11.06.2026 - 13:33
|
Actualització: 11.06.2026 - 15:18
L’escalfament global causat per l’activitat humana va arribar a 1,37 °C el 2025, ben a prop del límit d’1,5 °C marcat a l’Acord de París. Segons un informe del Servei de Canvi Climàtic de Copèrnic (C3S), que ha elaborat per a la Comissió Europea amb la participació d’un equip internacional de més de setanta científics, aquest límit es podria superar d’ací a quatre anys si es mantenen les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Els investigadors avisen que la velocitat actual de l’escalfament i l’increment de l’energia acumulada al sistema terrestre apunten a efectes futurs més intensos del canvi climàtic, amb conseqüències creixents sobre oceans, nivell del mar i fenòmens extrems.
La influència humana, determinant en el clima actual
L’article científic atribueix a l’activitat humana el principal factor explicatiu de la situació climàtica. Samantha Burgess, responsable estratègica de clima al Servei de Canvi Climàtic de Copèrnic, explica: “El nostre estudi demostra que gairebé tot l’escalfament d’aquesta última dècada és impulsat per les activitats humanes.” I diu també: “L’impacte en els mitjans de vida i els ecosistemes ja es nota arreu del món i s’accelerarà a mesura que les temperatures continuïn augmentant.”
L’informe indica que la taxa d’escalfament d’origen humà ha augmentat fins al 0,27% per dècada, principalment per la contaminació per gasos d’efecte hivernacle, que el 2024 van arribar a un màxim històric de 56,8 gigatones d’emissions de diòxid de carboni.
Al ritme d’emissions actual, segons que apunten els científics, resten només 130 gigatones de diòxid de carboni per emetre abans d’arribar al límit d’1,5 °C fixat per l’Acord de París. El pressupost de carboni, per tant, s’exhaurirà d’ací a tres anys.
Matt Palmer, investigador del Met Office del Regne Unit, recorda: “Tot es redueix a un principi senzill: emetem més gasos d’efecte hivernacle que mai, cosa que causa un augment dels nivells d’aquests gasos i atrapa com més va més calor a l’atmosfera, i això desequilibra el món.”
Karina von Schukmann, assessora sènior de ciència oceànica per a polítiques a Mercator Ocean International, afegeix: “El desequilibri energètic de la Terra creix ràpidament i causa canvis en tots els components del sistema climàtic, fins i tot en l’escalfament dels oceans i dels continents, la pèrdua de gel i l’augment del nivell del mar.”
Els oceans, al límit
Els investigadors expliquen que els oceans han absorbit prop del 90% de l’excés de calor generat per l’acció humana. Aquesta situació propicia un augment del nivell del mar i agreuja el desglaç.
Segons Aimée Slangen, cap de recerca a l’Institut Reial dels Països Baixos de Recerca Marítima, detalla: “El 2025, l’augment global del nivell del mar va assolir un nou rècord de 23 cm més que no el 1901, a un ritme d’uns 1,8 mm per any, i aquest ritme s’accelera ràpidament. Això pot semblar poc, però fins i tot aquest nivell de canvi augmenta les inundacions costaneres a les zones baixes d’arreu del món i perjudica els mitjans de vida i els ecosistemes.”
El Servei de Canvi Climàtic de Copèrnic adverteix que les onades de calor marines són cada vegada més freqüents i intenses. S’han més que triplicat a escala mundial entre el 1991 i el 2025, amb una durada mitjana de prop de dos mesos durant el període 2016-2025.
June-Yi Lee, professora al Centre de Recerca de Ciències Climàtiques de la Universitat Nacional de Pusan, avisa: “Aquests esdeveniments perjudiquen els ecosistemes marins i amenacen la producció d’aliments, les economies i la protecció costanera. També alteren l’intercanvi de carboni entre l’oceà i l’atmosfera, l’acidesa de l’oceà i els nivells d’oxigen, i poden intensificar les temperatures extremes a la Terra.”
