03.08.2022 - 16:11
Quan el volcà Hunga Tonga-Hunga Ha’apai va entrar en erupció el 15 de gener, va causar un tsunami i un boom sonor que va fer la volta al món dues vegades. L’erupció submarina a l’oceà Pacífic Sud també va llançar una enorme quantitat de vapor d’aigua a l’estratosfera de la Terra, suficient per omplir més de 58.000 piscines de mida olímpica. La gran quantitat de vapor d’aigua podria ser suficient per afectar temporalment la temperatura mitjana global de la Terra.
“Mai no hem vist res semblant”, va dir Luis Millán, un científic atmosfèric del Jet Propulsion Laboratory de la NASA al sud de Califòrnia. Ha dirigit un nou estudi que examina la quantitat de vapor d’aigua que el volcà Tonga va injectar a l’estratosfera, la capa de l’atmosfera entre uns dotze quilòmetres i cinquanta-tres sobre la superfície de la Terra.
L’erupció de Tonga va crear ones atmosfèriques que van fer la volta al món
En l’estudi, publicat a Geophysical Research Letters, Millán i els seus companys calculen que l’erupció de Tonga va enviar al voltant de 146 teragrams (1 teragram equival a un bilió de grams) de vapor d’aigua a l’estratosfera de la Terra, equivalent al 10% de l’aigua ja present en aquella cap de l’atmosfera. Aquesta és gairebé quatre vegades la quantitat de vapor d’aigua que els científics estimen que l’erupció del mont Pinatubo de 1991 a les Filipines es va elevar a l’estratosfera.
Les erupcions volcàniques poques vegades injecten molta aigua a l’estratosfera. En els divuit anys que la NASA ho ha estat mesurant, només dues erupcions més, l’esdeveniment Kasatochi del 2008 a Alaska i l’erupció de Calbuco del 2015 a Xile, van enviar quantitats apreciables de vapor d’aigua a altituds tan elevades. Tanmateix, mentre que en aquests dos precedents l’aigua es va dissipar ràpidament, l’excés de vapor d’aigua injectat pel volcà Tonga podria romandre a l’estratosfera durant diversos anys.
Aquest vapor d’aigua addicional podria influir en la química atmosfèrica, augmentant certes reaccions químiques que podrien empitjorar temporalment l’esgotament de la capa d’ozó. També podria influir en les temperatures superficials. Les erupcions volcàniques massives com Krakatoa i el Mont Pinatubo solen refredar la superfície terrestre expulsant gasos, pols i cendres que reflecteixen la llum solar a l’espai. En canvi, el volcà Tonga no va injectar grans quantitats d’aerosols a l’estratosfera, i les grans quantitats de vapor d’aigua de l’erupció poden tenir un petit efecte escalfament temporal, perquè el vapor d’aigua atrapa la calor. L’efecte es dissiparia quan el vapor d’aigua addicional sortís de l’estratosfera i no seria suficient per agreujar notablement els efectes del canvi climàtic.
La gran quantitat d’aigua injectada a l’estratosfera només va ser possible perquè la caldera del volcà submarí, una depressió en forma de conca que es forma normalment després de l’erupció del magma o el drenatge d’una cambra poc profunda sota el volcà, es trobava a la profunditat adequada a l’oceà: aproximadament 150 metres avall.
