Mossos

TEMA DEL DIA
Resolució. El parlament va aprovar al darrer debat de política general una resolució demanant la retirada de la Guàrdia Civil de Catalunya perquè és una policia de caràcter polític abocada a perseguir determinats col·lectius polítics i socials. La resolució va ser aprovada amb els vots de Junts per Catalunya, ERC i la CUP. La reacció del govern espanyol va ser recórrer contra aquesta resolució al Tribunal Constitucional, tot i no tenir valor jurídic ni cap possibilitat de ser efectiva. El recurs és una nova violació de la sobirania del Parlament de Catalunya, perquè no fa sinó censurar el debat polític de la cambra.

Després del recurs, el govern espanyol ha decidit d’enviar 350 guàrdies civils més a Catalunya amb l’excusa de les mobilitzacions contra la sentència del Tribunal Suprem espanyol. S’afegeixen als 500 policies espanyols antiavalots que va traslladar amb l’excusa del segon aniversari del Primer d’Octubre i que van resultar completament innecessaris. El govern del PSOE repeteix l’operació ‘Piolín’ del PP, amb més elegància però amb la mateixa finalitat. L’enviament serà gradual i pot arribar a 1.300 agents. L’objectiu és crear un clima de por per frenar les mobilitzacions contra la sentència. I si no ho aconsegueixen, reprimir-les sense miraments, com van fer al referèndum de l’1-O.

Tot això passa en un context en què suposadament els Mossos d’Esquadra tenen les competències exclusives en ordre públic. La tramesa de forces de seguretat de l’estat espanyol a Catalunya amb funcions repressives vulnera el marc legal vigent i és un nou menyspreu a la policia catalana. Els qui demanen a l’independentisme que acati el marc legal i que preservi les institucions del conflicte són els primers a atiar aquest conflicte i a vulnerar el marc legal. Amb aquesta decisió es demostra que Espanya encara no confia en els Mossos, malgrat els gests de genuflexió que ha fet una part de la cúpula policíaca catalana durant aquests dos anys per esquivar o mitigar la repressió judicial.

La decisió del govern espanyol ha estat resposta per la portaveu del govern, Meritxell Budó, que ha assegurat que els contingents policíacs espanyols no són necessaris. Però gairebé a la mateixa hora es reunien a Barcelona els comandaments dels Mossos d’Esquadra, la policia espanyola, la Guàrdia Civil, el Departament d’Interior i el Ministeri d’Interior espanyol per coordinar la resposta a la sentència i han acordat de crear un comandament únic. En aquest comandament del dispositiu hi haurà el director general de la Policia, el director del Gabinet d’Estudis i Coordinació del ministeri espanyol, els Mossos, la Guàrdia Civil i la policia espanyola. A diferència del dia del referèndum, la coordinació la farà la cúpula de Mossos i no la secretaria d’estat. En teoria la Guàrdia Civil i la policia espanyola només vénen a protegir instal·lacions estatals, però és un argument poc creïble. Els grups de reserva i seguretat (GRS) de la Guàrdia Civil no són una unitat de vigilància, sinó d’intervenció, i les Unitats d’Intervenció Policíaca (UIP) i de les Unitats de Prevenció i Reacció (UPR) de la policia espanyola tampoc. Són unitats per a reprimir.

Quan encara no s’han pogut delimitar les responsabilitats judicials de les actuacions violentes de la policia espanyola l’1-O, acceptar un augment de les forces de seguretat de l’estat és una irresponsabilitat del punt de vista policíac i un error del punt de vista polític. És probable que el marc autonòmic no permeti a la conselleria d’Interior d’evitar-ho, però acceptar-ho com un acte de normalitat institucional apel·lant a la coordinació és difícilment comprensible. No es pot votar al parlament l’expulsió de Catalunya de la Guàrdia Civil i quinze dies després acceptar-ne el desplegament i beneir-lo en nom de la coordinació policíaca.

MÉS QÜESTIONS
El Nou d’Octubre ha començat a Oriola per recordar les inundacions.
La primera celebració institucional del Nou d’Octubre s’ha fet avui a Oriola, al Baix Segura. El preàmbul de la diada s’ha convertit en un gest de suport i solidaritat a la comarca més afectada per l’episodi d’aiguats del mes de setembre. Per primera vegada, la Diada se celebra en dos dies. El primer, en aquesta població que encara treballa per a recuperar-se de les conseqüències de les inundacions. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha presidit la cerimònia acompanyat del president de la Diputació d’Alacant, Carlos Mazón, i del batlle d’Oriola, Emilio Bascuñana. La música, la hi ha posada el cantautor de Rafal Jesús Lorenzo, que ha compost una cançó solidària. Abans de l’acte, el president de la Generalitat ha visitat Benferri, una de les poblacions més afectades pel pas devastador de la gota freda. La corporació municipal i el veïnat li han traslladat les demandes més urgents. El reconeixement d’Oriola també va ser present ahir en el ple del Consell, que va declarar bé d’interès cultural el ‘Cant de la passió’ d’Oriola. Una obra polifònica de mitjan segle XIX a quatre veus masculines que interpreten uns quaranta homes les nits del final de la Quaresma i la nit de Dijous Sant.

