El grup parlamentari d’ERC ha presentat al registre del Congrés espanyol una iniciativa que ja va sotmetre al ple de la cambra baixa al 2005 –i que aleshores va ser rebutjada pel PP i pel PSOE- en favor del reconeixement del plurilingüisme de l’estat espanyol. Els republicans repliquen d’aquesta manera la proposta de Ciutadans que demana suprimir el coneixement del català, gallec i basc cooficials com a requisit per a la funció pública allà on són llengües cooficials.

Tardà ha acusat Ciutadans de fer marxa enrere en el desplegament de l’estat de les autonomies i ha destacat que ara hi ha una majoria alternativa que permetria aprovar la mesura d’ERC, sempre i quan compti amb el suport del PSOE. La proposta de Ciutadans també ha rebut dures crítiques per part del PNB, En Marea i En Comú Podem, que l’han qualificat de ‘regressiva i recentralitzadora’.

La iniciativa que el secretari general de Ciutadans, José Manuel Veillegas, va donar a conèixer el passat divendres reclama una modificació de la Lleu de l’Estatut bàsic del treballadors públic per a evitar que una legislació autonòmica pugui imposar als funcionaris l’obligació d’entendre la llengua cooficial. La iniciativa d’ERC va en sentit contrari i demana que les llengües cooficials tinguin caràcter de llengua oficial a tot l’estat espanyol.

Els republicans proposen que els ciutadans tinguin el dret de dirigir-se en qualsevol llengua oficial de l’estat espanyol a l’administració, i destaquen especialment el dret a utilitzar les llengües cooficials amb normalitat a àmbits com la Justícia, l’etiquetatge o el doblatge. Tardà s’ha mostrat esperançat que el Congrés dels Diputats espanyol doni suport ara a la proposta que ERC va portar al ple el 2005 i que no va comptar amb el suport del PSOE. ‘Entenem que l’estat s’ha de sentir orgullós del seu caràcter plurilingüe’, ha afirmat Tardà, i ara ‘té una oportunitat per reconèixer-s’hi’.

El diputat d’En Comú Podem Josep Vendrell ha assegurat que, amb aquesta iniciativa, Ciutadans ha ‘declarat la guerra a la pluralitat’ i al caràcter plurilingüístic de l’estat espanyol. ‘Es comença atacant la diversitat lingüística i al final es questiona l’estat de les autonomies’, ha afirmat. Un criteri compartit per En Marea, que considera que la de Ciutadans ‘trenca un gran consens que es va assolir en temps anteriors’. El portaveu del PNB, Aitor Esteban, ha afirmat que és una iniciativa ‘electoralista’ que pretén modificar, via llei de l’estat, els continguts dels estatuts d’autonomia que han estat referendats pels ciutadans. Aplicar-la, ha afirmat, ‘seria inconstitucional i si es provés de dur a la pràctica suposaria un casos beli absolutament innecessari’.

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb