Maria Vergés: “No podem acceptar que l’aranès aparegui en aquestes condicions en una llei tan delicada”

Entrevista a la síndica de l’Aran sobre el fet que la nova llei del català no reconegui l’aranès com a llengua oficial ni vehicular en l’ensenyament a la Vall d’Aran

VilaWeb
Clara Ardévol Mallol
13.07.2022 - 21:40
Actualització: 14.07.2022 - 21:44

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Ara fa pocs dies, el Consell General d’Aran va refusar el tracte que rep l’aranès en la nova llei del català, en què se’n parla com a “llengua d’ús curricular i educatiu habitual” i no es reconeix com a llengua oficial ni vehicular. El terme “vehicular” sí que apareixia en el decret del 30 de maig que regulava els criteris dels projectes lingüístics de les escoles, però no surt a la llei que es va aprovar el 9 de juny.

El govern ha defensat, en una carta signada per la consellera Laura Vilagrà, que, malgrat el silenci del text en aquesta qüestió, la llei no posa en perill la vehicularitat de l’aranès perquè hi ha més normatives que la protegeixen. No obstant això, el govern aranès considera que cal fer-la explícita també en aquesta llei i presentarà una iniciativa legislativa al parlament per exigir-ne la modificació. Parlem de tot plegat amb la síndica, Maria Vergés (Unitat d’Aran), que demana que es rectifiqui el text, i que es doti de molts més recursos per a protegir la llengua.

El Consell General va refusar la nova llei del català pel fet de no considerar l’aranès llengua vehicular. Després, el govern va respondre que això no posava en perill la vehicularitat de l’aranès, reconeguda en unes altres lleis. En quin punt és, ara, la qüestió?
—Ens hauria agradat assabentar-nos-en pel govern abans que pels mitjans. En tot cas, el govern ens trasllada un informe dels serveis jurídics de la Generalitat que remet a la resta de normativa vigent, que sí que parla de llengua vehicular. L’aranès, en aquesta llei, apareix com a llengua d’ús curricular i educatiu. Això és el primer que no podem acceptar en una llei d’ús de llengües oficials en l’ensenyament no universitari. En l’apartat de llengües oficials, tan sols parla del català i el castellà, no diu res de l’aranès. Això ens crea una preocupació i un neguit molt importants, perquè ara hi ha una qüestió d’interpretació jurídica. Aquest informe diu això, però ningú no ens assegura que quan hi hagi un altre Departament de la Presidència això no es pugui interpretar d’una altra manera.

Considereu que la resposta que us va donar el govern no assegura res.
—Per nosaltres, no. Per això hem encarregat un estudi jurídic en profunditat. Entenc que ha estat un error o un descuit, espero que sigui així. Però no podem acceptar que l’aranès, que també és llengua pròpia i oficial de Catalunya, aparegui en aquestes condicions en una llei tan delicada com aquesta. Per això tenim la intenció de presentar la iniciativa legislativa al setembre. La llei de règim especial diu que tota aquella iniciativa legislativa o acció que, des del govern o des del parlament, tingui relació o interfereixi en l’àmbit competencial del Consell General d’Aran i en la seva autonomia i qüestions d’autogovern, s’ha de consultar abans amb el Consell.

No va ser així?
—Vam tenir constància del decret publicat el 30 de maig i la consellera ens va assegurar que es mantenia la vehicularitat en l’aprenentatge –i és cert que en el decret, sí–, però després tot això ha canviat a la llei. I no vam saber res fins que no ho vam trobar al DOGC al cap d’uns quinze dies, perquè el vam consultar per unes altres qüestions. Això ha fet que se’ns encenguin totes les alarmes. Anem de bracet del sector educatiu aranès i la societat civil, que ja s’ha pronunciat. També hem fet arribar una carta al president de la Generalitat per demanar-li una trobada. Volem una justificació i solucions immediates per la situació que viu l’aranès, que no és acceptable que es mantingui.

Per tant, no hi va haver interacció ni amb els partits ni amb el govern d’ençà que es va publicar el decret fins que no es va aprovar la llei?
—No, però és que aquesta declaració de la consellera que hi havia grups parlamentaris que estaven en contacte amb el Consell la trobo molt arriscada i perillosa. El Consell General d’Aran es relaciona amb la Generalitat. Era el govern de Catalunya, que tenia l’obligació d’informar el Consell General d’Aran de les quines condicions amb què es tramitava aquesta llei. Els dos partits que en formen part són dos dels partits que han aprovat això. Per tant, la informació que poguéssim tenir de determinats grups polítics no tenia res a veure amb la que finalment s’ha aprovat. Sigui com sigui, és totalment fora de lloc, perquè parlem de relacions entre institucions, no entre partits.

La qüestió dels partits que comenteu ha aixecat una certa polèmica. Unitat d’Aran és un partit vinculat al PSC, que és un dels partits que va aprovar la llei. A més, fonts coneixedores de la negociació del text han assegurat a l’ACN que va ser el PSC que va considerar que no s’havia d’incloure l’aranès com a llengua vehicular. Quina valoració en feu?
—Em sembla molt agosarat confondre institució i partit. El partit que governa el Consell General d’Aran és Unitat d’Aran, no el PSC. En tot cas, el govern de l’Aran no l’ha d’informar el PSC d’allò que faci o deixi de fer, això ho haurà de respondre el PSC mateix, no el govern de l’Aran. Em sembla molt agosarat fer aquestes afirmacions, perquè el govern d’Aran, la síndica d’Aran, governa per a tots els aranesos, per als del PSC, per als de Junts i per a tots. Parlem d’institucions, de respecte i lleialtat institucional. També entenem que el fet de presentar aquesta iniciativa legislativa perquè es modifiquin aquests dos punts o perquè s’hi afegeixin no ha de significar cap problema, tal com ens diu la consellera.

I sobre la relació de partit a partit, no hi ha hagut aquesta interacció amb el PSC?
—Això no ho puc respondre com a síndica. Els contactes que en l’àmbit de partit s’hagin tingut poden ser uns o altres, però s’ha de demanar als partits. I el Consell General d’Aran ha tingut notícia de l’aprovació d’aquesta llei per les xarxes socials al cap d’un mes d’haver estat aprovada.

A part la iniciativa legislativa i la carta a Aragonès, teniu pensat d’emprendre cap més acció?
—Ho treballarem amb els nostres serveis jurídics després de tenir resultats d’aquest estudi. També vam anunciar que no descartàvem el conflicte constitucional, perquè trobem que és una errada força greu i volem una explicació. Per què s’ha eliminat el concepte de vehicularitat i s’ha substituït pel d’ús curricular i educatiu? Potser té una explicació jurídica, però les lleis s’interpreten. Pot venir un altre govern que ho interpreti de manera diferent. Atesa la situació d’extrema fragilitat que viu la llengua, la situació complexa en què es troba en el sector educatiu i que sobreviu gràcies a la feina de les escoles des de fa gairebé quaranta anys, creiem que aquesta és la gota que fa vessar el got. L’aranès és infrafinançat, la llei de l’aranès del 2010 no s’ha desplegat i a sobre ens han fet compartir les competències amb la Generalitat. I hi ha tota un seguit d’accions urgents que no es fan.

Quins elements no s’han desplegat de la llei?
—Tota la llei, no hi ha ni memòria econòmica, i fa dotze anys. I ara és obsoleta, perquè la situació de la llengua s’ha complicat encara més. El 2010 estàvem molt satisfets que s’hagués aprovat, va ser un avenç important. Però al final no ha estat així, gairebé al contrari, perquè des d’aquell moment el Consell ha de compartir les competències en política lingüística amb la Generalitat. I en aquests moments rebem 100.000 euros l’any, que contrasten amb els 38 milions que té el català.

A banda aquests 100.000 euros, hi ha una línia de subvencions per a l’aranès.
—Però no tenen cap impacte a l’Aran, i aquesta ha estat una de les reclamacions d’aquests anys. Per què s’han de destinar recursos a determinades qüestions que no tenen cap impacte en l’Aran ni en l’aranès? L’única millora que hem tingut és que aquesta darrera convocatòria hi hagi pogut haver un tècnic del Consell General d’Aran, però això no serveix perquè els milers d’euros que s’hi destinen no vagin a accions que no ajuden la llengua a l’Aran, que és on s’ha de començar.

A què us referiu quan dieu que no ajuden?
—Són accions que no tenen impacte en la Vall d’Aran. Només cal veure què s’ha subvencionat aquests anys. Són subvencions que hauria de gestionar directament el Consell General d’Aran, per exemple, per a promoure que es retolin els comerços en aranès. Milers de coses que la llei mateixa preveia i que no podem fer amb 100.000 euros.

En aquests moments, quins són els objectius principals que té l’aranès? Què és més urgent?
—És urgent tot perquè no arribem a un 20% d’ús social. Per tant, l’actualització del traspàs competencial en matèria de llengua i cultura –que és una cosa en què treballem i esperem que la bilateral de la tardor ho aprovi– vol dir tenir els recursos per a tenir autonomia per a fer política lingüística d’impacte a l’Aran; vol dir reformar la llei de l’aranès i que el Consell recuperi el lideratge en les polítiques lingüístiques. Al final, si no tenen repercussió en la Vall d’Aran, la llengua es morirà.

Voleu afegir res més?
—Per a nosaltres és un aspecte vital i volem treballar de manera constructiva amb la Generalitat. Volem que es respecti la lleialtat institucional, però, igual que fa la Generalitat amb el català, que és molt respectable, s’ha de comprendre que l’Aran no pot acceptar que hi hagi modificacions que alimenten un greuge comparatiu molt important, a més del malestar al sector educatiu i en la societat civil amb el tracte que rep la llengua.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes