24.04.2026 - 09:02
|
Actualització: 24.04.2026 - 10:16
Un correu intern del Pentàgon insinua que els Estats Units penalitzaran aliats de l’OTAN que consideren que no han donat suport a les seves operacions militars en la guerra amb l’Iran, segons que ha explicat un funcionari nord-americà a Reuters. Entre les opcions hi ha la suspensió d’Espanya de l’Aliança Atlàntica i la revisió de la posició nord-americana sobre la sobirania britànica de les illes Malvines.
El document, que expressa frustració per la negativa o la reticència d’alguns aliats a concedir accés, bases i drets de sobrevol –allò que es coneix com a ABO– durant el conflicte amb l’Iran, evidencia que aquests drets són “el mínim imprescindible” dins l’OTAN, segons el funcionari. Les opcions es debaten en les altes esferes del Pentàgon.
Una altra de les mesures que s’hi esmenten és apartar països considerats “difícils” de càrrecs importants a l’aliança. El president nord-americà, Donald Trump, ha criticat durament els aliats que no han enviat forces navals per ajudar a reobrir l’estret d’Ormuz, tancat al trànsit marítim arran de la guerra amb l’Iran.
Trump també ha dit que estudiava de sortir de l’OTAN, tot i que el correu intern no recull aquesta opció ni tampoc el tancament de bases als països europeus. El funcionari no ha volgut precisar si es preveu una reducció de tropes nord-americanes a Europa.
Sánchez defensa la col·laboració espanyola amb l’OTAN
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reaccionat a la filtració i ha defensat la “col·laboració absoluta” amb els aliats. N’ha parlat a l’arribada a la cimera informal de la Unió Europea a Nicòsia (Xipre) i ha subratllat que la col·laboració es feia “en el marc legal internacional”: “No hi ha debat, complim totes les obligacions.”
Segons fonts presents al sopar de dijous dels líders europeus, hi van parlar de la “crisi causada per la guerra il·legal” i Sánchez va dir que les accions demostraven “el fracàs de la força bruta”.
Els EUA lamenten la manca de resposta dels aliats
El portaveu del Pentàgon, Kingsley Wilson, ha lamentat que, malgrat els esforços nord-americans, els aliats “no han estat a l’altura”. Ha dit que el Departament de Defensa elaborava opcions perquè el president disposi d’eines per a fer que els aliats assumeixin responsabilitats.
La guerra entre els Estats Units i Israel contra l’Iran ha obert interrogants sobre el futur de l’OTAN i ha accentuat la preocupació que Washington no defensi Europa en cas d’atac, segons que apunten analistes i diplomàtics. Tant el Regne Unit com França han sostingut que participar en el blocatge naval equivaldria a entrar obertament en la guerra, però afirmen que garantirien la seguretat de l’estret una vegad s’hi acordi un alto-el-foc estable o quan s’acabi el conflicte.
Càrregues contra Espanya per la negativa a accedir als requisits militars
L’administració Trump insisteix que l’OTAN no pot ser una relació unilateral i, segons el document intern, critica especialment Espanya per haver refusat de permetre l’ús de bases i l’espai aeri per a atacar l’Iran. Els EUA mantenen dues bases militars clau al país: la base naval de Rota i la base aèria de Morón.
Les mesures estudiades pretenen d’enviar un missatge clar als aliats europeus i limitar allò que es considera una “sensació de dret adquirit”. La suspensió d’Espanya tindria un impacte militar limitat, però un valor simbòlic fort, segons el document filtrat.
El memoràndum també proposa de reconsiderar el suport diplomàtic als territoris d’ultramar administrats per aliats, com ara les illes Malvines, sota administració britànica i reclamades per l’Argentina. El 1982, tots dos països es van enfrontar en una guerra breu, que es va tancar amb la rendició argentina.
Trump ha criticat reiteradament el primer ministre britànic, Keir Starmer, per la poca implicació del Regne Unit en la guerra de l’Iran. Inicialment, el Regne Unit va refusar de permetre atacs des de bases britàniques, però més tard va autoritzar missions defensives per a protegir la població nacional davant represàlies iranianes.
El secretari de la Guerra nord-americà, Pete Hegseth, ha remarcat que el conflicte evidenciava tensions internes dins l’Aliança Atlàntica i ha recordat que, tot i que l’Iran no podia arribar al territori dels Estats Units amb míssils de llarg abast, sí que pot arribar fins a Europa. Hegseth ha qüestionat el compromís d’alguns aliats: “No tens gaire aliança si hi ha països que no estan disposats a ser al teu costat quan ho necessites.”
