Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

El governador civil de Tarragona, el dia de la inauguració del monument, el 1966: ‘L’hem alçat en estructura metàl·lica de ferro, dedicat el primer element a perpetuar el reconeixement que, en justícia, us deu el poble espanyol, plasmant-lo en l’àliga que amb la gran envergadura de les ales es dirigeix a una riba i una altra i sosté amb les urpes el Víctor del Caudillo de la croada i de la pau d’Espanya. […] El segon element materialitzat és la Creu de Sant Jaume, l’homenatge fervorós i sincer al nostre exèrcit, al de la croada i al d’avui. Al capdamunt, una figura de combatent alça els braços al cel, sostenint un llumener a manera de far […]. Recull els sentiments i els anhels dels homes que, en l’exèrcit victoriós, proclamaren aleshores i proclamen cada dia la seva ferma adhesió al Caudillo, la seva plena identificació amb l’exèrcit, que si un dia li calgués novament, els tindria formant, acompanyat dels seus fills i fins i tot dels seus néts.’

Aquesta setmana es farà la descatalogació del monument franquista que s’aixeca al mig del riu Ebre al pas per Tortosa, un tràmit que, segons que es preveu, serà el preàmbul perquè es retiri definitivament. Ara la Comissió per la Retirada dels Símbols Franquistes demana al Departament de Justícia una data per a fer, finalment, efectiva la retirada del monument feixista de dimensions més grans a Catalunya. Hem parlat a la vora del riu Ebre amb Ester Baiges Miró, representant d’aquesta comissió, creada l’any 2008.

—Què significa el monument que veiem ací davant?
—És la vergonya monumental que tenim a Tortosa. La tenim a Tortosa però no és de Tortosa. La tenim clavada al mig del riu. Va ser inaugurada l’any 1966 pel dictador. Es va col·locar aquí intentant celebrar els vint-i-cinc anys de pau, i ja sabem quina pau va ser la dictadura. Tants anys després encara ho tenim aquí!

—Han passat cinquanta-quatre anys des de la inauguració del monument. I quaranta-cinc de la mort de Franco. Quan comencen les mobilitzacions o accions per a demanar que es retiri?
—Quan mor el dictador ja es comencen a fer iniciatives de ciutadans. Concretament, l’any 1984, ho intenta el Departament de Cultura, anys més tard el Moviment Comunista de Catalunya (MCC) va presentar una moció a l’ajuntament que es va perdre, perquè en aquell moment el vot qualitatiu de l’alcalde convergent Vicent Beguer va evitar-ne la retirada. L’any 2008-2009 neix la Comissió per la Retirada dels Símbols Franquistes a Tortosa, impulsada pel Casal Popular Panxampla.

—Coincideix amb la llei de memòria històrica del 2007.
—Sí. Per decisió política a molts llocs s’havien anat retirant, però aquí no. De fet, ja sabem que a Tortosa ha costat molt que els ciutadans participessin i es comencés a tenir una mirada més democràtica. Els diversos governs municipals no s’hi havien atrevit. I aquesta llei estatal del 2007 es va crear per facilitar als ajuntaments la decisió o la valentia de tirar-ho endavant. Però aquí, no es van moure fitxes.

—Quins eren els arguments per a mantenir-lo?
—Que no hi havia un clam dels ciutadans i que ja s’havia retirat tota la simbologia franquista de la ciutat.

—La retirada de noms de places o de barris va arribar després de crear la comissió.
—Hem intentat fer pedagogia. Obrir una capsa que aquí era difícil d’obrir. Dotze anys després de crear la comissió veiem que la situació és diferent. Es va canviar el nom del barri del 13 de Gener –data que recorda la caiguda de Tortosa a les mans de les tropes de Franco– i es va canviar el nom de l’institut i la plaça Joaquim Bau, que era l’alcalde que havia format part del govern franquista i havia estat en contra del govern democràtic de la República. No es mereixia portar el nom d’un espai de trobada i d’un centre educatiu.

Per què va ser més fàcil de retirar aquesta simbologia que no el monument?
—Crec que pel fals discurs que s’ha anat difonent que aquest monument ja formava part de la idiosincràsia i del paisatge urbà de Tortosa. Nosaltres argumentàvem que era una vergonya que Tortosa fos representada per un monument franquista. Ni que fos un monument interessant artísticament, allò que simbolitza ha de passar per sobre.

I els partits d’esquerres a l’ajuntament, per què no van ser més insistents?
—Per por de perdre vots. Ara hi ha molts partits partidaris de retirar-lo, però durant molts anys van fer un pas enrere, com és el cas del PSC o Iniciativa.

El 2016 es va fer una consulta ciutadana, que van guanyar els partidaris de mantenir-lo per un 68,36% dels vots.
—Aquesta consulta també la vam considerar un disbarat, perquè el feixisme no es pot consultar. Els partits van caure tots en la trampa, excepte la CUP.

La posició de l’ajuntament governat pel PDECat ha estat desmarcar-se de la polèmica dient que no tenien competència jurídica sobre el monument, perquè la competència era de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE).
—És clar, si diuen que no tenen competències: per què van fer la consulta? A la política, moltes vegades assumir un error costa. És cert que hi ha hagut uns anys en què a la comissió hem estat més aturats, perquè si no canviava la composició política de l’ajuntament, era com donar-te el cap a la paret.

No fa gaires anys que el debat comença a obrir-se a la resta de Catalunya.
—Sí, és que és el monument franquista més gran de Catalunya. És com si fos el Valle de los Caídos, per la magnitud que té. Aquí sempre s’han ofès molt pel fet de dir que no han de venir els de fora a dir-nos què n’hem de fer, del monument. Però també és veritat que hi ha partits, com ara ERC o el PSC, que a la resta de Catalunya tenien un discurs i aquí n’han tingut un altre.

El procés independentista ha significat un revulsiu també per a fer memòria històrica.
—Sí, des del Primer d’Octubre, la majoria de partits d’esquerres o sobiranistes perceben que aquest monument no és pertinent. I ara ja pensen que anar a favor de la retirada no els passarà factura electoral. També el PSOE, ara que són al govern, s’ha implicat en la retirada de la simbologia franquista, com va ser el cas de l’exhumació del dictador. A la comissió celebrem molt aquest moment i estem molt contents, perquè sabem que Tortosa fa dotze anys era molt verda per emprendre aquest debat. Recordo que en el moment de la consulta volíem anar a un parell d’instituts a fer una xarrada i no ens ho van permetre.

Dieu que el 2008 era massa aviat?
—Bé, ja fèiem tard. Perquè ja feia més de trenta-cinc anys de la mort de Franco. Tortosa era una ciutat roja i progressista però va ser molt castigada per la guerra i la dictadura i va haver-hi molt caciquisme. També és cert que ha estat una ciutat amb molt de poder de l’Església. Crec que un moment clau d’aquest desvetllament de la ciutadania de l’Ebre és la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) que va lluitar contra el transvasament. De fet, la defensa de l’Ebre també inclou la retirada del monument. Perquè que Tortosa i el territori s’alliberin del monument serà un pas de maduresa democràtica important. Si hem arribat a aquest moment, és gràcies a persones, entitats i associacions que han demanat la retirada dels símbols franquistes, no tan sols a Tortosa, sinó arreu.

Fins que no arriben les lluites pel riu no comença una etapa realment democràtica i de participació ciutadana en els moviments socials a l’Ebre?
—Sí, podríem dir que la suposada transició aquí no arriba fins que la gent no es desperta amb la Plataforma en Defensa de l’Ebre, que ja venia d’anys enrere amb la coordinadora antitransvasament. Era una societat que vivia amb molta por i en silenci. Sí que hi havia veus progressistes, evidentment, però no amb la força que després vam tenir amb la PDE. Gràcies a aquests grups ha pogut esclatar això de després. Tot suma.

La retirada també serà un moment important per a demanar-se què va significar la guerra i la dictadura?
—Nosaltres no diem retirem-ho i oblidem-ho. Fem una cosa rigorosa. Demanem un centre d’interpretació de la batalla de l’Ebre a Tortosa, dins el COMEBE. Cal un espai per a fer memòria històrica. Ara demanem al departament una data de retirada. No podem deixar passar més temps.

Fa uns quants dies es va llançar un artefacte explosiu que va incendiar la base del monument.
—Sí, i jo me’n vaig alegrar. Perquè cal que se sàpiga que aquí al monument hi ha hagut concentracions feixistes amb la mà alçada. El feixisme va a l’alça i correm el risc que Tortosa es converteixi en un punt de turisme feixista.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.