Robert L. Strayer

Aquesta setmana el Mobile World Congress de Barcelona ha estat l’escenari, també, de complicades maniobres geopolítiques. En el centre del debat hi ha hagut la gran polèmica entre el fabricant xinès Huawei i els governs occidentals, especialment els Estats Units, pel desplegament de la xarxa de telefonia 5G. Els periodistes van demanar per aquesta qüestió al rei i al president d’Espanya durant la visita a la Fira de Barcelona, però van optar per no respondre-hi.

Recentment l’estat espanyol ha arribat a un acord amb aquesta empresa perquè desplegui la xarxa 5G al seu territori. De fet,  ja hi fa funcionar unes trenta antenes, capacitades per a desenvolupar una xarxa d’internet mòbil que pot arribar a deu gigues per segon. Ara, els Estats Units i la Unió Europea hi han expressat el seu temor, car sospiten que la Xina la pot fer servir per a espiar qualsevol cosa. Washington ha aturat el llançament del 5G als Estats Units, citant la legislació xinesa que exigeix que les empreses cooperin amb l’estat, cosa que fa témer que les xarxes 5G de Huawei a l’estranger puguin ser utilitzades com un cavall de Troia per a espiar els rivals.

Dimarts passat, a Barcelona, el sots-secretari de Política Cibernètica del Departament d’Estat dels Estats Units, Robert L. Strayer, va insistir als seus aliats i la Unió Europea que fessin igual: ‘Continuarem treballant amb aquests governs i els reguladors d’aquests països per educar-los sobre allò que sabem i per continuar compartint les millors pràctiques sobre la manera com podem passar amb èxit a la pròxima generació de tecnologia.’ A més, en una conversa amb periodistes Strayer va expressar la seva preocupació pel pas d’Espanya. De fet, va viatjar a Barcelona al capdavant d’una delegació de deu alts càrrecs del govern dels Estats Units. Si això no fos prou, el Secretari d’Estat dels EUA, Mike Pompeo, va reforçar la posició de Strayer, amb aquest piulet: ‘Amb la revolució 5G, la seguretat de les xarxes de comunicació és encara més crítica per a la seguretat nacional dels Estats Units i dels nostres socis i aliats. Hem d’assegurar la seguretat de l’equipament 5G limitant l’accés i el control dels règims autoritaris sobre les nostres xarxes.’

Preocupació pel possible espionatge xinès mitjançant Huawei

La companyia de telecomunicacions xinesa Huawei és sota vigilància a tot el món per la preocupació que els seus estrets vincles amb el govern xinès siguin una amenaça per a la seguretat nacional dels Estats Units, els països de la Unió Europea i tants més. Huawei, que nega totes les acusacions, és el proveïdor mundial més importants d’equips de telecomunicacions i és situat en una posició que li permetria de dominar el mercat de la distribució del 5G. Però les seves esperances estan amenaçades pel fet que governs de tot el món li restringeixen les perspectives i fins i tot li prohibeixen d’operar en algunes zones.

Cap empresa xinesa és totalment independent del seu govern, que es reserva per llei el dret d’exigir-los que ajudin a recopilar informació. Això ha fet aixecar les principals sospites. A banda, Huawei és més estretament vinculat al govern que moltes altres empreses: El fundador, Ren Zhengfei, és un antic tecnòleg de l’Exèrcit Popular d’Alliberament. Ja l’any 2003, l’empresa va ser acusada d’haver robat propietat intel·lectual, fins i tot del fabricant de maquinari de xarxa Cisco, amb seu als Estats Units. Cisco i Huawei van arribar a un acord extrajudicial, però el gegant xinès també ha estat acusat d’haver robat la propietat intel·lectual de més empreses i d’haver violat les sancions econòmiques internacionals.

Al llarg del 2018, tot un seguit de successos van fer evident el nivell suspicàcia dels serveis d’intel·ligència de la comunitat internacional, i la pressió sobre la companyia va créixer. Ara fa un any els caps de sis agències d’intel·ligència dels Estats Units van dir a un comitè del senat que no confiaven en Huawei ni en el seu rival ZTE, que també té seu a la Xina. També van afirmar  que recomanaven als nord-americans de no fer servir els telèfons intel·ligents ni equips de l’empresa. Mesos després, els caps de les agències d’espionatge dels Estats Units, el Canadà, el Regne Unit, Austràlia i Nova Zelanda es van reunir per compartir la preocupació pel fet que els equips d’Huawei operessin als seus països i governs.

Poc després, el laboratori del govern del Regne Unit creat específicament per a avaluar el maquinari i el programari de Huawei va informar que havia trobat ‘defectes’ en els seus processos d’enginyeria que augmentaven els riscs de seguretat. L’empresa va acceptar de gastar 2.000 milions d’euros per abordar-los. A mitjan d’agost de l’any passat, el Congrés dels Estats Units va aprovar –i el president Donald Trump la va signar– una llei que prohibeix específicament a les agències del govern d’Estats Units de comprar o utilitzar productes de telecomunicacions i vigilància d’empreses xineses com ZTE i Huawei, ambdues mencionades de manera específica al text legal.

Una setmana després, Austràlia va anunciar una mesura semblant, que prohibia a les empreses ‘que puguin estar subjectes a instruccions extrajudicials d’un govern estranger’ de subministrar equips per al desplegament nacional del 5G. No hi cita específicament les empreses sospitoses, però Huawei va criticar la decisió com a política i basada en ‘prejudicis ideològics’. A final de novembre, l’agència d’intel·ligència de Nova Zelanda també els va prohibir de participar en el desenvolupament 5G al territori, al·legant ‘riscs significatius per a la seguretat nacional’.

Al Canadà, on les empreses de telecomunicacions en fan servir àmpliament els equips, el govern discuteix una possible prohibició. Al desembre, la policia canadenca en va arrestar la vice-presidenta, Meng Wanzhou, com a resultat d’una acusació dels Estats Units d’haver violat les sancions internacionals contra l’Iran. La Xina va amenaçar el Canadà amb ‘greus conseqüències’ si no era alliberada immediatament. Ara és en llibertat sota fiança amb procediments d’extradició pendents. Dies després, l’empresa privada que domina les telecomunicacions del Regne Unit, BT Group, va anunciar que retiraria els equips Huawei de les seves xarxes mòbils existents i que no n’utilitzaria la tecnologia en futurs sistemes mòbils.

A començament de desembre el Japó també va anunciar que era a punt de prohibir a Huawei i ZTE el desplegament de les xarxes 5G. A mitjan del mateix mes, l’empresa francesa de telecomunicacions Orange, abans coneguda per France Telecom, va anunciar que no faria servir equips Huawei per a la seva xarxa 5G i l’alemanya Deutsche Telekom va dir que revisaria les preocupacions de seguretat sobre els equips Huawei. El 17 de desembre les autoritats txeques van advertir els ciutadans contra l’ús d’equips d’aquesta empresa per motius de seguretat. A mitjan de gener, el govern polonès en va arrestar un empleat acusat d’espionatge.

En el gest fins ara més contundent de la Unió Europea, el Comissari Europeu per al Mercat Únic Digital, Andrus Ansip, va dir a començament d’any que la Unió estava molt preocupada per la possibilitat que Huawei fos emprada per la Xina com a instrument per a espiar-los. Va remarcar que, mitjançant la xarxa 5G, funcionarà l’anomenada ‘internet de les coses’. Això permetria a la Xina d’interferir en el funcionament normal dels transports, per exemple, si amb d’Huawei hi tenia accés, com defensen les agències d’espionatge.

 

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb