Xavier Abad

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Entrevistem el viròleg Xavier Abad poques hores després que hagi començat la vaccinació contra el coronavirus arreu del país. Abad explica la importància de vaccinar-se per aconseguir la immunitat de grup i tornar a una certa normalitat, però adverteix que el càlcul de la tardor del 2021 és molt optimista i que grans actes i activitats que suposin aglomeracions de persones segurament no tornaran a veure’s fins al 2022. A més, adverteix que la immunitat pot acabar-se i que caldria una segona vaccinació. Respecte de la variant britànica, assegura que el Regne Unit donarà una imatge de què podria passar d’aquí a un mes al nostre país si es comencen a detectar casos i si es prenen les mateixes mesures. Afegeix que si allà tanquen les escoles, aquí també s’hauria de fer.

Al seu perfil de Twitter, difon de manera entenedora la informació rellevant i nova que es va coneixent sobre el coronavirus i els vaccins. Abad és també el cap de la Unitat de Biocontenció i Laboratoris de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).

Quina valoració féu de les noves dades sobre la variant britànica?
—Consoliden els primers anuncis d’una major transmissibilitat de la variant en el conjunt de la població. També apunten que fa més forat a curtes edats, en infants i adolescents. Però pot haver-hi un efecte distorsionador, perquè al Regne Unit les escoles estaven obertes sense gaires mesures, mentre que l’activitat adulta estava sotmesa a més restriccions. A més, la mostra no és aleatòria allà. Per tant, podria ser que la nova variant generés més símptomes en infants i adolescents, i en tenir símptomes, els enviessin a mostreig, mentre que la variant estàndard podria propagar-se igual d’intensament però ser més asimptomàtica i detectar-se menys. Amb aquestes dades no podem assegurar que els nens tinguin una susceptibilitat incrementada a la nova variant. I sabem des de fa mesos que allò que comença en els joves acaba en els adults i en la tercera edat… Només que la propagació, amb idèntica taxa d’hospitalització o letalitat, sigui un 50% superior a les variants actuals, el sistema no ho resistirà. El Regne Unit ens avançarà la nostra imatge amb un mes d’antelació, si fem el mateix que ells.

S’haurien de tancar les escoles si comencen a detectar-se casos aquí?
—Si ells tanquen i nosaltres comencem a veure que la variant s’estén a Catalunya, jo tancaria també. Fent això tindrem els mateixos efectes que ells patiran però potser amb quatre o cinc vegades menys intensitat, en una previsió optimista. Si ells no tanquen, és difícil de prendre una decisió sense saber quants casos tenim de la variant.

Per quines raons són segurs els vaccins de Pfizer i Moderna?
—Són segurs perquè han seguit totes les normes, etapes, fases i controls que han seguit totes les vacunes anteriors. L’avaluació per part de les agències ha estat la mateixa. L’única diferència respecte de vacunes prèvies o medicaments ha estat la rapidesa dels tràmits, que és com s’hauria d’actuar sempre si hi hagués prou mitjans i capacitat. La rapidesa no és un inconvenient sempre que se segueixin totes les fases i criteris científics. Uns altres processos han quedat aparcats i s’ha donat prioritat absoluta a la covid-19. Hi havia respostes en 24 o 48 hores, els hospitals no han trigat mesos a signar convenis per engegar els assajos clínics, els comitès ètics han tingut l’obligació de donar una resposta ràpida… Tothom s’ha coordinat i la resta de coses han passat a ser secundàries. Si a més afegeixes que les etapes s’han encavalcat, els tràmits per un medicament o vacuna que trigaven dos o tres anys s’han fet en un de sol. Això indica que quan tornem a una suposada normalitat potser trobarem a faltar aquesta celeritat i eficiència.

S’insisteix en el missatge que una volta vaccinats encara no estem segurs, perquè la immunitat triga unes setmanes a aparèixer.
—Des del primer dia comença a haver-hi una petita diferència que es va acumulant al llarg del temps entre un vacunat i un no vacunat. Però és únicament una setmana o deu dies després de rebre la segona dosi, que es dóna vint-i-un dies després de rebre la primera, la de Pfizer/BioNTech, quan tens una immunitat de llarga durada i potent. Entre la primera i la segona dosi es construeix una immunitat que es multiplica i es consolida amb la segona dosi.

Quan parleu d’immunitat de llarga durada, de quin termini estem parlant?
—No se sap. Això és la mare dels ous. Els assajos clínics tenen la durada que tenen. En aquests sis mesos es manté la resposta immunitària, però ningú no pot dir, i si ho diu menteix, que aquesta vacuna donarà una immunitat durant dos anys. Ara sabem que dura, com a mínim, sis mesos. D’aquí a un any sabrem, quan veurem com està la gent que s’ha vacunat i els voluntaris de l’assaig clínic –que continua en fase 3 des del juliol del 2020 fins al juliol del 2022–, si es pot demostrar o confirmar que la vacuna té una immunitat de dos anys o si cessa passats divuit mesos o catorze. El temps dirà. Hi ha dues opcions. Quant a la SARS-CoV-1 (2002-2004), se sap per alguns casos en què va fer-se seguiment que la immunitat humoral durava uns quants anys. Però els coronavirus dels refredats, els quatres coneguts, donen una immunitat que es cataloga de transitòria perquè sembla que dura pocs mesos. Entre aquests dos escenaris suposo que tindrem la immunitat contra la SARS-CoV-2.

Per tant, potser ens haurem de tornar a vaccinar quan s’acabi la immunitat si el virus encara circula.
—És una possibilitat que no descarto gens. És l’escenari en què em moc ara mateix. Fins que no es demostri el contrari, és probable que entrem en un escenari en què calgui fer vacunacions, com a mínim en els grups de risc, en uns intervals d’alguns anys.

Els experts assegureu que el virus no desapareixerà encara que ens vaccinem.
—No. Pot ser que se’n redueixi molt la circulació, que ja serà un gran què. Per definició, els virus que vénen dels animals són gairebé impossibles d’erradicar. Si la cobertura vacunal no arriba a nivells escandalosos –per alts, cap al 90-95%–, el virus continuarà circulant amb baixa intensitat. A més, en algun moment pot tornar cap als animals, transmès per nosaltres. I el virus podria mantenir-se amb una propagació de baixa intensitat entre animals per tornar a saltar en algun moment als humans. No auguro que aquest virus pugui desaparèixer, però l’hauríem de poder controlar.

Dieu que cal entre un 50% i un 66% de vaccinacions per a aconseguir una immunitat de grup, tenint en compte que un 10% de la població d’arreu de l’estat espanyol ja ha passat la malaltia.
—Tenint en compte el número de reproducció bàsic (R0) i les mesures que s’adopten, que el fan variar, es postula que vacunant entre el 50% i el 60% de la gent hi hauria una forta reducció de la propagació del virus, a banda del percentatge de població immunitzada naturalment perquè ha estat infectada. Per tant, anem cap a un 70% de població vacunada o immunitzada naturalment.

La vaccinació hauria de ser obligatòria?
—Crec que no. S’ha de convèncer la gent que és una mesura necessària. Si tot falla i no hi ha prou convenciment, entraríem en una discussió sociològica i ètica. Ara mateix, com a mínim a l’estat espanyol, hi ha una cultura responsable sobre les vacunes per a aturar la transmissió de malalties. Evidentment, hi ha grupuscles que consideren que les vacunes són enriquiment de les farmacèutiques o que creuen que ens posen coses dins el cos per a controlar-nos. Les vacunes s’han fet prou bé per donar-los un vot de confiança. No decebran a qui se les posi.

Hi ha gent, però, que tem els efectes secundaris. Què se’n sap?
—S’ha publicat arran dels assajos clínics, i ho han avaluat les agències reguladores, que hi ha efectes secundaris menors. Bàsicament són els clàssics: adoloriment del punt d’inoculació, dècimes de febre, malestar general, algun problema puntual que pot durar un dia o dos com ara mal de cap. Aquí s’acaben. S’ha de dir, perquè cal tota la veritat, que aquests són efectes secundaris freqüents. Els infreqüents, ara que ja s’han inoculat unes desenes de milers de subjectes en assajos clínics, no s’han detectat. Però quan vacunis deu milions de persones és possible que es manifesti un efecte secundari que es troba en una ràtio d’u per un milió o u per deu milions. Cal valorar que la balança té dos platets. Una opció és posar la vacuna i l’altra és no fer-ho. Aquesta segona opció sabem que té una ràtio d’un 1% de mortalitat entre els afectats. Clarament, el benefici de vacunar ultrapassa el cost d’un hipotètic efecte secundari entre un milió o deu milions de persones, efecte que a més ara mateix ni coneixem ni podem assegurar si es manifestarà.

A partir d’ara el carnet de vaccinació dels infants haurà d’incloure la covid-19?
—No ho sé. És bo que la gent surti amb el màxim nombre de vacunes possible quan és jove perquè queda protegit. Però per una altra banda quan ets nen no tens una immunitat absolutament desenvolupada. Caldria un assaig clínic per veure si és igual d’efectiu administrar aquesta vacuna als cinc anys que als vuit, o als dotze, per exemple. També és important valorar una altra vegada el cost-benefici. Encara que hi ha algun cas puntual d’un nen que ha emmalaltit i ha estat greu, sembla que tenen una simptomatologia molt benigna.

El repartiment dels vaccins ha engrandit l’escletxa nord-sud. Els països menys desenvolupats tenen menys opcions d’aconseguir les mateixes dosis de vaccins que Europa i els Estats Units.
—Sí, tot i que també hi ha alguna iniciativa altruista. No han tingut menys oportunitats, és que les empreses treballen als països més desenvolupats. Si tu tens el centre de producció a Alemanya, a França o als Estats Units, el primer govern que et demanarà una reserva serà el país d’origen. És gairebé impossible evitar-ho. Entre això i que són els països amb més poder econòmic, la reserva de vacunes que han fet sobrepassa molt la que han pogut obtenir uns altres països. Però hi ha iniciatives a hores d’ara per a reservar centenars de milions de dosis per als països del tercer món, on a més hi ha molta més gent.

Es preveu que cap a la tardor del 2021 s’hagi vaccinat bona part de la població.
—És un càlcul massa optimista. Depèn de la capacitat de vacunació, la logística, la capacitat de producció de les empreses, que fan una predicció en funció d’un context en què tot funcioni bé… Més aviat veig aquest termini com un desideràtum o una proposta que podria assolir-se si tot surt bé. Diria que és el millor escenari, però hem de pensar que potser no serà tan bo.

Quan s’assoleixi la immunitat de grup amb el 70% o el 80% de vaccinats o immunitzats, podrem tornar als concerts, als estadis de futbol i a les discoteques?
—Això ho marcarà també el desestrès del sistema sanitari i com evoluciona la immunitat individual i per tant la de grup. No entro en un escenari en què puguem fer gaires actes multitudinaris en pocs mesos. Encara que sigui per precaució. Intentaria no agregar la gent molt ràpidament perquè això podria donar un impuls al virus. Esperaria a un 2022 avançat per a fer això. No parlo de no poder omplir un teatre o un concert on la gent estigui asseguda i mantingui un nivell baix d’emissions. Sí que considero que per a una activitat de discoteca, sala de festes o festival, encara que sigui a l’aire lliure, el 2021 no seria el moment. I tenim el tema dels cribratges a l’entrada, que s’hauria d’explorar i explotar molt més. Haurem d’esperar el 2022. Això dependrà bàsicament de la capacitat d’arribar a un nivell òptim d’immunitat i dels resultats de les proves i els assajos clínics en fase 3 sobre la immunitat de les vacunes. Si el juliol de l’any vinent veiem que desapareix, haurem de plantejar-nos una segona vacunació sense haver acabat encara la primera. Això generaria un problema productiu i logístic. Hi ha massa incerteses ara mateix per poder dir quan podrem fer vida normal.

Si ens hem de tornar a vaccinar, haurà de ser un vaccí diferent pel fet de ser una segona vegada?
—S’hauria de fer primer un assaig clínic. Em sap greu de repetir-me. En principi, es comença a plantejar de fer proves amb vacunes mixtes. Per exemple, fer una primera dosi amb Pfizer i la segona que sigui d’Oxford/AstraZeneca. Aquests mixts són probables. Una de les raons possibles per a avaluar-les és que no tenim clar que totes les empreses tinguin sempre dosis disponibles. Aquesta estratègia mixta s’hauria de valorar amb cura, no perquè sigui perillosa, sinó perquè és una possibilitat que podria tenir un efecte important en la immunitat.

Per a aquests grans esdeveniments veieu útils les proves d’antígens, com l’experiment que s’ha fet a la Sala Apolo?
—És una solució que no sé per què no està més implantada a hores d’ara. És una errada no implantar-la més a bastament i amb més intensitat. Les dades publicades diuen que les proves d’antígens són força sensibles. Estratègies com fer proves ràpides en concerts de dos mil o tres mil persones, encara que evidentment impliquen una logística que no és poca cosa, garanteixen que durant les següents hores és improbable, que no impossible, que hi hagi transmissió, perquè els positius quedarien exclosos. De tota manera, i aquí sí que dono la raó als detractors, sempre hi ha un percentatge que se’t pot escapar. Com amb les PCR, tot i que aquesta tècnica és encara més sensible i específica. Aquest percentatge sembla força reduït com per poder-se arriscar. S’hauria de fer més. Si els resultats d’algunes persones o centres diuen que les proves ràpides no són tan bones, que els publiquin perquè els puguem contrastar.

Les proves d’antígens s’haurien de poder fer a casa?
—No crec que tothom tingui la formació per a fer-se la prova a casa. Possiblement hi hauria falsos negatius. Sap greu, perquè seria una gran eina per a poder accelerar la retirada de positius. Però l’inconvenient que té és que hi hagi gent que enganyi malgrat tenir un resultat positiu o bé que no ho comuniqui.

Hi hauria d’haver també una capacitat alta de rastreig per a seguir possibles casos positius. Salut ha anunciat un nou pla de rastreig. Com ho valoreu?
—Fa mesos que fan tard. Molts mesos. A l’estiu s’hauria d’haver començat a muntar un bon sistema de rastreig. No ha funcionat bé en cap moment. Si ara fan un bon rastreig i es coordinen amb els CAP, val més tard que mai… Però el rastreig és efectiu quan tens desenes o centenars de casos. Quan en tens milers, és impossible de rastrejar bé, no dónes l’abast.

Són útils els controls amb PCR als aeroports?
—No són 100% efectius. Tenen un cert percentatge d’inefectivitat. No per la PCR, sinó perquè la PCR et dóna sempre una imatge de com eres tu fa dos o tres dies. Quan ha passat aquest temps, ja no ets el tu de fa tres dies. Et pots haver infectat i començar a propagar el virus, o pot ser que en fer-te la prova estiguessis en el primer dia d’infecció i la PCR no detectés encara el virus. Això fa que les proves fetes a dos o tres dies vista et permeten d’entrar, si és que la demanen, que sento dir que no és sempre. El cribratge resulta llavors ineficaç perquè tens un percentatge de casos que inicien la propagació en aquell moment. Si això ho vens com una estratègia per a filtrar la nova variant, directament enganyes a la gent. La PCR no et diu si tens la nova variant. Només si ets positiu a la SARS-CoV-2 o no.

Un de cada deu casos simptomàtics de covid-19 presenta símptomes persistents. Quina creieu que n’és la causa?
—No tinc prou informació, però quan el virus té capacitat d’infectar cèl·lules neuronals, que causen la pèrdua de l’olfacte, pot infectar el sistema nerviós. Això indica que pot haver-hi efectes persistents que no se sap quant poden durar. Al món hi ha vuitanta milions d’infectats. Hi ha molts casos particulars que es donen en un nombre determinat d’individus i s’ha d’investigar. Acabarem, en el millor dels casos, aquesta pandèmia per sobre dels 150 milions d’infectats. Si un 1% dels infectats té problemes de salut crònics, són 1,5 milions de persones. El número gros fa molt de mal, encara que el percentatge sigui petit, perquè el nombre d’afectats serà molt gran. Ens hem de començar a concentrar en això, en l’efecte crònic de la pandèmia que patirà un sector de la població que caldrà atendre els anys vinents.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.