Un nou escàndol d’espionatge il·legal torna a empastifar Espanya

Fa poques setmanes, el 31 de gener, sortia a la llum un nou cas d’espionatge en massa d’autoritats estatals. Meta alertava que centenars de dispositius de periodistes i activistes havien estat infectats per un programa de l’empresa Paragon Solutions mitjançant la coneguda plataforma de missatgeria WhatsApp –de la seva propietat– i titllava l’incident de greu.

L’escàndol s’havia destapat gràcies a la col·laboració de l’empresa de Mark Zuckerberg amb Citizen Lab, que ja va descobrir el Catalangate, l’espionatge contra seixanta-cinc dirigents independentistes fet amb Pegasus. Tot i que WhatsApp ja ha resolt la vulnerabilitat, no ha pogut identificar qui hi havia concretament darrere l’atac informàtic. Tampoc no ha facilitat informació sobre els infectats concrets i s’ha limitat a avisar les víctimes privadament.

Sí que s’ha revelat que l’espionatge il·legal compromet activistes i periodistes d’un total de catorze estats de la Unió Europea, concretament d’Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Grècia, Itàlia, Letònia, Lituània, els Països Baixos, Portugal, Suècia, Txèquia, Xipre i l’estat espanyol. En relació amb això, és important de destacar que per a poder contractar el programari espia cal complir dos requisits: el primer, ser una agència estatal, perquè la comercialització es destina solament a governs; i el segon, que aquests han de ser aliats dels Estats d’Units d’Amèrica, és a dir, que exclou, per exemple, la Xina i Rússia. Ras i curt, hi ha usuaris de WhatsApp de l’estat espanyol infectats i solament el pot emprar un govern o organismes vinculats.

Concretament, el programa espia s’anomena Graphite, del fabricant israelià de programari d’intrusió Paragon Solutions, creat per l’ex-primer ministre Ehud Barak i que ara és propietat d’un fons amb seu als Estats Units. Quan un telèfon és infectat, els operadors del programari espia poden accedir-hi completament, llegir-ne missatges enviats en aplicacions xifrades com WhatsApp i Signal, i espiar més dades personals. L’anunci de Meta al·legava que Paragon havia robat dades dels seus usuaris mitjançant una tècnica sofisticada coneguda per piratatge de “clic zero”. Això significa que envia un fitxer maliciós al telèfon de la víctima i aquesta no cal que premi cap enllaç ni descarregui res per ser infectat.

El cas esclata a Itàlia

El 31 de gener, el mateix dia que Meta anunciava aquest espionatge en massa, sortia a la llum el primer nom d’un espiat: el periodista Francesco Cancellato, director del diari italià Fanpage. Fa mig any, el diari va destapar que les joventuts de Fratelli d’Italia, el partit ultradretà de la primera ministra Giorgia Meloni, feien crides al feixisme i càntics en favor de Mussolini i Hitler davant diputats i eurodiputats, que no tan sols ho toleraven, sinó que ho encoratjaven.

Cancellato es va mostrar sorprès per la intrusió, però no va voler assenyalar ningú per l’espionatge il·legal fins que el seu diari no va fer una investigació pròpia. Dies més tard, també a Itàlia, va aparèixer el nom de més espiats: Luca Casarini, fundador i cap de missió de Mediterranea Saving Humans, una organització similar a Open Arms; i Beppe Caccia, l’armador de la mateixa ONG. Al mateix temps es revelava que havia estat espiat un activista libi que resideix a Suècia, Husam El Gomati, que s’havia dedicat a informar sobre els vincles entre el govern italià i els guardacostes libis per impedir que els immigrants travessessin la mar Mediterrània. El Gomati diu que ara tem per la seguretat i confidencialitat de les seves fonts. Malgrat que hi ha desenes de casos més, no se’n saben més noms, de manera que encara no s’ha revelat la identitat dels activistes o periodistes de l’estat espanyol, tot i saber-se que n’hi ha.

La resposta del govern italià, dimecres passat al vespre, en un comunicat, va ser dir aquesta: “La Presidència del Consell exclou que periodistes i activistes hagin estat sotmesos al control dels serveis d’intel·ligència i, per tant, del govern.” Amb tot, afegia que s’havien posat en contacte amb WhatsApp per demanar sobre l’afer i que Meta havia facilitat la llista de països on s’havia fet l’espionatge i concretava que a Itàlia hi havia set persones implicades.

Però l’endemà The Guardian publicava –i ho confirmava Haaretz– que Paragon havia cancel·lat els contractes que tenia amb Itàlia, i el motiu era la violació de les condicions del servei i del marc ètic previs pels acords. En resum, el govern italià tenia contractat el programa espia i, a parer de l’empresa, no havia complert les normes ètiques obligatòries. Concretament, el programa Graphite havia estat contractat per dos organismes: una agència de policia i una altra d’intel·ligència. Tots dos són públics i sota control governamental, perquè aquesta és la condició amb què Paragon ven el programari. En canvi, el govern italià continua negant haver utilitzat el programari per a la vigilància de periodistes i activistes i ha anunciat que aquests serveis estatals deixaran d’usar-lo.

Hi ha dues hipòtesis que guanyen força. Una és que el govern de Meloni sigui darrere o hagi avalat l’espionatge contra periodistes i activistes que no els eren afins, si més no pel que fa als implicats a Itàlia. I una altra, que alguna branca de la policia o dels serveis d’intel·ligència actués “fora de control”, en línia amb els interessos del govern, però per iniciativa pròpia. De moment no se sap, però tant l’una com l’altra es preveu que porti a un fort escàndol polític.

Un afer d’àmbit europeu

La qüestió ha fet ràpidament el salt a la política institucional. L’oposició ha demanat, en preguntes parlamentàries, que el govern els faciliti informació. I fins i tot ja ha arribat al Parlament Europeu.

L’ex-primer ministre italià i senador, Matteo Renzi, ha dit: “Tan sols que la meitat del que sentim sigui veritat, uns quants caps hauran de rodar aviat a les institucions italianes.” En la mateixa línia, el diputat Stefano Graziano, del Partit Democràtic, el principal de l’oposició, ha dit: “Volem una informació urgent de Meloni i dels ministres competents: som davant una situació molt greu, s’espien ciutadans lliures. Per què Paragon, propietària del programari espia utilitzat per vigilar Francesco Cancellato, Luca Casarini i més persones, ha estripat el contracte amb Itàlia? Això vol dir que abans-d’ahir hi havia relacions!”

Per una altra banda, el diputat Angelo Bonelli, de l’Aliança Verds i Esquerra, deia que el programari s’havia fet servir contra els qui s’encarreguen de la informació i dels drets humans: “No pot ser casualitat que entre els vigilats hi hagués un periodista d’un mitjà que va indagar sobre el partit de Meloni i dos membres d’una ONG implicada en el rescat d’immigrants.” I va afegir. “Qui va autoritzar aquesta vigilància? Amb quina finalitat? La primera ministra, de qui depèn l’ús de Paragon, ha de respondre immediatament.”

En l’àmbit europeu, la Comissió Europea s’ha limitat a dir que és responsabilitat de les autoritats de cada estat, que espera que verifiquin aquestes acusacions. El portaveu d’Interior de la Comissió Europea, Markus Lammert, va dir en una compareixença de premsa: “En general, qualsevol intent d’accedir il·legalment a les dades dels ciutadans, inclosos periodistes i opositors polítics, és inacceptable, si es confirma.”

Els eurodiputats del Partit Democràtic, el Moviment 5 Estels i l’Aliança Verds i Esquerra ja han presentat una sol·licitud oficial davant la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, per a demanar que es creï una comissió d’investigació al Parlament Europeu sobre l’ús del programari espia Graphite.

Ara com ara, el cas solament ha esclatat a Itàlia, on hi ha tan sols set espiats de prop d’un centenar. Això fa preveure que aviat s’obriran crisis noves en més indrets. El cas, que s’equipara als espiats amb el programa Pegasus o Predator, assenyala als estats i al perill que implica l’espionatge de les mateixes institucions per a la democràcia i els drets humans.