Els partits del Botànic assumeixen la pròrroga del pressupost. Els partits del Botànic han admès la possibilitat que el pressupost del 2019 es prorrogui per a l’exercici vinent, cosa que el conseller Vicent Soler ja va apuntar com una solució probable. El síndic de Compromís, Fran Ferri, ha estat el primer a mostrar-s’hi favorable mentre no se sàpiga què farà el govern d’Espanya, si augmentarà o reduirà el sostre de despesa. Preferiria un pressupost nou, però ara com ara no ho veu factible. A més a més, Ferri ha insistit que és un bon pressupost, millor que el del 2018, per la qual cosa no creu que la pròrroga sigui gaire perjudicial, i ha recordat que és molt expansiu i que augmenta d’un 7% la despesa social. No hi ha tant d’entusiasme en Unides Podem, tot i que sembla resignar-s’hi. Tal com ha assenyalat la síndica del grup, Naiara Davó, des de la Conselleria d’Habitatge han forçat certes mesures que s’han aplicat a la llei d’acompanyament presentada ahir. Tot i que no és la situació ideal per a Podem –que compta amb una conselleria que quan es va dissenyar el pressupost del 2019 era encara una secretaria autonòmica–, Davó ha fet costat als seus companys de Compromís i el PSPV a l’hora d’assenyalar la falta de finançament i el blocatge polític al govern espanyol.

El Parlament de les Illes Balears aprova el sostre de despesa de 4.300 milions per al 2020. El parlament balear ha aprovat el sostre de despesa no financera per a l’any que ve, fixat en 4.383 milions d’euros i amb què comença a perfilar-se el pressupost del 2020. La consellera d’Hisenda, Rosario Sánchez, ha comparegut a la cambra i ha detallat que el límit de despesa del 2020 es reduirà de 50,2 milions d’euros respecte d’enguany, una disminució que, segons que ha explicat, s’ha previst amb criteris de prudència a causa del blocatge polític a Espanya i l’alentiment de l’economia europea. El PP ha demanat la retirada del límit de despesa proposat pel govern perquè diu que compromet l’estabilitat pressupostària de les Illes. Segons el PP, el govern ha inflat la previsió d’ingressos i això causarà un forat a les arques públiques de 370 milions d’euros. En la mateixa línia s’ha expressat Ciutadans, que han retret al govern haver elaborat el límit de despesa amb la previsió de rebre 120 milions d’euros de l’estat espanyol, corresponents al conveni de carreteres, que preveuen que no arribaran. Els socis del govern, Unides Podem i Més per Mallorca, han donat suport al sostre de despesa. Han criticat la llei d’estabilitat pressupostària –anomenada ‘llei Montoro’– perquè, diuen, ofega les institucions.

Les Illes Balears, Còrsega, Sardenya i Gozo s’alien perquè la Unió Europea compensi els efectes de la insularitat mediterrània. Les regions insulars de les Illes Balears, Còrsega, Sardenya i Gozo han signat una declaració per a reivindicar el fet insular davant la Unió Europea. En concret, han exigit mesures per a pal·liar els efectes que origina el fet de ser territoris de doble perifèria a Europa: la insular i la que motiva el fet de ser a la conca mediterrània. En aquest acte polític conjunt a Brussel·les, que ha impulsat la presidenta Francina Armengol, és la primera vegada que es tracta sobre la insularitat mediterrània. Aquest concepte fa referència a una situació específica de territoris amb problemes de connexió en el continent, dificultats logístiques derivades d’aquesta circumstància, objectius comuns, com ara garantir que la pressió humana i turística sigui compatible amb la protecció d’un territori fràgil i la responsabilitat de fer de porta entre continents i territoris del sud d’Europa. L’objectiu és enfortir la unió d’aquests territoris perquè es puguin establir nous criteris de cohesió territorials a partir del 2020, quan s’obre un nou panorama polític i normatiu. La presidenta del govern, Francina Armengol, ha intervingut a l’acte ‘Insularitat mediterrània: reptes i futur’, que s’ha fet dins la Setmana Europea de les Regions i les Ciutats, en la qual s’han exposat les línies fonamentals d’aquesta declaració. Armengol ha explicat que l’objectiu és construir una Europa més acostada als ciutadans: l’Europa de les Regions. Ha exposat que és en la proximitat que es garanteixen la major part de solucions per als ciutadans i que, per tant, és important que tots els territoris europeus puguin tenir igualtat d’oportunitats. La presidenta ha recordat que el fet de ser illes condiciona decisivament la competitivitat i el desenvolupament econòmic i social.

LA XIFRA
1,9 milions d’euros han deixat els 84.000 visitants de Naturlàndia, a Andorra. Una xifra que fa preveure que l’exercici es tancarà amb beneficis per primera vegada a la història, segons que ha anunciat el parc en un comunicat.

TAL DIA COM AVUI
El 8 d’octubre de 1919, avui fa cent anys, va néixer a Balaguer l’escriptora Teresa Pàmies. El 1939 emprengué un exili de trenta anys que la portà a França, la República Dominicana, Mèxic i també Belgrad i Praga.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb