08.05.2025 - 21:40
The Washington Post · Rachel Chason, Rael Ombuor, Abiodun Jamiu i Andrei Popoviciu
Dakar, Senegal. El papa Francesc va atendre els pobres a Kenya i va besar els peus dels governants del Sudan del Sud en una crida a la pau. Va instar cristians i musulmans a reconciliar-se a la República Centreafricana, i va condemnar l’explotació dels recursos naturals a la República Democràtica del Congo. També va elevar molts dels líders eclesiàstics africans que contribuiran a triar el seu successor i, de retruc, a donar forma al futur de l’església.
Durant els dotze anys de papat de Francesc, la xifra de catòlics a l’Àfrica augmentà de 176 milions a 281 milions, segons les estatístiques del Vaticà, en un moment en què l’assistència a missa en unes altres parts del món s’estancava o es reduïa. Avui, un de cada cinc catòlics al món viu al continent africà.
“L’Àfrica és ara l’esperança de l’església: la llavor de la fe brota ací amb molta més força que no pas en el món occidental”, diu Stephen Anaedu, rector del nord-oest de Nigèria. “Abans venien missioners occidentals blancs a ensenyar-nos religió. Ara, els africans evangelitzaran el món.”
El Congo té la xifra de catòlics batejats més gran del món, amb gairebé 55 milions, seguit de Nigèria, amb 35 milions. L’Àfrica i l’Àsia són les úniques regions on la xifra de sacerdots ha crescut aquests darrers anys, segons el Vaticà.
Johnstone Kpilaakaa, un escriptor de 25 anys i catòlic practicant de la ciutat nigeriana de Jos, assegura que els joves africans fa temps que “configuren activament” el futur de l’església, sovint de maneres inesperades: centenars de joves nigerians, per exemple, es reuneixen diàriament a X per resar plegats el rosari. El catolicisme a Nigèria, diu, es caracteritza per ser especialment “intensiu”: un estudi de la Universitat de Georgetown demostrà que un 94% dels catòlics del país assisteixen a missa una vegada la setmana, pel cap baix.
“Cap ací és on es dirigeix l’església: no cap a una relació unidireccional en què l’Àfrica es limita a rebre, sinó cap a una relació recíproca en què l’Àfrica contribueix espiritualment, intel·lectualment i profèticament”.
En un reflex dels canvis demogràfics en el si l’església, Francesc nomenà un grup de cardenals històricament divers durant el seu mandat: 18 dels 135 cardenals amb dret de vot al conclave d’aquesta setmana procedeixen de l’Àfrica, cosa que havia suscitat especulacions –que finalment no s’han fet realitat– sobre la possibilitat que s’elegís un pontífex africà per primera vegada en la història moderna.
Però el fet que el nou papa no sigui africà no implica que el continent no sigui cridat a exercir un paper fonamental a l’hora de determinar el rumb de la fe durant els anys vinents. L’església a l’Àfrica tendeix a ser substancialment més conservadora que no en altres parts del món, i els dirigents religiosos del continent han topat obertament amb Francesc aquests darrers anys, sobretot perquè el pontífex obrí la porta a les benediccions de parelles homosexuals.
En resposta a la decisió del papa, els caps catòlics africans publicaren una carta oberta en què anunciaren que a les esglésies del continent no s’oferirien benediccions a parelles homosexuals, que titllaven de “contràries a la voluntat de Déu” i “intrínsecament desordenades”. La carta fou signada per l’arquebisbe de Kinshasa, Fridolin Ambongo Besungu, que alguns analistes havien situat a les travesses per a succeir Francesc. Altres cardenals africans que s’havien considerat candidats amb cara i ulls al papat eren el cardenal ghanès Peter Turkson, que va exercir d’assessor de Francesc en qüestions relatives al canvi climàtic i que era considerat més progressista que no Ambongo, i el cardenal Robert Sarah, un conservador aferrissat de Guinea que va instar l’església a mantenir-se fidel a la tradició.
Anaedu, nigerià, explica que l’enfocament occidental en el progressisme i “aquesta idea de viure en llibertat costi què costi”, fins i tot en qüestions relatives al matrimoni homosexual i l’avortament, han estat “catastròfics per a l’església.”
Una qüestió encara més punxeguda per als líders eclesiàstics africans és com tractar els matrimonis polígams. La doctrina catòlica estableix que el matrimoni ha de ser entre un home i una dona, però en algunes parts de l’Àfrica –fins i tot en zones de majoria catòlica– continua essent comú que un home es casi amb més d’una dona.
En relació amb això, Mbanude confia que els cardenals elegiran un papa “obert a la discussió i capaç de guiar l’església a través de les zones grises”.
Paulinus I. Odozor, sacerdot i professor de la Universitat de Notre Dame, als Estats Units, explica que en les reunions prèvies al conclave, molts caps eclesiàstics han posat èmfasi en la importància de la claredat en la doctrina de l’església, fins i tot, en qüestions com les benediccions a les parelles homosexuals.
La qüestió és clau per a molts líders africans, afegeix Odozor, que creuen fermament que “la doctrina no ha de diluir-se”. Però Odozor no creu que els cardenals africans hagin de votar necessàriament en bloc al conclave, i assenyala que hi ha molts factors que influiran en la decisió final.
Andreas Mac Mabior, analista polític del Sudan del Sud i director del cor de l’arxidiòcesi de Juba, explica que Francesc fou un papa que generà una gran adoració al continent, al marge de les seves diferències doctrinals amb l’església africana, perquè mostra una preocupació genuïna pels oprimits i els oblidats.
Francesc visità l’Àfrica cinc vegades durant el seu pontificat, en un seguit de viatges amb què parlà amb franquesa sobre el llegat nociu del colonialisme, criticà l’afany de lucre de les elits econòmiques, advocà pels drets dels immigrants i intervingué directament en alguns dels conflictes més intractables de l’Àfrica.
Fins i tot, en les seves darreres setmanes com a papa, assenyala Mabior, Francesc va escriure als dirigents del conflicte del Sudan del Sud per instar-los a rebaixar les tensions que han fet reviscolar els fantasmes de la guerra al país.
“Sabíem que duia el Sudan del Sud al cor”, diu Mabior, que va conèixer Francesc durant la visita del pontífex al país, l’any 2023. “Ens va fer sentir que formàvem part de la família de Déu.”
Mary Killeen, una monja keniana, recorda que Francesc provà de visitar un dels barris més empobrits de Nairobi durant la seva visita a Kenya, l’any 2015, i com se’n sentí, de decebut, el pontífex quan la logística l’obligà a visitar una altra part de la ciutat. També recorda la ira amb què reaccionà quan veié que alguns diputats havien ocupat seients reservats per als vilatans.
“Els va renyar i els va dir: ‘He vingut a reunir-me amb els pobres! Demà, vostès, els diputats, tindran el seu dia’. Ens va fer sentir importants”, relata.
Entre el públic que va assistir a la lectura de la missa de Francesc a Kenya hi havia un anglicà homosexual de 32 anys. Tan sols dos anys abans, Francesc havia dit: “Si una persona és homosexual i cerca Déu i té bona voluntat, qui sóc jo per a jutjar-la?”
L’home, que aleshores estudiava a la Facultat de Teologia, diu que aquelles paraules van donar-li “un bri d’esperança”. El jove accedeix a parlar amb The Washington Post amb la condició d’anònim, perquè tem per la seva seguretat a Kenya, un país on els actes homosexuals són penalitzats, com en moltes altres nacions africanes.
Però escoltar Francesc, diu, li va donar esperança en el futur, “cosa que no sempre he tingut”. I afegeix: “Em va mostrar que podia ser honest amb mi mateix… i alhora aferrar-me a la meva fe.”
Ombuor informa de Nairobi estant; Jamiu, d’Abuja estant, i Popoviciu, del Sudan estant.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
