Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Espanya va rebre ahir una estirada d’orelles a l’Examen Periòdic Universal (EPU) del Consell dels Drets Humans de Nacions Unides. Una vintena d’estats –Alemanya, Itàlia, Suïssa, Bèlgica, els Països Baixos, Islàndia, Canadà, Luxemburg, els Estats Units, la República Txeca, Xipre, Colòmbia, Costa Rica, Mèxic, el Japó, Veneçuela, Rússia, l’Iran, Ghana i l’Irac– van retreure a Espanya les mesures repressives contra els ciutadans, especialment les restriccions dels drets de llibertat d’expressió, manifestació i reunió. En total, 117 estats van fer preguntes i recomanacions a l’estat espanyol.

Ara el Consell de Drets Humans de l’ONU farà un informe recollint totes les aportacions. Probablement, aquestes recomanacions no arribaran fins al juny. El govern espanyol no està obligat a acceptar-les ni a prendre mesures. Tanmateix, la importància de l’EPU és cabdal per a l’opinió internacional i pel prestigi i la imatge d’Espanya, ja malmesa aquests darrers anys.

Espanya, sotmesa a un examen sobre l’incompliment
dels drets humans a les Nacions Unides

L’EPU es fa cada cinc anys per avaluar el grau de compliment dels drets humans dels estats membres de l’ONU. Les organitzacions internacionals poden presentar els anomenats ‘informes ombra’ perquè els estats facin preguntes a la delegació espanyola. Enguany, se n’han presentat 89 sobre les vulneracions d’Espanya, tres vegades més que l’EPU del 2015 (27) i sis vegades més que el 2010.

La delegació espanyola va esquivar les crítiques sobre les violacions de drets fonamentals i les preguntes sobre detencions arbitràries, els empresonaments amb incomunicació i tortura i totes les referències al cas català. L’encarregat de defensar la posició espanyola va ser Fernando Valenzuela Marzo, secretari d’estat d’Afers Estrangers espanyol. Va explicar que les lleis espanyoles garantien els drets de reunió i manifestació i va negar que la llei mordassa vulnerés la llibertat d’expressió.

Catalunya, el franquisme i la llei mordassa

‘Hi ha preocupació de l’ONU i la comunitat internacional sobre la vulneració de drets humans a l’estat espanyol’, va valorar l’advocat Olivier Peter, de l’equip de defensa de Jordi Cuixart, després de l’EPU. I és que els estats del Consell de Drets Humans de l’ONU havien posat l’accent en la pervivència del franquisme, la llei mordassa i la situació de Catalunya.

Espanya va rebre una allau de recomanacions respecte de la violència policíaca, el risc del dret de llibertat d’expressió i també del dret de manifestació. En total, 117 estats –de 192 que podien fer-ho– van intervenir a l’EPU, formulant preguntes al representant espanyol i emetent recomanacions. L’ANC, que hi va assistir, va dir que s’havien constatat vulneracions de drets fonamentals, civils i polítics.

Els Estats Units i Alemanya van posat l’accent en la llei mordassa i van instar Espanya a garantir els drets de la ciutadania. A banda de la violència policíaca denunciada per l’Irac, Rússia i Itàlia, la majoria d’estats van insistir en la protecció dels drets de llibertat d’expressió i reunió, a més de les crítiques per l’abús de la detenció amb règim d’incomunicació, com van fer Àustria, la República Txeca, Suïssa, Països Baixos i Malta. El Canadà, Islàndia, Suècia i Suïssa van expressar preocupació per la llei mordassa i van demanar un canvi de legislació. Aquesta llei és un dels punts més polèmics i que ja va suscitar crítiques a l’EPU del 2015, quan el govern de Mariano Rajoy encara no l’havia aprovada. Els Estats Units van centrar la intervenció en la defensa de la llibertat de premsa i l’obligació d’Espanya de protegir els periodistes en l’exercici de la seva feina. Finalment, Armènia va exigir una investigació pel que fa a l’existència de crims d’odi a l’estat espanyol.

Tanmateix, els estats més durs amb Espanya van ser Bèlgica, el Japó i Suïssa. Tant els belgues com els japonesos van demanar quin era el seguiment que l’estat espanyol donaria a les resolucions del Grup de Treball de Detencions Arbitràries, que exigia l’alliberament dels presos polítics i en denunciava l’arbitrarietat de l’empresonament, mentre que Suïssa i França van renyar Espanya per no haver fet net amb el franquisme. Veneçuela va fer una referència directa a Catalunya i va instar Espanya a trobar una solució política al conflicte per mitjà del diàleg.

Vegeu els vídeos de les intervencions dels representants de Bèlgica, els Estats Units, Suïssa, el Japó, Mèxic i Veneçuela.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.