Espanya

TEMA DEL DIA
Nervis.
El començament imminent del judici contra els dirigents independentistes fa aparèixer els nervis de l’estat espanyol. S’ha activat una ofensiva política i judicial per provar d’evitar que el judici esdevingui una denúncia de la manca de democràcia a Espanya, com pretenen les defenses dels encausats. Políticament, el ministre Josep Borrell prepara una batalla sense precedents per mirar de guanyar a Europa el relat –que d’entrada té perdut, com ell mateix va reconèixer–que no és un judici polític. I judicialment, tant el Tribunal Suprem com el Constitucional espanyols extremen les precaucions, fins al punt de fer trontollar el calendari, per evitar que al final hi hagi una condemna del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg.

El govern espanyol ha activat l’entitat Espanya Global, encapçalada per la secretària d’estat Irene Lozano –una ex-militant del partit espanyolista UPyD–, amb l’objectiu de contrarestar les fake news que segons Borrell propaguen els independentistes. Ho diu un ministre que ha afirmat que imatges de la repressió policíaca de l’1-O eren de Xile i s’ha quedat tan ample. Amb arguments d’aquesta mena, a Lozano li serà difícil de convèncer les cancelleries i l’opinió pública europea. Sobretot després de les resolucions de les justícies alemanya, belga i britànica sobre els exiliats. El radicalisme de Borrell el converteix en el principal exemple que el judici contra l’1-O serà un judici polític sense garanties.

L’altra demostració de nervis és la prohibició que al judici hi assisteixin observadors internacionals. Si no hi hagués res a amagar, s’acceptaria de grat que juristes i acadèmics de prestigi de tot el món aixequessin acta de tot allò que passi en la tenebrosa sala de plens del Suprem. Només les dictadures tenen por que hi hagi observadors internacionals en el seu territori. Si la democràcia espanyola és exemplar, com diu el govern espanyol, no hi hauria d’haver cap inconvenient. La negativa demostra que no les tenen totes, després d’una instrucció demencial del jutge Pablo Llarena que s’inventa un delicte, el de rebel·lió, que ara s’haurà de demostrar.

La por d’Estrasburg també ha impedit que el Tribunal Constitucional es pronunciés sobre la petició de llibertat provisional d’Oriol Junqueras, fonamentada en la sentència del TDEH sobre el cas Demitras, un diputat de l’oposició kurda a qui Turquia va tenir tancat en presó provisional, de manera que li impedí l’exercici dels drets polítics. Tot i que el ponent que va atendre la petició va ser el president del tribunal, Juan José González Rivas, en la deliberació es va veure molt clar que si hi havia resolució no seria pas unànime. Tres magistrats –José Antonio Xiol, Fernando Valdés i María Luisa Balaguer– van rebutjar un text que era una desautorització frontal del TEDH. En teoria, ara el refan, el text, però el TC encara no s’hi ha pogut pronunciar.

La previsió era que el judici contra els dirigents independentistes comencés el 5 de febrer, però aquestes darreres hores s’ha especulat que potser no. El motiu és la sobtada pulcritud amb què els jutges del Tribunal Suprem espanyol fan tots els tràmits perquè no hi hagi cap fuita que els advocats defensors puguin aprofitar. No és que la justícia espanyola hagi tingut un atac de democràcia, sinó que la por d’acabar condemnats pel Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg els fa anar amb peus de plom. I, de passada, desorienten les defenses, els entrebanquen la feina i dilueixen possibles accions de protesta que hi ha convocades quan comenci el judici. La resolució sobre l’admissió de proves i testimonis, com també la interlocutòria amb la data de començament del judici i l’ordre previst d’ordenació de vistes ja s’havia d’haver publicat, però Manuel Marchena ho té tot aturat. L’única cosa que no ha aturat és el trasllat dels presos, que es farà demà passat, primer de febrer, tot i que oficialment encara no hi ha data per a començar el judici.

MÉS QÜESTIONS
Ciutadans trenca el pacte anti-Vox aprovat per les Corts.
El ple de les Corts ha aprovat, amb l’absència de Cs en la votació, un acord per a vetar pactes amb partits que no rebutgin la violència masclista. És, sense dir-ho explícitament, un acord en què els que els partits es comprometen a no pactar amb Vox. El text aprovat és una iniciativa en defensa de les bases ideològiques del Pacte Valencià contra la Violència Masclista que expressa el rebuig de qualsevol posició política que propugni l’eliminació o minoració de les mesures de protecció de la dona contra la violència masclista. En el text es descarta l’adopció de qualsevol acord, ‘explícit o implícit’, amb formacions que proposen la supressió o la reducció d’aquestes mesures, tal com propugna Vox. Cs havia presentat dues esmenes tècniques per a modificar el text, però no s’han debatut perquè, segons que ha explicat el president de les Corts, Enric Morera, s’havien presentat fora de termini. En aquesta situació, la síndica de Cs, Mari Carmen Sánchez, ha anunciat que el seu grup abandonava el ple. El diputat al congrés espanyol Toni Cantó ha justificat la posició de Ciutadans dient que no volien ‘emblanquir’ Podem, partit que no ha signat el pacte d’estat contra la violència masclista’. Per Cantó, la voluntat de lluitar contra aquesta violència es demostra rubricant el pacte espanyol.

Les Corts aproven la llei de serveis socials inclusius amb el rebuig de la dreta. El ple de les Corts ha aprovat la llei de serveis socials amb els vots a favor del PSPV, Compromís i Podem, l’abstenció de Ciutadans i el rebuig del PP. Aquesta llei pretén blindar els drets socials com a essencials i d’interès general. Concretament, s’hi reconeix i garanteix l’accés al sistema públic valencià de serveis socials a tothom qui resideixi al País Valencià i que necessiti els serveis, de manera que els serveis s’adaptin a les persones i no a l’inrevés. També incorpora el dret subjectiu d’accés al sistema de serveis socials garantint crèdit pressupostari; delimita les formes de col·laboració entre les entitats locals i la Generalitat; i crea l’Institut Valencià de Formació, Qualitat i Investigació en Serveis Socials per a promoure la qualitat en els serveis, prestacions i recursos humans de la xarxa pública. Abans de començar la sessió plenària, el diputat popular José Juan Zaplana ha provat de frenar l’aprovació de la llei i ha explicat que el seu grup havia presentat un recurs de reposició davant la mesa de les Corts per les ‘irregularitats’ comeses en el procediment seguit en la tramitació de la norma i en el debat parlamentari en la comissió de Política Social. Tot plegat, segons ell, a causa de la ‘improvisació, les presses i la precipitació’ que l’executiu té perquè s’aprovi. A més, ha advertit que si la mesa de les Corts no ho estima de manera ‘total’, presentaran un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional espanyol per la falta de transparència en la tramitació de la llei.

Sant Llorenç aprova la suspensió cautelar de llicències urbanístiques a zones afectades per la torrentada. No s’autoritzarà cap nou projecte urbanístic, almenys durant un temps, a Sant Llorenç del Cardassar. La batllia, amb l’acord de tots els grups polítics, ha aprovat de no donar llicències de construcció a les àrees de Sant Llorenç, Son Carrió i l’Illot, afectades per la torrentada del 9 d’octubre passat. Un equip integrat per geògrafs, enginyers i arquitectes revisarà la normativa urbanística del municipi. L’objectiu és fixar les mesures oportunes que garanteixin que fenòmens naturals com el de la tardor passada tinguin la menor incidència possible en les persones i en els edificis dels nuclis urbans. Amb la decisió de fer una suspensió de llicències es pretén evitar que s’alcin edificacions que podrien restar fora d’ordenació amb la nova normativa.

La justícia andorrana demana presó per a tres empresaris de Formentera. Tres empresaris de Formentera s’encaren a penes de quatre anys de presó i al pagament d’una multa de 800.000 euros a Andorra per un presumpte delicte d’emblanquiment de capitals provinents del tràfic de drogues. El judici es va fer ahir al Tribunal de Corts i va quedar vist per a sentència, que es farà pública el 27 de març. El ministeri fiscal, segons el Diari d’Andorra, considera provats els ‘nombrosos moviments de grans quantitats de diners’ entre els tres acusats, la qual cosa evidencia l’origen il·lícit dels diners. Francesc Marí, un dels acusats, va ser condemnat el 2003 per tràfic de drogues, quan la Guàrdia Civil li intervingué un fardell de sis quilos d’haixix a Eivissa. Segons el rotatiu del Principat, això va fer que l’entitat bancària d’Andorra sospités sobre la legalitat dels diners que el formenterer tenia en el seu compte. Durant la vista, Marí i els altres dos acusats, que responen a les inicials A. C. i V. J., van sostenir que mai no havien estat relacionats amb el tràfic de drogues. Tots tres van assegurar que els moviments bancaris eren per a deixar-se diners per a operacions que es feien a Formentera, encara que després el capital es retornava mitjançant una entitat andorrana.

LA XIFRA
326
denúncies ha recollit el Departament d’Interior per delictes d’odi i discriminació per orientació política a Catalunya. Això vol dir 205 casos més (un augment d’un 62,8%) que els 121 de l’any anterior.

TAL DIA COM AVUI
El 30 de gener de 1972
l’exèrcit britànic obria foc contra una manifestació pels drets civils a Derry. Hi assassinà 14 persones i hi deixà desenes de ferits. Va ser conegut per Diumenge Sagnant.

Missatge de Vicent Partal

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb