Guillermo Portillo, en una imatge d'arxiu (fotografia: International Trial Watch).

Guillermo Portilla és un dels observadors d’International Trial Watch, l’associació de juristes que ha seguit el judici que ahir es va acabar. Com la resta de juristes, ahir va arribar de bon matí, a les 5.30, per poder entrar a la sala, perquè Marchena els havia denegat acreditacions d’entrada. Portilla és catedràtic de dret penal a la Universitat de Jaén i una de les veus més empàtiques de l’estat espanyol. Va impulsar el manifest de cent vint professors de dret contra l’acusació de rebel·lió. VilaWeb va entrevistar-lo ahir al matí, aprofitant una de les pauses del judici, en un passadís del Tribunal Suprem espanyol. El vam trobar empàtic, crític amb Marchena i el tribunal, però també amb el PSOE.

Valoració del judici que avui s’acaba.
—En tot el judici no s’ha demostrat cap dada de les que aporta la fiscalia. La fiscalia manté que hi ha rebel·lió. I el Primer d’Octubre no va haver-hi violència organitzada. En tot cas va haver-hi incidents aïllats. L’única actuació incorrecta va ser la de la policia, que va infringir els criteris de congruència, oportunitat i proporcionalitat. I van incomplir la interlocutòria del 27-S que deia que tenien l’obligació de requisar urnes, butlletes de vot i ordinadors, però respectant la normal convivència de la ciutadania. I no van fer-ho, a diferència dels Mossos d’Esquadra. Tot el judici ha estat l’intent frustrat de la fiscalia de demostrar una rebel·lió, que en diuen postmoderna. Finalment, la fiscalia ha compartit la tesi de Vox de cop d’estat. I el cop d’estat no és definit al codi penal. Comparteixo les tesis de la defensa de Cuixart: no va haver-hi sinó exercici de drets fonamentals. Drets de reunió i manifestació. Mai no va haver-hi cap excés. Tot el moviment, de les diades històriques ençà, ha estat un moviment exemplar i pacífic. Hi ha més incidents en vagues generals que no els que hi ha hagut aquí.

I com valoreu Marchena?
—És molt intel·ligent, però veig que no ha tractat de la mateixa manera els testimonis de la defensa i els de fiscalia. Concretament, ha permès un llenguatge bèl·lic a la policia i la Guàrdia Civil i en canvi ha censurat valoracions de testimonis de la defensa. Per una altra banda, pel que fa a la prova documental, s’incompleix el dret de tutela judicial efectiva quan no es permet que la defensa contradigui inspectors o números de la policia aportant vídeos a l’instant. L’argument que així s’eternitzava el judici pot ser real, però a costa dels drets de les defenses.

No hi veieu rebel·lió. I sedició?
—Enlloc: ningú no va impedir el compliment de resolucions judicials. Ni complir la llei. La fiscalia reconeix que Jordi Sánchez proposa la sortida del seguici judicial per un passadís de seguretat civil.

Quina previsió teniu?
—Confio que són bons dogmàtics penals i respectaran el principi de legalitat. Vull ser optimista, però…

Però?
—Però hi ha un precedent. Aturem el Parlament. Ponent, Marchena. I, com passa aquí, en aquell cas els manifestants van ser respectuosos, excepte incidents aïllats. Durant el judici no es va demostrar qui eren els responsables dels incidents aïllats. Doncs així i tot es van fer responsables objectivament, i sense respectar el principi de responsabilitat individual del dret penal, determinades persones que encapçalaven el col·lectiu. I van ser condemnats a tres anys de presó. L’argument que va utilitzar Marchena va ser l’existència d’un ambient hostil. Molt semblant a la violència normativa, cop d’estat basat no pas en violència física, no pas en intimidació directa, sinó en un ambient d’hostilitat del qual es parla en el cas actual. Funcionaris, mirades d’odi, tot això a mi em recorda molt la idea de construir una imatge d’hostilitat ambiental, i que pot donar lloc al delicte de rebel·lió que volen construir.

Cap sorpresa?
—Que parlin de convocatòria de manifestacions hostils. No delictives. Fan analogia. Creen un dret que no existeix per poder condemnar. Fan un dret penal d’autor. Observeu el terrorisme. Si t’acusaven, et suprimien les garanties: perdies el dret de jutge natural, i anaves a l’Audiència Nacional. No tens dret de comunicar a la família el lloc de detenció. No pots escollir lliurement defensor. Aquí hem substituït l’Audiència Nacional, incompetent, pel Suprem.

Sou un expert en teories sociològiques i filosòfiques que hi ha darrere del dret. Per exemple, en aquest cas?
—Citen Habermas, que és un autor que conec i treballo molt. És sorprenent. Perquè Habermas és partidari de l’acció constant i comunicativa del diàleg. I aquest diàleg també implica dialogar sobre el dret d’autodeterminació dels pobles. Aquí hem oblidat que el PSOE n’era partidari quan es va morir el dictador, com el PCE. I ara és tabú. No se’n pot parlar. Oh, diuen citant enquestes, és que la majoria del poble no la vol, la independència. Miri, deixem que ho expressin amb tots els principis i les garanties. I després ja ho veurem. Els pobles són amos del seu destí. I parlar de colònies no ve a tomb. Em fa pena que se citi a Habermas. Ell volia que tothom tingués les mateixes cartes per a dialogar. I aquí es diu: no es pot dialogar perquè la constitució no es pot modificar. I la monarquia tampoc no es pot discutir. I crec que, en el fons, el problema és la monarquia.

També heu teoritzat sobre la protecció de les garanties constitucionals davant raons de l’estat. En aquest cas?
—Sí. Volen deixar molt clar que no era un problema de no jutjar la policia, però l’únic problema i els incidents aïllats que han passat, danys a un vehicle, o una puntada, passen per una actuació il·legal dels funcionaris. No havien d’haver actuat i havien d’haver respectat que la gent es concentrés i votés. Aquí el dret fonamental no era el dret de vot, era el dret de concentrar-se, de manifestar-se, de reunir-se. La policia no podia tocar-ho, això. En aquest sentit, sí que crec que també ha estat un judici a la policia. Perquè les úniques reaccions, aïllades, de defensa, de resistència passiva a l’actuació policíaca, van ser per la incompetència dels funcionaris que no van complir la interlocutòria. Vivim un moment molt perillós, i no solament en aquest judici. Jo, a banda de catedràtic de dret penal, també sóc activista de drets humans. I veig com augmenten els casos de maltractament de la policia que quan arribem als judicis, es converteixen en atemptats a l’autoritat. La transició no va impregnar les forces i cossos de seguretat. Encara hi ha sectors que no coneixen les seves pròpies lleis. I aquesta manca de coneixement es manifesta en activitats repressives. El cas català certament no és únic, però moviments multitudinaris respectuosos amb els drets com ha estat el moviment català no tenen comparació.

Com ho viviu a Jaén? Els vostres estudiants, com veuen el cas català?
—Només una minoria entén que es vulneren garanties i que són presos polítics. En la mesura que són en presó preventiva sense haver-hi delictes de rebel·lió i sedició, no queda altre motiu que pensar que hi són per les seves idees. El món del dret és molt conservador. Les facultats ho són. Ho veig a Jaén, a Granada. Fa anys que observo com els meus alumnes, que tenen dinou o vint anys són els meus avis. En el sentit ètic, de moral sexual…

I fora de la facultat?
—Sóc el propulsor del manifest dels cent vint professors contra les acusacions de  rebel·lió, i també del manifest de fa dos anys, de dos-cents penalistes, contra la presó preventiva revisable. I entre els penalistes, el 90% de totes les ideologies entén que no hi ha rebel·lió. La gran majoria entenem que tampoc no hi ha sedició. I ara s’han amagat una mica més amb el triomf del PSOE. En la mesura que ara l’advocacia del PSOE demana sedició. I els que van signar el manifest fa dos anys, desapareixen. Em fa la impressió que contra el PP vivien millor. Han desaparegut cinquanta-tants signataris. En persona, t’ho diuen i en públic no. De motius, n’hi ha molts. I alguns esperen càtedres. Fa anys, l’únic article científic sobre els GAL, creat pel PSOE de Barrionuevo i Rafael Vera, el vaig escriure jo. Significa que la majoria dels companys no va voler parlar dels GAL, perquè darrere hi havia el PSOE. I qui va liquidar el moviment de la insubmissió a Andalusia va ser el PSOE. Amb Belloch i Serra. Van entendre que la inhabilitació dels militants era pitjor. Això feia mal: prohibir a un universitari de tenir beques de l’estat.

Res a afegir?
—És una pena que hàgim de viure aquest moment. És una pena si hi ha condemna. Crec que serà compensat a Europa d’aquí a uns quants anys, tot i que el TEDH tampoc no és cap gran exemple. Sanciona Turquia, però no grans democràcies que incompleixen la llei. Però sí que confio que si hi ha cap condemna, gran o petita, quan arribi al TEDH es convertirà en no res. Perquè Espanya no haurà seguit el principi de legalitat i garanties processals.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb