a l’equitat educativa, i polítiques educatives que incorporin la justícia territorial.”

L’estudi tanca amb una crida clara: cal incloure la dimensió educativa en les polítiques urbanes i, alhora, la dimensió territorial dins les polítiques educatives. Segons els autors, la gentrificació escolar no es pot combatre amb solucions simples ni aïllades, sinó amb polítiques contextuals i coordinades, que abastin la planificació urbanística, la política d’habitatge i també la planificació escolar específica.

Més enllà de l’educació: mesures urbanes i recomanacions escolars

Entre les polítiques públiques d’urbanisme i habitatge per a fer front a la segregació i la gentrificació urbana, l’estudi proposa accions sobre els usos del sòl –com ara, l’expropiació de sòl urbanitzable–, la rehabilitació del parc d’habitatge, la promoció del lloguer social i la regulació del lloguer turístic.

En l’àmbit escolar, les principals recomanacions impliquen reduir la sobreoferta de places, revisar els sistemes de zonificació, reforçar els criteris de proximitat i impulsar polítiques de cohesió escolar. A més, proposen de donar suport als processos comunitaris i a la participació amb una perspectiva inclusiva i d’equitat, i desenvolupar estratègies pedagògiques que afavoreixin la convivència, la cohesió i la integració més enllà de la simple coexistència dins els centres.

Els autors conclouen que la principal lliçó és clara: “Les desigualtats urbanes i les desigualtats educatives es retroalimenten.” Per això, defensen d’incorporar l’equitat educativa com a principi rector de les polítiques urbanes i la justícia territorial com a component bàsic de les polítiques educatives.