20.11.2024 - 21:40
L’advocat alemany Wolfgang Kaleck (Neuendettelsau, Alemanya, 1960) va entrar ahir al matí a la sala 2 de l’edifici sinistre de l’Audiència espanyola, a San Fernando de Henares, als afores de Madrid. Volia veure de primera mà com avançava el macrojudici en què el seu col·lega i bon amic Gonzalo Boye és acusat per la fiscalia d’emblanquiment de diners i falsedat documental i li demanen nou anys i nou mesos de presó. Kaleck és un prestigiós advocat defensor dels drets humans, director del Centre Europeu pels Drets Humans i Constitucionals, amb seu a Berlín, i una de les persones més influents en l’estratègia de Boye amb els exiliats. És un dels advocats internacionals que van signar la carta adreçada al fiscal general de l’estat espanyol expressant la preocupació per la persecució de què ha estat víctima Boye. Els han dit que l’havien rebuda. No n’esperen pas cap resposta, ni acció. Volien fer pública la preocupació per una situació anòmala.
I ahir, quan va entrar a la sala de vistes del tribunal d’excepció espanyol, Kaleck va quedar parat de veure el seu col·lega en aquest macrojudici, enmig de desenes d’acusats a qui s’atribueixen fets que no tenen pas a veure amb aquells que li imputen a ell.
“Això seria impensable, a Alemanya”, diu Kaleck, en una conversa en exclusiva amb VilaWeb. “Que hi hagi gairebé cinquanta acusats asseguts amb l’advocat… No té sentit del punt de vista de l’eficàcia processal. Parlem de gent involucrada en narcotràfic i en emblanquiment de diners en diverses situacions. Això es podria separar, perquè hi ha fets que han anat aplegant fins a aconseguir aquestes cinquanta persones acusades. Un judici que durarà mesos, amb vuitanta testimonis… Es podria organitzar d’una manera molt més eficaç.”
Però no ho han fet així. De manera que Boye és jutjat simultàniament amb alguns acusats de ser els caps d’una gran organització de tràfic de drogues, com el conegut José Ramón Prado Bugallo, àlies Sito Miñanco. Boye en fou l’advocat en un altre procediment. Però Kaleck afirma que se li hauria de concedir un tracte diferent. “Primer caldria provar que els acusats en la causa de narcotràfic i emblanquiment de diners són culpables, perquè és el pre-requisit de qualsevol acció contra el seu advocat. I, després, organitzar un judici contra l’advocat, molt més curt i amb altres testimonis. L’acusació contra en Gonzalo no té a veure amb quaranta o quaranta-cinc dels acusats. Això em sembla greu i notable.”
Veu clar per què ho han fet així: “És una estratègia clara de la fiscalia per a castigar en Gonzalo; per a mostrar l’advocat com un més dels cinquanta involucrats en el narcotràfic. I això es notava en un dia com avui, en què hem escoltat un policia de la Costa del Sol que vigilava el narcotràfic allà, moviments de cotxes, camions i vaixells, lliurament de diners i tot això. És clar que no tenia res a veure amb l’acusació contra l’advocat Gonzalo Boye.”
Això té un efecte criminalitzador innegable, segons l’advocat alemany. “L’afecta com a professional, tant se val quin sigui el resultat del judici.” Diu que el veu prou bé, “molt concentrat”, però sap que tot això té un cost, econòmic i professional, perquè “durant mesos ha hagut d’organitzar la defensa, pagar el cost dels seus advocats, les investigacions, i és clar, no pot treballar tot aquest temps”; i també té un cost psicològic. “Un judici com aquest afecta l’existència professional d’en Gonzalo”, afirma amb rotunditat.
Kaleck vol destacar que ell no té els detalls de l’acusació, ni dels expedients de la causa, no s’hi ha endinsat. Però sí que ha vist la construcció d’un cas de lawfare contra ell, “com una extensió de la lawfare” que ha caracteritzat els casos relacionats amb el procés català. “Hem vist els fiscals intentant de construir un cas contra en Gonzalo durant molts anys, i la connexió entre la defensa dels dirigents catalans i l’acusació contra ell és òbvia per a tots nosaltres. A mi no em toca prendre posició sobre la independència de Catalunya, però si observes la repressió no sols contra els dirigents, sinó contra els càrrecs locals i la gent que simplement es manifestava, es veu que era absolutament desproporcionada i que violava els drets civils i els drets humans a molts nivells. Les víctimes d’aquesta repressió es mereixien advocats forts, professionals i honests, i aquest va ser el paper d’en Gonzalo.”
Es fa creus que l’hagin deixat sol, Gonzalo Boye; que els advocats espanyols, els seus col·legues de professió –ell que té despatx a Madrid i que ha portat tantes causes i de tanta transcendència– no li hagin donat suport. “A més de l’amenaça dels fiscals, és espantós que la comunitat jurídica espanyola no s’hagi pronunciat mai en favor de defensar el seu col·lega. És clar que això no passaria mai a Alemanya, entre moltes altres coses. Un advocat de prestigi que defensa un client de renom de tal manera que és atacat en moltes situacions hauria de ser protegit pels seus col·legues.”
I hi ha hagut fets que han clamat al cel, i que l’advocat de Boye en aquest judici ha posat de manifest: la violació dels seus drets com a advocat quan la policia espanyola li va prendre el seu telèfon mòbil i va fer còpia de tot el seu correu professional durant onze anys, a més de documentació cabdal per a la seva estratègia de defensa actual. Això va passar l’octubre del 2019, i ja aleshores Kaleck va dir al seu amic: “Gonzalo, no han d’accedir al teu mòbil, no és pas teu allò que hi ha, sinó dels teus defensats.”
Ara Boye no està pas sol, malgrat el silenci del gremi a Espanya; perquè molts advocats catalans van demostrar que li donaven suport, i perquè Kaleck i els seus col·legues, d’uns quants països, que van signar la carta al fiscal general de l’estat, tots d’un gran prestigi, van avisar que vigilarien ben de prop tot el procediment.
