Toni Soriano: “Sense la immunització, probablement hauríem tingut una gran onada de bronquiolitis”

Tothom ho ha notat aquestes festes: la circulació de virus respiratoris ha crescut, i no parlem tan sols de la covid, sinó també de la grip, el refredat comú i el virus respiratori sincicial (VRS). Aquest darrer virus és el causant principal de la bronquiolitis, que és la inflamació de les vies aèries petites, fonamentalment criatures més petites de dos anys. El doctor Toni Soriano, pediatre i epidemiòleg de l’Hospital Vall d’Hebron i vocal de la junta de la Societat Catalana de Pediatria, explica que enguany el virus ha circulat molt, malgrat que ja es va arribar al pic fa unes quantes setmanes. Però aquesta circulació del virus no s’ha traduït en gaire casos greus o hospitalitzacions, perquè sembla que la immunització amb nirsevimab, un anticòs monoclonal, ho ha impedit. Parlem de tot plegat amb el pediatre, que també destaca la importància de la vaccinació de la grip entre els més petits.

—En quina situació som en aquest moment respecte de la bronquiolitis?
—El VRS és el causant principal de la bronquiolitis, i la incidència del VRS en l’atenció primària és molt elevada en comparació amb la temporada passada. En canvi, l’impacte que ha tingut en l’hospitalització ha estat menor en comparació amb els anys anteriors a la pandèmia perquè la franja dels més petits, sobretot els menors de sis mesos, ha estat protegida per la mesura preventiva de la immunització amb l’anticòs monoclonal nirsevimab.

—Com ha disminuït aquest impacte als hospitals?
—Tenim la dada provisional que al nostre hospital hi ha hagut una reducció de les hospitalitzacions per VRS d’un 60% respecte de l’any passat en un mateix període de temps. La bronquiolitis va associada sobretot a un primer episodi d’infecció per VRS i generalment es produeix en els més petits de sis mesos. Això s’ha evitat amb la mesura de l’anticòs monoclonal, que bloca l’entrada del VRS a la cèl·lula respiratòria i evita aquesta repercussió en l’afectació bronquial. Sense la immunització, probablement hauríem tingut una gran onada epidèmica de VRS, de bronquiolitis, que probablement hauria tensat el sistema hospitalari. Hi ha hagut ingressos, però han necessitat menys suport.

—Però la circulació del virus ha estat alta.
—La immunització amb aquest anticòs monoclonal no evita la circulació del virus, però sí que evita que es pugui replicar, pugui afectar el bronquíol i pugui generar una malaltia greu. Aquesta setmana ha sortit al New England [Journal of Medicine] el resultat del darrer assaig clínic que es va fer sobre aquest anticòs, i es veu una reducció de més del 80% en els casos que l’havien rebut.

—Per què ha circulat més, el virus?
—Tornem a la normalitat, no és una transmissió superior a la que havíem tingut en algunes temporades anteriors a la pandèmia. Sí que veiem que augmenta molt la grip A, som en un nivell moderat d’incidència, i aquí també tenim una mesura que s’ha engegat aquesta temporada: la vacunació dels nens de sis mesos a cinc anys, que també poden acabar hospitalitzats. Hi ha temporades en què la soca del virus de la grip que circula no coincideix amb la vacuna, però enguany sí que hi ha una coincidència. Per tant, els vacunats probablement estan molt protegits de les formacions greus.

—Però no s’ha arribat a una cobertura com la del VRS, de moment.
—Ara mateix la cobertura de vacunació de grip en aquesta franja d’edat no arriba ni al 25%. En canvi, la cobertura per VRS amb l’anticòs és superior al 84%. Ara tenim una eina molt important en la primària, la possibilitat de fer un diagnòstic ràpid. Abans, el pediatre et deia “això és un virus” davant un quadre víric que no se sabia què el causava. Ara tenim mètodes ràpids que ens permeten de diagnosticar quin virus és. Hi ha bacteris que van associats a aquestes infeccions, sobretot en el cas de la grip i el VRS, i això és útil per a estar més alerta en els mesos o setmanes següents.

—Què explica que s’hagi tornat a dades de transmissió semblants a les d’abans de la covid?
—A l’hivern circulen més virus per factors com el fred o que ens quedem més a casa. Hi ha factors meteorològics i socials, i això no és fora de la normalitat, anem tornant a la normalitat i això és una bona notícia. Ens ha passat per sobre el tsunami de la pandèmia, que ens ha trastocat l’epidemiologia dels virus respiratoris, i no recordem el que passava normalment en aquesta època. Hem d’aprendre a immunitzar-nos i a conviure amb els virus, però alguns fan més mal que uns altres.

—I s’hi ha afegit la covid.
—Sí, i la vacunació de la covid per a la gent gran i exposada a riscos hauria de ser contínua i mantenir-se. El virus de la grip o el del VRS són dos dels que fan més mal, i, per tant, s’hi han de posar mesures de prevenció. Amb uns altres virus probablement no necessitem una mesura de prevenció per protegir-nos perquè així estimulem el nostre sistema immunitari, és una manera de generar una defensa potent contra reinfeccions. Alguns ens serveixen com a estímuls, recordatoris per a la nostra memòria immunològica, uns altres és millor que no els vegem. Però si els veiem, és millor tenir una capa de protecció addicional.

—Tornant exclusivament a la bronquiolitis, com en podem distingir els símptomes?
—Primer cal saber que el 70% de les infeccions per VRS són infeccions de vies respiratòries altes, no sempre originen bronquiolitis. Circula molt de VRS, però als més petits, que són els que acaben fent bronquiolitis greus, la immunització els ha protegits. El VRS pot causar principalment tos, mucositat i febre quan es queda en un refredat, però si hi ha una dificultat respiratòria ens han de saltar les alarmes. Això vol dir que el virus afecta el bronquíol i que el nen, com que no té la capacitat pulmonar d’un adult, pot caure en insuficiència respiratòria. Hem de consultar el metge quan hi ha dificultats per a respirar, quan deixa de menjar, està molt apàtic, vomita… Però la majoria de vegades es queda en congestió nasal i tos que se’n van de seguida.

—Què recomanaríeu per a prevenir d’encomanar-se?
—El VRS no es transmet només per gotetes que traiem quan parlem, tossim o cantem, també per contacte indirecte: si estosseguem sobre una taula, hi passem la mà i ens la posem a la boca. Cal bona higiene personal, de superfícies i ventilació, però sobretot cal evitar contacte amb persones vulnerables si estem refredats i malalts. En persones grans, el VRS no és tan important com la grip, però pot acabar descompensant situacions com ara d’una malaltia pulmonar obstructiva crònica i de capacitat pulmonar reduïda.