casadevall suprem observadors internacionals

El magistrat andorrà Josep Casadevall (Girona, 1946) acaba de publicar El Tribunal d’Estrasburg. Una immersió ràpida (Tibidabo Edicions). És un manual breu que aprofundeix en el funcionament del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), que ha decidit d’escriure en un moment en què se’n parla com l’organisme que pot desautoritzar la justícia espanyola i donar la raó als presos polítics.

Casadevall, que en va ser jutge i vice-president entre el 1996 i el 2015, respon a un qüestionari de VilaWeb sobre les vulneracions de drets fonamentals durant el judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol.

Sobre la sentència del Tribunal Suprem, heu dit que hi veieu ‘matèria d’examen’ per quan el cas arribi a Estrasburg. Quina matèria hi veieu?
—Després d’un procés penal amb diversitat d’inculpats, llarguíssim, complex, difícil, amb fets controvertits, amb moltes qüestions prèvies i no mancat d’incidències, és plausible que, en funció dels greuges que voldran formular els advocats de la defensa, certament hi hagi matèria d’examen. Matèria d’examen que no vol dir necessàriament violació, això ho dirà el TEDH.

Com valoreu la relliscada del jutge Marchena, quan va indicar a l’advocat Benet Salellas que ‘molt millor’ que no fes més preguntes a un testimoni?
—És, efectivament, una relliscada o un comentari desafortunat que es podia haver estalviat.

Hi veieu cap paral·lelisme amb el cas Otegi, en què Estrasburg va apreciar manca d’imparcialitat de la jutgessa i va condemnar Espanya?
—Sempre es pot provar d’establir paral·lelismes entre dues situacions. En aquell cas es tractava d’un comentari de la jutgessa presidenta envers l’inculpat i aquí es tracta d’un comentari del jutge president adreçat a l’advocat. No és exactament igual. Pertoca a l’advocat interessat de fer-ne l’apreciació.

Marchena va tenir un tracte diferent envers els testimonis de les acusacions. Va ser molt més dur amb els testimonis de la defensa. Això es pot tenir també en compte?
—Tot es pot tenir en compte. Però si es considera que fou el cas, cal que hi hagi fets o elements substancials que puguin demostrar una diferència de tractament que hagi pogut perjudicar el dret de defensa. Altrament, si es tracta d’estats de mal humor o d’incidències habituals en la direcció del procés [judicial], serà irrellevant.

Creieu que Estrasburg pot entrar en el fons, a part d’aspectes formals del judici? Valorant si s’han produït vulneracions de la llibertat d’expressió, la llibertat ideològica i el dret de manifestació.
—Si es presenta una demanda a Estrasburg i és admesa, el TEDH no es limitarà als aspectes formals del judici. Analitzarà, en funció de les queixes formulades pels demandants, si s’han respectat els drets que figuren com a protegits en el Conveni Europeu, els que vostè menciona i possiblement més encara. En definitiva, conclourà si els condemnats han tingut un judici equitatiu amb totes les garanties previstes a l’article 6 o no.

Com pot influir el precedent del cas Demirtas? Sembla un cas anàleg al dels diputats independentistes que van ser privats dels seus drets polítics.
—Efectivament, té similituds en alguns aspectes puntuals relatius al dret de sufragi passiu i a l’exercici dels drets polítics i mereix ser examinat a efectes de jurisprudència del mateix TEDH.

La presència de l’extrema dreta al banc de les acusacions pot ser motiu de denúncia també?
—El sistema penal espanyol té admesa la figura de l’acusació popular per als delictes que es persegueixen d’ofici. Aquesta possibilitat és desconeguda en la gran majoria dels països membres del Consell d’Europa. S’hi pot estar d’acord o no, però és una decisió sobirana de cada estat. Per tant, una volta volguda i reglada aquesta figura, la possibilitat és oberta a tothom, partits o associacions de tota mena, siguin d’esquerres, de centre o de dreta.

El dret de jutge natural és una de les vulneracions més denunciades, perquè els fets s’haurien d’haver jutjat al TSJC, no pas a l’Audiència Nacional espanyola ni al Tribunal Suprem espanyol. Això encaixa amb l’article 6 del CEDH?
—L’article 6 es refereix de manera explícita a un tribunal independent i imparcial ‘establert per la llei’, que es tradueix en el dret de jutge predeterminat per la llei. Per tant, si aquest dret no ha estat respectat –qüestió que ha de ser examinada cas per cas– pot aparèixer un problema o, diguem-ne, matèria a examinar.

S’ha vulnerat el dret de recurs efectiu, a una segona instància?
—Podria ser una conseqüència de la resposta a la pregunta anterior.

La condemna per sedició, amb la relació de fets exposada per la sentència, posa en perill drets fonamentals com el de manifestació i de reunió?
—Aquesta qüestió exigeix un examen exhaustiu dels fets, de si són provats i la seva incardinació en la tipificació del delicte pel qual han estat condemnats. En funció d’aquesta anàlisi i les conclusions a les quals es pugui arribar, efectivament, es podrien posar en perill alguns altres drets fonamentals.

La sentència dedica moltes pàgines a defensar la tasca del Tribunal Suprem i les garanties del judici. Hi veieu un intent de protegir-se amb vista al TEDH?
—La sentència, a partir de la seva estructura, vol donar resposta a totes les qüestions prèvies presentades i a les preteses vulneracions denunciades de manera anticipada per la defensa.

El cas Atutxa ha tardat molts anys a resoldre’s. El fet que els dirigents independentistes estiguin empresonats pot accelerar la resolució d’Estrasburg?
—Com ja ho he comentat més vegades, la durada del procediment a Estrasburg, que a voltes pot ser efectivament un xic llarg, no depèn només del TEDH, sinó que molt sovint la durada excessiva prové de l’esgotament dels recursos interns. Responent a la seva pregunta, efectivament, el TEDH pot tenir present que hi ha persones privades de llibertat.

Fa uns quants mesos, el Tribunal d’Estrasburg va tombar una demanda de Puigdemont, Forcadell i diputats del Parlament de Catalunya contra la suspensió dictada pel Tribunal Constitucional del ple que s’havia de fer el 9 d’octubre de 2017. Això pot afectar les demandes dels presos o no es valorarà?
—Podria afectar si es torna a presentar al TEDH el mateix greuge que ja fou declarat inadmissible. Altrament, cada demanda serà examinada, cas per cas, en funció del contingut i de les preteses violacions invocades.

La jutgessa espanyola formarà part del tribunal quan arribi la demanda dels dirigents independentistes. Això no trenca la imparcialitat del tribunal?
—És el sistema volgut pels estats d’ençà que es va adoptar el Conveni Europeu. És cert que a primera vista pot xocar. El jutge nacional sempre fa part de la sala que examina el cas contra un estat, car es considera que és qui està més ben situat per a informar els seus col·legues sobre el dret intern i el sistema judicial del país demandat. Es tracta d’un vot dins els set jutges que componen la sala.

El Grup de Treball contra les Detencions Arbitràries de l’ONU va instar Espanya a alliberar els presos i va fallar contra la presó provisional. Fins a quin punt és important aquest pronunciament?
—Pot tenir la seva importància davant el TEDH en el moment en què analitzi, endemés del dret intern de l’estat demandat, els elements de dret internacional comparat aplicables.

Diverses entitats com ara Amnistia Internacional o Front Line Defenders han defensat la llibertat dels presos polítics. S’ha dit que aquests pronunciaments també poden ser útils per a les defenses al Tribunal d’Estrasburg.
—Es tracta d’ONG reconegudes internacionalment que, sense ser part en el procediment, poden ser admeses a presentar observacions al TEDH coadjuvant amb una o una altra de les parts. Si ho demanen, solen ser admeses pel president de la sala a participar amb la consideració d’amicus curiae.

Poc abans no havia començat el judici del Suprem, Pedro Sánchez va visitar el Tribunal d’Estrasburg. Hi ha pressions polítiques?
—Només puc entendre que fou una visita de cortesia. Sobre pressions polítiques, personalment i durant els dinou anys en què vaig estar en funcions al TEDH, mai no vaig tenir tal impressió o sentiment. Mai.

Heu escrit un llibre sobre el Tribunal d’Estrasburg. És una institució poc coneguda, però de la qual tothom parla últimament. La voluntat era aclarir com funciona i quines competències té?
—Sí, en certa manera. Es tracta de donar una visió global del TEDH, què és, què fa i per a què serveix. Té una pretensió divulgativa i de lectura fàcil, evitant, en la mesura que sigui possibles, tecnicismes jurídics excessius. Veurem si ho he aconseguit.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb